Etapes de l'aprenentatge de l'escriptura i mètode Montessori

Etapes de l'aprenentatge de l'escriptura

Etapa presil·làbica

Subetapa indiferenciada

L'infant primer distingeix allò que és escrit d'allò que no ho és:

• En principi, ho delimita per oposició al dibuix. Hi ha una diferenciació progressiva de les grafies del dibuix i les de l'escriptura.
• Posteriorment, aquesta delimitació es fa positiva i l'escrit ha de tenir:
  • Linealitat: les 'unitats' han d'estar disposades en línies.
  • Discontinuïtat: hi ha d'haver algun tipus de fragmentació entre les unitats.

La producció gràfica que fa l'infant consisteix en formes no icòniques (pseudolletres) disposades en línies amb una certa longitud.

Subetapa diferenciada

S'afegeixen a l'escrit altres propietats:

• Hi ha d'haver una quantitat mínima d'unitats.
• Hi ha d'haver una certa varietat interna entre les unitats.
• Hi ha d'haver una selecció respecte de les agrupacions.

La producció gràfica de l'infant s'expressa a través d'unitats diferenciades entre si, amb una quantitat mínima i una màxima, i amb varietat i combinació interna entre les unitats. És en aquesta etapa que l'infant sol començar a escriure el nom propi, i la combinació de les lletres del seu nom és utilitzada per a produir altres escrits.

Etapa sil·làbica

L'infant comença a relacionar l'escriptura i la pauta sonora. En aquest moment, a cada lletra d'una paraula li correspondrà una síl·laba. En una escriptura hi ha d'haver el mateix nombre de síl·labes que de lletres. Finalment, la lletra amb valor sonor seleccionada és preferentment la vocal.

Etapa sil·labicoalfabètica

L'infant comença a introduir l'anàlisi dels sons de forma no sistemàtica. A una grafia poden correspondre una síl·laba o un so de la llengua oral (fonema). Coexisteixen les dues formes de fer correspondències entre so i grafia: la sil·làbica (una lletra representa una síl·laba) i l'alfabètica (una lletra representa un fonema).

Etapa alfabètica

Es caracteritza perquè s'estableixen correspondències sistemàtiques entre les unitats mínimes no significatives de la llengua oral (fonemes) i de la llengua escrita (grafemes). En aquesta etapa apareixen una sèrie de conflictes: síl·labes inverses escrites de forma directa, síl·labes complexes a les quals manquen lletres, etc. Són dificultats pròpies de l'edat.

El mètode Montessori per a l'escriptura

Maria Montessori, doctora en medicina i educadora, va promoure un mètode foneticosintètic que basa l'establiment de la correspondència entre la tira fònica i la tira gràfica en tres grans línies d'actuació:

• L'educació sensomotriu.
• La pronunciació acurada.
• L'anàlisi de les relacions entre el codi oral i el codi escrit.

Seqüència didàctica Montessori

• Exercitació dels sentits amb materials manipulables i en un ambient de silenci i concentració.
• Treball paral·lel del domini oculomanual.
• Introducció de les lletres amb un material específic: les lletres Montessori. L'infant la repassa amb el dit fent el mateix moviment que farà en escriure-la mentre repeteix el so que representa i l'escolta; posteriorment, l'interioritzarà en repetir l'exercici amb els ulls tapats.
• Aquests sons s'identifiquen després en paraules del llenguatge oral. S'escolten i pronuncien paraules amb un so concret i es relacionen paraules i objectes que tinguin el so que s'estudia.
• Les lletres es reprodueixen amb diversos materials: pinzell i pintura, pissarra, paper de pauta gran i paper de pauta Montessori.
• S'introdueix la capsa de compondre, que conté les lletres retallades en cartolina. Es realitzen exercicis de composició de paraules, primer amb l'ajuda de la mestra i després l'infant tot sol.
• Exercicis de lectura: llegeixen allò que han confegit, aparellen cartonets amb les paraules escrites i amb els objectes dibuixats, o dibuixen el significat d'una paraula escrita.
• Ordres montessorianes: són frases escrites en cartonets que l'infant tria i llegeix. Quan ho ha entès, realitza l'activitat que li proposa la frase.
• La lectura de llibres és un recurs que s'introdueix més tard.