Etapes del Desenvolupament de Piaget i la Psicologia Humanista

Estadis del desenvolupament segons Piaget

Piaget i els seus col·laboradors van dividir el desenvolupament del nen en les etapes següents, que van anomenar estadis:

1. Els tres primers estadis (0-2 anys)

   • Estadi dels actes reflexos (0-3 mesos).
   • Estadi de l'organització de les percepcions i hàbits (3-12 mesos).
   • Estadi sensoriomotriu (1-2 anys).

2. Les operacions preoperatives (2-6 anys)

   • Egocentrisme intel·lectual
   • Animisme
   • Artificialisme
   • Causalitat moralista

3. Les operacions concretes (7-11 anys)

   • Desaparició de l'egocentrisme intel·lectual.
   • Cooperació, treball en comú, socialització.
   • Operacions concretes en matemàtiques.

4. Les operacions formals (12-16 anys)

   • Pas del pensament concret a l'abstracte (formal, hipotètic, deductiu).

Psicologia Humanista

La psicologia humanista es desenvolupa en els anys 50 i 60 com una alternativa a la psicologia conductista i a la psicoanàlisi. És com una mena de tercer camí entre els dos grans corrents de la psicologia. Els seus dos grans precursors són Abraham Maslow (1908-1970) i Carl Rogers (1902-1987).

Idees fonamentals

• Habitualment, els psicòlegs es preocupen i parlen molt dels problemes psíquics i dels pacients amb malalties mentals, però en canvi no parlen de les persones sanes (psicologia de la malaltia i no de la salut).
• La psicologia humanista té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona a partir d'una millor comprensió de la seva personalitat.
• No se centra en casos clínics, sinó que defineix persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar les potencialitats, la capacitat d'escollir i la creativitat de les persones.

Teoria de les motivacions de Maslow

• Tots els éssers humans tenen una naturalesa bona.
• Aquesta naturalesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer.
• Si una persona té satisfetes les necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Per tant, allò que motiva les persones és la recerca de l'equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.