Etapes del desenvolupament psicosexual i coeducació a l'escola

Etapes del desenvolupament psicosexual

Etapa anal (1 a 3 anys): Gaudeix retenint i expulsant el pipí i la caca i mostrant als adults les deposicions que acaba de fer a l’orinal. Edat en la qual comença el control d'esfínters i el nen pot sentir que actua bé, que fa contenta a la mare. Freud, a la fase anal hi ha elements simbòlics de donació i rebuig.

Etapa fàl·lica (3-5 anys): Els genitals passen a centrar l’atenció dels infants. La curiositat que sent l’infant envers el seu propi cos farà que comenci a explorar-lo i descobreixi els seus òrgans genitals com a font per obtenir plaer.

Període de latència (6-11 anys): Període en què l'interès sexual disminueix. Biològicament, tot el desenvolupament sexual passa per una fase de paralització o latència.

Etapa genital (A partir dels 12 anys): Es produeix una sèrie de canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual del nen/a. L'interès sexual o libido es deixa de centrar en els pares per dirigir-se a una altra persona, del sexe oposat o del mateix.

Les teories de l’aprenentatge social

Els nens, en la primera infància, tendeixen a comportar-se de manera tradicionalment masculina, perquè quan ho fan reben aprovació social. Quan les nenes mostren comportaments o preferències vistos com a femenins en la pròpia societat són reforçades positivament. En canvi, quan nens i nenes tenen conductes que no es corresponen amb el seu gènere són desaprovats.

Coeducació i educació no sexista

Coeducació és l’educació que es dona als infants sense discriminació per raó de sexe. Sempre ha suscitat polèmica, i encara en suscita, ja que implica una certa manera d’entendre l’educació que no sempre és compartida de la mateixa manera per totes les persones.

Escola mixta és igual a coeducació?

Actualment, l’escola mixta al nostre país és una realitat: Nenes i nens s’asseuen junts, estudien els mateixos llibres i duen a terme les mateixes activitats.

Què ens diuen els currículums?

En tots els continguts no formals i ideològics, és a dir, allò que s’ha anomenat de currículum ocult, veurem que no es tracta els dos sexes amb tanta igualtat com sembla.

Reben el mateix tracte nens i nenes?

Nombrosos estudis sobre la interacció professorat-alumnat han comprovat que les expectatives dels professors sobre els alumnes són diferents. Es dedica més atenció al comportament dels nens, se’ls formulen més preguntes i se’ls donen més pautes a l’hora d’explicar-los el que han de fer; també se’ls renya més.

Si una nena mostra comportaments agressius, serà més censurada que si aquests comportaments els presenta un nen; també s’exigeix a la nena més netedat a l’hora de les tasques, ja que es dona per descomptat que el nen és més descurat i més actiu.

Com podem apropar-nos a una autèntica coeducació?

És necessari dissenyar un model de coeducació que es basi no solament en tractar igual les nenes i els nens i en asseure’ls junts en una aula. La coeducació va més enllà, també ha d’incorporar el model femení al costat del masculí i elevar-lo a la mateixa importància.

La intervenció a l’aula ha de ser un element decisiu a l’hora de no reproduir els estereotips de gènere.

Estratègies per afavorir la coeducació a l’escola infantil

Programar i intervenir en l’activitat lúdica, tant lliure com dirigida: Estimular que els infants participin i comparteixin jocs i joguines diferents del que en principi s’associen amb el seu sexe. Que en els jocs exerceixin rols diferents dels que s’esperen per raó del seu sexe (nenes que condueixen tot terreny, i nens que les curen quan pateixin un accident).

Incorporar a la programació continguts i activitats dedicats a tasques domèstiques o a habilitats encara vull associades amb rols femenins com preparar el menjar, netejar i ordenar l’aula.

Utilitzar a l’aula i en el tracte amb els infants: Un llenguatge que no prioritzi les actuacions estereotipades (el metge i la infermera, la netejadora, la perruquera, l’advocat, etc.). Uns materials didàctics (contes, dibuixos per pintar, làmines o pòsters, etc.) que no incideixen en aquesta perpetuació d’estereotips. Potenciar que a l’aula hi accedeixin educadors infantils, com a referents.