Etapes Polítiques de Roma: Monarquia, República i Imperi

Monarquia Romana (-753 a -509)

Durant la Monarquia, el sistema de govern era una monarquia electiva i vitalícia. El rei era el cap polític de la ciutat: governava, feia justícia, i dirigia el Senat i l'Assemblea.

El Senat Monàrquic

El Senat era un organisme que aconsellava el rei en decisions importants. Estava format per membres de les famílies patrícies.

L'Assemblea Monàrquica

L'Assemblea, en temps de Ròmul, era la reunió dels comicis curiats i aconsellava al rei sobre qüestions polítiques.

República Romana (-509 a -27)

Amb l'abolició de la monarquia, es van crear dos cònsols, elegits anualment per l'assemblea, inicialment formada només per patricis. Els plebeus van pressionar per la igualtat de drets, la qual cosa va portar a l'evolució de les institucions republicanes, com les magistratures, el Senat i les assemblees populars.

Magistratures Republicanes

Les magistratures eren càrrecs públics ocupats per ciutadans elegits pel poble en assemblea. Per votar i ser elegible, calia ser ciutadà, haver assolit la majoria d'edat i, sovint, haver realitzat el servei militar. L'edat per accedir a la qüestura, el primer esglaó de la carrera política (coneguda com a Cursus Honorum o la cursa dels honors), era al voltant dels 30 anys (31 segons el text original). Aquesta carrera incloïa les següents etapes principals:

• Qüestura
• Edilitat
• Pretura
• Consolat

Cada magistratura durava generalment un any. Es requerien intervals entre càrrecs (per exemple, 3 anys per passar a una magistratura superior) i un període de diversos anys per repetir el mateix càrrec. Hi havia diversos magistrats a cada nivell (col·legialitat), amb dret de vet entre ells. Els magistrats no cobraven pel seu servei, però gaudien d'inviolabilitat durant el seu mandat.

Magistratures Ordinàries

• Cònsols: Eren dos i representaven la màxima autoritat executiva i militar. Convocaven i presidien el Senat i les assemblees populars.
• Pretors: Administraven la justícia. Normalment n'hi havia un per als conflictes entre ciutadans romans (praetor urbanus) i un altre per a afers amb estrangers o entre províncies (praetor peregrinus).
• Edils: S'encarregaven de l'administració municipal, com l'organització de jocs públics, el manteniment de temples i carrers, i la supervisió dels mercats.
• Qüestors: Administraven el tresor públic (aerarium), recaptaven impostos, controlaven els comptes públics i dirigien l'arxiu oficial.
• Censors: Eren dos, elegits generalment entre excònsols cada cinc anys. Realitzaven el cens de ciutadans i les seves propietats, supervisaven les obres públiques i vetllaven per la moral pública i els costums (regimen morum).
• Tribuns de la Plebs: Inicialment dos, després deu. Defensaven els interessos de la plebs davant les magistratures patrícies, tenien dret de vet (ius intercessionis) sobre les decisions d'altres magistrats i la capacitat de convocar l'assemblea plebea (concilium plebis). Eren inviolables (sacrosancti).

Magistratures Extraordinàries

Es nomenaven en situacions d'extrema perillositat per a la República:

• Dictador: Un únic magistrat, generalment un excònsol, nomenat amb plens poders per un període màxim de sis mesos per resoldre una crisi específica.
• Mestre de Cavalleria (Magister Equitum): Era el lloctinent del dictador, nomenat per ell.

Les decisions del dictador eren inapel·lables i no es podien vetar durant el seu mandat.

El Senat Republicà

El càrrec de senador era vitalici. Els senadors eren nomenats pels censors, generalment seleccionats entre exmagistrats que havien exercit la seva funció amb distinció. El Senat aconsellava els magistrats, gestionava les finances, dirigia la política exterior i ratificava les lleis i decisions importants, exercint una gran influència (auctoritas patrum).

Imperi Romà (-27 a 476)

Amb l'arribada de l'Imperi, el poder es va concentrar progressivament en una sola persona: l'emperador. Aquest canvi va arribar després d'un llarg període de disputes polítiques i dues grans guerres civils (Juli Cèsar vs. Gneu Pompeu Magne, i posteriorment Octavi vs. Marc Antoni i Cleòpatra).

El Poder de l'Emperador

El poder va quedar en mans d'una figura principal, el príncep (princeps civitatis, "el primer ciutadà"), que acumulava diversos títols i poders, entre els quals destacaven:

• Augustus (August): Títol amb connotacions religioses i de prestigi, que significava "venerable" o "sagrat" (associat al poder religiós).
• Caesar (Cèsar): Inicialment un cognom familiar, va esdevenir un títol imperial, associat al poder civil i a la successió.
• Imperator (Emperador): Originalment un títol militar que reconeixia el comandament suprem sobre l'exèrcit (associat al poder militar).

El Senat va continuar existint i va mantenir certes funcions legislatives i administratives, tot i que el seu poder real va disminuir considerablement davant l'autoritat de l'emperador.

Consell Imperial i Nous Funcionaris

Es va crear el Consell Imperial (Consilium Principis), format per persones de confiança de l'emperador (amics, juristes, experts) que l'assessoraven en tots els àmbits de govern.

També es van desenvolupar nous càrrecs i una burocràcia imperial per gestionar l'extens Imperi, amb funcionaris que depenien directament de l'emperador. Entre els més importants hi havia:

• Prefecte del Pretori (Praefectus Praetorio): Inicialment el comandant de la Guàrdia Pretoriana (la guàrdia personal de l'emperador), va adquirir importants funcions judicials i administratives, esdevenint una mena de "viceemperador" o braç dret de l'emperador.
• Prefecte de la Ciutat (Praefectus Urbi): Responsable del govern i l'ordre públic a la ciutat de Roma, supervisant l'administració, la policia i els tribunals.
• Prefecte dels Queviures (Praefectus Annonae): Encarregat de garantir l'aprovisionament de gra i altres aliments essencials per a la ciutat de Roma.