Les Etapes de la Renaixença Catalana: Història i Autors Clau
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Les Etapes de la Renaixença Catalana
1a. Inicis (1830-1840): Romanticisme
L'oda "La Pàtria" (1833) de Bonaventura Carles Aribau es considera el punt de partida del moviment. Durant aquesta etapa, hi ha un predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres literaris.
Joaquim Rubió i Ors (Lo Gayter del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença. Aquesta fase es caracteritza per una dispersió d'iniciatives.
2a. Consolidació (1850-1860): Romanticisme i Realisme
Els Jocs Florals, instituïts el 1859, donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conèixer els escriptors. S'inicien els intents de normalització de la llengua, encara que la unificació de criteris no s'aconseguirà durant la Renaixença. Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.
3a. Plenitud (1870-1880): Romanticisme, Realisme i Naturalisme
Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català. Adquireix importància la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme. Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
4a. Plenitud i Crisi (1890): Realisme i Naturalisme
Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del Modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.
La Poesia en la Renaixença: Recuperació i Característiques
L'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1789-1862), publicada l'any 1833, és la primera composició culta escrita en llengua catalana que reivindica la llengua i la nació, sempre des d'una posició clarament medievalitzant i conservadora.
La recuperació del gènere poètic durant la Renaixença es deu a diversos factors:
- En primer lloc, cal tenir present un tret inherent a la lírica: l'expressió dels sentiments i de la subjectivitat, per ser sincera, s'ha de manifestar, segons els romàntics, en la llengua pròpia.
- En segon lloc, s'ha de considerar el caràcter no comercial de la poesia: és un gènere que no està subjecte als interessos editorials i de mercat.
- En tercer lloc, cal destacar el paper incentivador que van tenir, sens dubte, els Jocs Florals.