Ètica: crítica a Kant i Nietzsche

Nietzsche: moral no fonamentada en cap idea més enllà de la vida mateixa si no es converteix en la moral dels esclaus, ens ha fet presoners de valors ficticis. La moral noble és aquella capaç d'assumir la vida amb tota plenitud, reflecteix la capacitat creadora.

Nietzsche critica l'ètica de Kant perquè arrossega valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura) però accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l'ètica kantiana. Kant: fonamentació metafísica costums és la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un referent moral universal. Elabora una ètica autònoma, de caràcter formal, on no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (deontologisme ètic).

Els postulats de l'ètica kantiana són precisament les idees que la raó pura no accepta: llibertat, món, immortalitat de l'ànima i existència de Déu. Déu: Nietzsche considera la idea de Déu com a gran enemiga, ha estat l'instrument de repressió dels homes. Déu ha mort i amb ell tots els transmons inventats per la metafísica tradicional. Nega l'existència de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida. En conseqüència, qualsevol ètica basada en aquesta creença és immoral, l'únic valor important és la vida.

Kant no pot fonamentar el coneixement metafísic, les idees com l'existència de Déu donen sentit a la raó pràctica. La moral no pressuposa religió però condueix cap a aquesta: reverenciar a Déu no és altra cosa que obeir la llei moral, actuar pel deure mateix. Nietzsche rebutja qualsevol mena de llei o norma moral i tots els àmbits del saber perquè diu que són l'expressió del nihilisme, de la moral dels esclaus. L'únic valor realment important és la vida, i si existís algun deure moral estaria vinculat a aquesta.

Nietzsche criticarà la noció de deure i l'imperatiu kantians. No existeixen les intencions pures perquè quan creiem que actuem 'per deure', en realitat ens impulsen motius irracionals, sovint intencionats, dels quals no en som conscients. L'imperatiu categòric, en el fons, només és l'abstracció dels nostres interessos personals.

Kant: El concepte de deure és clau dins de l'ètica kantiana. Només les accions fetes per deure són morals i actuar per deure significa actuar amb reverència a la llei moral. La llei moral s'expressa en forma d'Imperatiu categòric. Aquest, segons Kant, és incondicionat, només ens mostra la fórmula de la moral i està basat en les intencions. No et diu què has de fer en cada cas sinó com has d'actuar sempre. La primera formulació de l'imperatiu diu: 'obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es converteixi en llei universal'.