Ètica, Cura i Metodologies Clau en l'Educació Social

Ètica i Cura en l'Educació Social

L'educació social implica un vincle profund amb les persones i un impacte significatiu en les seves vides. Per això, cal actuar amb responsabilitat, compromís i cura. Aquesta pràctica es basa en una ètica de la quotidianitat que dona importància a les relacions, les emocions, els cossos i els contextos socials i personals.

Aquest enfocament es fonamenta en referents clau:

• El Codi Deontològic de l'Educació Social, que defineix valors i principis.
• La transició de models assistencialistes a models centrats en els drets, el bon tracte i la dignitat de les persones.
• La reflexió crítica com a base per a una pràctica educativa transformadora.

L'Ètica de la Cura: Carol Gilligan

La cura és una resposta humana universal que sosté i enforteix les relacions personals i socials. Es basa en l'empatia, la resposta adequada a l'altre, la sensibilitat davant les emocions i la responsabilitat envers les persones. És una pràctica vinculada a les emocions, al cos, a les relacions i també a la raó, ja que implica reflexió i presa de decisions conscients.

En l'educació social, la cura es manifesta a través de:

• La presència activa amb gestos, paraules, respecte i disponibilitat.
• La capacitat de mostrar interès autèntic, fent que la persona se senti valorada i escoltada.
• L'atenció a les experiències i vulnerabilitats.

L'educador o educadora social ha de ser una persona amb sensibilitat i tacte, present i implicada en les relacions. Ha de crear espais de confiança que afavoreixin l'autonomia i la participació activa de les persones. Finalment, la justícia i la cura no són oposades, sinó dimensions complementàries i igual d'essencials per a una pràctica professional ètica, compromesa i transformadora.

Diferència entre Ètica i Moral

L'Ètica

L'ètica és la reflexió sobre què està bé o malament i sobre com hauríem d'actuar tant com a persones com a professionals. Està basada en normes universals i escrites, que no es poden discutir ni canviar: són els Drets Humans.

La Moral

La moral, en canvi, fa referència a les normes socials pròpies d'una cultura, un territori i una època determinada. És canviant i no és estàtica, ja que depèn del context social i històric.

Fases de la Intervenció Socioeducativa

1. Diagnòstic Socioeducatiu

   • Avaluació inicial: context, necessitats, potencialitats, riscos.
   • Presa de contacte: inici de la relació educador/a-participant.
   • Tipologia de la demanda:
     • Explícita: la persona ho diu.
     • Implícita: s'intueix.
     • Indirecta: altres la comuniquen.

2. Delimitació d'Objectius

   • Definició d'objectius generals, específics i operatius.
   • Relació amb necessitats prioritzades.
   • Participació activa de les persones usuàries (intervenció amb, no sobre).
   • Pedagogies equitatives, adaptació al context.
   • Expectatives realistes però amb repte.

3. Disseny del Pla d'Acció

   • Temporalització: cronograma, Gantt.
   • Recursos: humans, materials, econòmics, comunitaris, legals.
   • Accions: activitats i estratègies segons fases, negociades amb participants.

4. Avaluació

   • Per què? Per millorar, decidir.
   • Per a què? Mesurar eficàcia, impacte.
   • Què? Grau d'assoliment d'objectius, satisfacció, impacte.
   • Tipus: quantitativa, qualitativa, participativa.

Paradigmes en l'Educació Social

Paradigma Tecnocràtic

Es basa en un model racional i instrumental (de tipus quantitatiu). Dona prioritat a l'eficiència, la planificació sistemàtica i l'obtenció de resultats mesurables. Utilitza eines estandarditzades com qüestionaris, tests, etc.

Fortaleses

• Permet organitzar i prendre decisions basades en dades objectives.
• Facilita la mesura de l'impacte.

Limitacions

• Ignora la subjectivitat i les realitats complexes de les persones.
• Risc de reduir la intervenció a una gestió tècnica i deshumanitzada.

Exemples d'Accions / Activitats

• Disseny de programes educatius amb objectius clars.
• Desenvolupament de projectes estructurats, cronogrames i metes avaluables.
• Aplicació de metodologies estandarditzades com tècniques específiques, qüestionaris o protocols d'intervenció.

Paradigma Hermenèutic-Interpretatiu

Se centra en entendre les experiències i significats personals dels participants. Utilitza metodologies qualitatives, com entrevistes obertes i grups de discussió.

Fortaleses

• Adapta la intervenció a les necessitats reals i vivències de les persones.
• Millora la relació educativa i fomenta la confiança mútua.

Limitacions

• Més difícil d'avaluar (no quantificable fàcilment).
• Requereix més temps, escolta activa i formació en metodologies qualitatives.

Exemples d'Accions / Activitats

• Entrevistes i sessions d'escolta activa per comprendre percepcions i significats que les persones donen a les seves experiències.
• Tallers de relats de vida: espais on els agents expliquen les seves històries i enriqueixen el procés de comprensió.

Paradigma Sociocrític

Objectiu: transformar estructures socials injustes. Promou la reflexió crítica, l'empoderament i la participació activa. Impulsa canvis a nivell comunitari o estructural.

Fortaleses

• Aposta per la justícia social i la transformació real.
• Dona veu a les persones i les converteix en agents de canvi.

Limitacions

• Resistències polítiques o institucionals.
• Necessita temps, compromís i treball col·lectiu.

Exemples d'Accions / Activitats

• Assemblees comunitàries: espais de diàleg per expressar les seves problemàtiques i proposar solucions col·lectives.
• Campanyes de sensibilització: accions de conscienciació sobre desigualtats, discriminació i justícia social.