Ètica i felicitat: de Grècia a la Il·lustració

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,83 KB

Moralitat homèrica

El que és bo/virtut (areté)/home bo presta serveis a la comunitat.

Hýbris = desmesura/déus volen destruir.

Filosofia grega

Intelectualisme socràtic

Sòcrates planteja les lleis fonamentals de l'ètica i proposa mètodes per resoldre-les.

Sofistes

Protàgores: l'home mesura de tot/relativisme cultural i moral/convencions = acord membres comunitat/no principis morals universals.

Sòcrates

Valors universals i objectius com bé i justícia/daimon (veu interior)/mètode maièutic = amb diàleg i reflexió es troba la veritat. Intelectualisme moral: qui coneix el bé farà el bé, qui no coneix el bé farà el mal (mal = ignorància).

Qui és virtuós? Qui fa el bé amb consciència.

Felicitat: Eudaimonia

"εú" bo i "δαίμων" o daimon, mitjà per aconseguir un bé, una finalitat, alguna cosa millor = bona vida.

Felicitat com a autorealització

Per Aristòtil la felicitat està lligada a la virtut, a l'areté, a ser millor, al perfeccionament, a ser virtuós, aristós.

Quan serà virtuós un navegant? Quan realitza el millor possible la seva tasca.

Tres tipus d'ànima:

  • Vegetativa: pròpia de les plantes: nutrició, desenvolupament, aprofitament dels recursos, reproducció. Conservació.
  • Sensitiva: pròpia dels animals: inclou les funcions de l'ànima vegetativa més les percepcions sensibles i el moviment.
  • Racional: pròpia dels humans: inclou les anteriors més les funcions i capacitats pròpies com el coneixement, la deliberació i l'elecció.

Felicitat com a plaer. Hedonisme.

Hedoné: plaer.

  • Cirenaics: la felicitat és el plaer sensible, gaudir mitjançant els sentits, el plaer del cos.
  • Epicuris: absència de dolor i de pertorbacions (la felicitat s'aconsegueix amb la tranquil·litat i serenitat de l'ànima, l'ataraxia). La medicina de l’ànima.

Felicitat com a autosuficiència. Estoïcisme

Stoa, pòrtic a l’àgora.

Felicitat = impertorbabilitat de l'ànima = autosuficiència

Autosuficiència: coneixement del logos, de l'ordre del món per poder acceptar l'inexorable i actuar allà on sí hi ha marge de moviment.

Felicitat com a utilitat

Plaer // absència de dolor.

  • Plaers inferiors: sensuals, sensitius i materials.
  • Plaers superiors: morals i intel·lectuals.

Un cop garantides les nostres necessitats materials individuals, el que ens fa feliços és contribuir a la millora de la societat.

Jeremy Bentham. Panòptic. (Presó en forma octogonal)

Entradas relacionadas: