L'Ètica Formal de Kant: Imperatiu Categòric i Postulats

Kant: L'Ètica Formal

L'ètica d'Immanuel Kant és una ètica formal, en contraposició a les ètiques materials.

Crítica a les Ètiques Materials

Kant critica les ètiques materials per ser:

• Empíriques: Necessiten l'experiència per adquirir el coneixement moral (a posteriori).
• Hipotètiques: Els seus imperatius es basen en suposicions condicionals (si vols X, fes Y).
• Heterònomes: Les normes morals són imposades des de fora de la pròpia raó de l'individu (per una autoritat, Déu, la societat, etc.).

Característiques de l'Ètica Formal Kantiana

En contrast, l'ètica formal de Kant és:

• A priori: Independent de l'experiència.
• Categòrica: Els seus mandats són absoluts i incondicionals.
• Autònoma: La llei moral sorgeix de la pròpia raó de l'individu.

L'ètica kantiana no diu què hem de fer, sinó com hem d'actuar per fer-ho moralment.

El Gir Copernicà en l'Ètica

Kant realitza un "gir copernicà": no és l'objecte (el bé) el que determina la llei moral, sinó que és la llei moral (dictada per la raó) la que determina el que és bo.

L'Imperatiu Categòric

És la formulació de la llei moral:

"Obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que esdevingui llei universal."

Aquest principi, conegut també com a principi d'universalitat, estableix la forma que ha de tenir qualsevol màxima (norma subjectiva) per poder ser considerada una veritable norma moral: ha de ser universalitzable.

En essència, és una reformulació racional de l'antiga Llei d'Or:

<El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres>

La Bona Voluntat

Segons Kant, l'única cosa indiscutiblement bona en si mateixa és la bona voluntat. Qualsevol altra qualitat (intel·ligència, coratge, etc.) pot ser dolenta si no està guiada per una bona voluntat.

La voluntat és bona quan actua per deure, és a dir, per respecte a la llei moral, i no per inclinació personal, interès o per les conseqüències de l'acció.

No és bona per la finalitat que persegueix o pel bé que aconsegueix; és bona pel seu voler intrínsec. La bona voluntat es manifesta quan els motius racionals (el deure) prevalen sobre les inclinacions personals.

Els Tres Postulats de la Raó Pràctica

Són proposicions indemostrables des de la raó teòrica (científica), però que hem d'acceptar necessàriament per donar sentit a la moralitat.

Primer Postulat: La Llibertat Humana

Encara que en el món natural tot estigui determinat per lleis físiques, per tal que la moralitat sigui possible, hem de pressuposar que l'ésser humà és lliure. La llibertat és la capacitat d'escapar del determinisme natural i decidir les pròpies accions segons la llei moral dictada per la raó.

Segon Postulat: La Immortalitat de l'Ànima

No podem demostrar l'existència i immortalitat de l'ànima, però és un postulat necessari per a la moral. Com que en aquesta vida la virtut (actuar per deure) no sempre és recompensada amb la felicitat, hem de suposar la immortalitat per poder esperar una unió futura entre virtut i felicitat en una altra existència.

Tercer Postulat: L'Existència de Déu

Déu és una realitat de la qual no podem tenir coneixement empíric. Tanmateix, postular la seva existència és necessari com a garantia última que la virtut serà recompensada amb la felicitat. Només un ésser suprem, en qui virtut i felicitat coincideixen, pot assegurar que aquells que s'han fet dignes de ser feliços mitjançant la virtut, finalment ho siguin.