Ètica Kantiana i Aristotèlica: Comparativa, Imperatiu Categòric i Conceptes Clau
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB
L'Ètica Kantiana: Formal vs. Material
L’ètica kantiana, que és una ètica formal, es pot comparar amb l’ètica aristotèlica, que és una ètica material. La principal diferència entre aquestes dues ètiques és que l’ètica material prioritza l’objectiu, és a dir, primer s’ha de saber què es vol aconseguir i després ja s’analitzaran les formes d’arribar-hi; en canvi, l’ètica formal valora més els mitjans, els processos i la manera com hem actuat per després arribar a un bon resultat.
Diferències entre Ètica Material i Formal
- Ètica Material: Està basada en la tradició aristotèlica, és a dir, en l’eudemonisme i l’hedonisme (recerca del plaer). Es fonamenta en la racionalitat teleològica, que és la realitat finalística (que cerca un fi). Dona prioritat a la felicitat (es basa més en actuar de forma individual per aconseguir el que cadascú vol). Es pregunta “què és el Bé”, que segons Aristòtil és trobar el terme mitjà entre el defecte i l’excés. A més, està basada en la heteronomia moral (les lleis venen donades per un altre o una altra cosa). Per últim, formula imperatius hipotètics («Si vols X, has de fer Y»).
- Ètica Formal: Està basada en la tradició kantiana (valora més els mitjans que el fi). Es fonamenta en la racionalitat deontològica, que es basa en el deure i en els mitjans per aconseguir el fi. Dona prioritat a la justícia (si preval la justícia, més gent aconseguirà el que vol). Es pregunta “què he de fer”, que segons Kant és actuar segons el deure. A més, està basada en l’autonomia moral (cadascú es fa i s’aplica les seves lleis). Per últim, formula l’imperatiu categòric (el valor de la norma ha de venir donat per nosaltres mateixos).
L'Imperatiu Categòric Kantià
«Actua de tal manera que la màxima de la teva actuació pugui esdevenir llei universal.»
La màxima és la norma que hem fet servir en un cas concret, i la llei és la norma universal que pot fer servir qualsevol ésser racional. Per tant, el que Kant ens vol donar a entendre és que la màxima hauria de poder ser universalitzable, és a dir, que allò que faci jo ho pugui fer tothom i que, per tant, sigui bo.
Segons Kant, el jutge de les nostres accions som nosaltres mateixos.