Ètica Kantiana: Conceptes Clau, Deure i Imperatiu Categòric

Conceptes Fonamentals de l'Ètica Kantiana

• Màxima: Regla que guia l'acció d'una determinada persona i estableix com pensa actuar en determinades circumstàncies, atès el que es vol.
• Sense Contradicció: Sense que hi hagi aspectes incompatibles, sent impossible que es donin junts a la realitat.
• Imperatiu Categòric: Principi que diu com cal comportar-se independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.
• Llei Pràctica Universal: Regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i agent.
• Deures Perfectes: Obligacions morals que s'han de complir sempre.
• Estar d'Acord amb Ella Mateixa: Ser consistent, no contradir-se.
• Raó: Facultat pròpia dels humans amb la qual som capaços de conèixer i comprendre la realitat i actuar lliurement.
• Voluntat: Capacitat d’actuar per la representació de les lleis, per principis (la *raó pràctica*).
• Deure: Principi pel qual ens veiem obligats a actuar moralment.
• Bé Moral: Allò incondicionalment bo. És un principi *a priori*, objectiu, universal i que s’expressa en forma de deure.

L'Ètica Formal de Kant

L'ètica kantiana tracta temes morals i ètics, responent a la pregunta: *Què he de fer?*

Els imperatius ètics tenen valor universal i són dictats per la raó.

Kant critica les ètiques teleològiques (ètiques heterònomes basades en la consecució d'un bé extern).

Proposa l'ètica formal, que es pregunta: *Com hem d'actuar?* És una ètica basada en imperatius universals que no depèn de les conseqüències.

La Voluntat i el Deure

L'ésser humà té voluntat perquè pot actuar d'acord amb principis.

La Voluntat és la raó portada a la pràctica; només la *bona voluntat* és bona en si mateixa.

La raó considera la bona voluntat pràcticament necessària, independentment d'interessos.

Les Tres Formes d'Actuar (Exemple del Mercader)

• Contra el Deure: Acció no adequada moralment.
• Conforme al Deure: Actuar d'acord amb l'interès propi i no amb bona voluntat.
• Per Deure: L'acció moral té valor en si mateixa. L'únic interès és actuar de bona voluntat.

L'Imperatiu Categòric i les Seves Formules

L'Imperatiu Categòric actua com a principi formal perquè l'individu elabori les seves màximes de forma autònoma. És un principi objectiu determinat per la raó i té tres formulacions.

Exemples d'Aplicació de l'Imperatiu

• Exemple del Suïcidi: El suïcidi no és universalitzable, ja que si tots ens suïcidéssim ens extingiríem. Si tractem aquesta màxima universalment, destruïm la moral.
• Exemple de la Promesa: Trencar una promesa no es pot universalitzar, ja que si tothom les trenqués, perdria el seu sentit i utilitat.
• Exemple del Desenvolupament de Capacitat: És desitjable que el desenvolupament de capacitats racionals i morals sigui universal, ja que garantiria el desenvolupament humà.
• Exemple d'Ajudar la Necessitat: No ajudar els necessitats si podem fer-ho convertiria el món en un lloc pitjor. L'acció d'ajudar és universalitzable.

Distinció entre Deure Estricte i Ampli

Kant distingeix entre:

• Deure Estricte (Perfecte): Accions moralment obligatòries sense excepcions, donades per l'Imperatiu Categòric i complertes sense tenir en compte les conseqüències (Exemple: *no mentir*).
• Deure Ampli (Meritori o Imperfecte): Accions bones no obligatòries. Va més enllà del deure estricte i es consideren mèrit (Exemple: *ajudar els necessitats*).

Comparació: Ètica Kantiana (Autònoma) vs. Ètica Platònica (Heterònoma)