Ètica kantiana: deure, imperatiu categòric i llibertat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,55 KB
Ètica kantiana
1. Conceptes clau
1.1. Bona voluntat i deure
La bona voluntat, segons Kant, és la voluntat que actua conforme al deure, motivada per la moralitat i el respecte a la llei moral, sense influències externes com els desitjos o les conseqüències.
El deure, per a Kant, és l'obligació moral de seguir la llei moral, que es basa en la raó pràctica i en la voluntat racional. Existeixen diferents tipus d'accions respecte al deure:
- Accions contràries al deure
- Accions conformes al deure
- Accions realment obligatòries (basades en la llei moral)
1.2. Imperatiu hipotètic i imperatiu categòric
L'imperatiu hipotètic és una norma condicional que està vinculada a un objectiu o desig específic. Implica que una acció és necessària només si es vol aconseguir un cert resultat.
L'imperatiu categòric és una norma incondicional que s'aplica a tothom, independentment de les seves circumstàncies o desitjos personals. És un mandat moral universal que exigeix que una persona actuï d'una manera determinada per pur respecte a la llei moral.
2. Comparació entre l'ètica de Kant i la de Mill
2.1. Ètica de Kant
L'ètica de Kant és deontològica, es basa en el deure moral, en el respecte a la llei moral i en la bona voluntat. Es fonamenta en imperatius categòrics, que són mandats morals incondicionals.
2.2. Ètica de Mill
L'ètica de Mill és teleològica, es basa en el principi de la utilitat o felicitat, on les accions s'avaluen en funció de les seves conseqüències i el seu benefici per a la majoria. Es fonamenta en el principi de la màxima felicitat, buscant maximitzar el benestar general.
3. Ètica deontològica vs. ètica teleològica
L'ètica deontològica, com la de Kant, es centra en el deure i en el respecte a la llei moral, independentment de les conseqüències. L'acció es considera moralment correcta si es realitza per pur respecte a la llei.
L'ètica teleològica, com la de Mill, es centra en les conseqüències de les accions i en la maximització del benestar o la felicitat. L'acció es considera moralment correcta si produeix el major benefici o felicitat per a la majoria.
4. Característiques de l'ètica universal
- A priori: La moralitat es basa en principis universals i necessaris, independents de l'experiència empírica.
- Autònoma: Les normes morals sorgeixen de la raó pràctica i de la voluntat racional de l'ésser humà, sense dependre de factors externs.
- Necessària: Les normes morals són necessàries per a la convivència i la moralitat humana.
5. Definició de deure i tipus d'accions
El deure és l'obligació moral de seguir la llei moral, independentment dels desitjos personals o les conseqüències.
- Accions contràries al deure: Accions que violen directament la llei moral.
- Accions conformes al deure: Accions que s'ajusten a la llei moral, però que podrien haver estat motivades per altres raons.
- Accions realment obligatòries: Accions que es realitzen per pur respecte a la llei moral, sense altres motivacions.
6. La llibertat
La llibertat, en la perspectiva de Kant, es manifesta en la capacitat de seguir la llei moral de manera autònoma i racional.