Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric, Deure i Ètica Formal

Ètica Kantiana: Fonaments i Crítica

És una ètica original, completament diferent a les teories anteriors. De fet, fa una crítica a les limitacions i els problemes que tenen.

Crítica a les Ètiques Materials

Kant pretenia crear una ètica universal, és a dir, una ètica racional vàlida per a tots els éssers humans.

Va anomenar «ètiques materials» totes aquelles teories anteriors a la seva perquè considerava que orienten la vida humana a la consecució d'un fi i que vénen definides per una matèria. El problema d'aquestes ètiques és que només seran vàlides per a aquelles persones que reconeguin la importància d'aconseguir aquest fi. És a dir, són ètiques hipotètiques que parlen dels deures que hem de complir. Són imperatius hipotètics.

També són:

• Heterònomes: La norma que ens donen ve condicionada per un objectiu extern a la mateixa norma, no de la nostra voluntat.
• Ètiques a posteriori: Perquè per saber el que realment ens convé hem de recórrer a l'experiència.

Per tant, les ètiques materials no encaixen amb el projecte de Kant, ja que, seguint el projecte il·lustrat, l'ètica ha de ser vàlida per a tothom.

L'Ètica Formal de Kant

Per tant, l'ètica de Kant (ètica formal) havia de ser, en lloc d'hipotètica, necessària. Havia de ser:

• Autònoma: La voluntat ens dona les normes.
• A priori: Les regles de conducta han de ser clares per no haver de recórrer a l'experiència.

Haurem de prescindir de la matèria. Aquesta teoria ètica només ens diu quina és la forma a la qual han d'ajustar-se les normes de conducta que escollim (norma d'acció).

L'Imperatiu Categòric i les Màximes de Conducta

Kant anomena màximes de conducta les normes motivadores de comportament que cada persona escull per a si mateixa. La raó pràctica dirigeix aquesta voluntat produint imperatius hipotètics que responen a la pregunta «Què he de fer?». Aquestes màximes de conducta s'hauran d'ajustar a l'imperatiu categòric, que és un requisit formal que ens diu com elaborar-les perquè tinguin valor moral i siguin èticament correctes.

Proposa tres formulacions:

Primera Formulació: Llei Universal

«Actua només segons una màxima que puguis voler que sigui llei universal».

Per tant, sempre que haguem d'escollir una màxima de conducta haurem de tenir en compte què passaria si aquest comportament fos universal. Si el món fos desitjable, llavors és una màxima moralment correcta; si no, no estaria respectant l'imperatiu categòric.

Segona Formulació: La Humanitat com a Fi

«Actua sempre de manera que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com a fi al mateix temps i mai només com a mitjà».

Aquesta remarca la importància de respectar la dignitat de la persona humana.

Tercera Formulació: El Regne dels Fins

Kant era conscient que no sempre respectem els altres, i per això insistia en la importància de treballar de manera conjunta per apropar-nos com a societat al «regne dels fins», una societat ideal en què tothom seria respectat. A partir d'aquí formula la tercera formulació:

«Actua com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un membre legislador en un regne universal dels fins».

Ens proposa que a l'hora d'escollir les nostres màximes de conducta ens imaginem que estem elaborant les lleis d'un regne dels fins hipotètics, fet que ens donaria la responsabilitat de garantir el respecte entre tothom.

L'Ètica del Deure (Deontològica)

La necessitat d'ajustar les nostres normes a l'imperatiu categòric explica la importància del deure en l'ètica kantiana. És una ètica deontològica (valora la intenció de l'acció, o sigui el seu deure), diferent d'una conseqüencialista (aquella en la qual la conducta moralment correcta ve definida per les conseqüències de les nostres accions). Per tant, és una ètica de la intenció. El compliment del deure està per sobre de les nostres inclinacions i desitjos. Cal distingir entre:

Distinció entre Tipus d'Accions

Accions Moralment Incorrectes

Són aquelles que no s'ajusten a l'imperatiu categòric, com quan algú menteix. Exemple: Un botiguer enganya els clients per guanyar més diners.

Accions Moralment Correctes

No totes les accions que s'ajusten al deure tenen el mateix valor moral:

• Accions conforme al deure: Són accions en teoria moralment correctes, però amb una clara intenció egoista i, per tant, no tenen contingut moral. Exemple: El botiguer és honest amb els clients, però només per mantenir una bona reputació i no perdre clients.
• Accions per deure: Són les accions que tenen un valor moral autèntic. Són aquelles que realitzem per respecte als nostres deures morals, encara que estigui en contra dels nostres desitjos. Exemple: El botiguer és honest simplement per respecte als seus deures morals.

Classificació dels Deures

Kant distingeix entre diversos tipus de deures:

• Deures envers nosaltres mateixos: Són obligacions morals que tenim cap a nosaltres. Només tenen repercussió en la nostra persona (p. ex., obligació de preservar la nostra vida).
• Deures envers els altres: Obligacions que tenim cap a la resta d'éssers humans i, per tant, tenen una repercussió en els altres.
• Deures perfectes: Són els imperatius categòrics, aquells que es compleixen per si mateixos (és necessari complir-los i es fa per respecte a la llei).
• Deures imperfectes: Són els deures que, encara que s'ajustin a la llei (a l'imperatiu categòric), es compleixen per algun tipus de motivació personal.