Ètica i moral: diferències i relacions

La paraula ètica prové del llatí ethĭcus, i la paraula moral procedeix del genitiu llatí moris, que significa “costum”, i de ací moralis, lo relatiu a les costums. En l’àmbit acadèmic, ètica i moral tenen unes xicotetes diferències.

L’ètica, al igual que la moral, és un tipus de saber normatiu que pretén orientar les accions dels éssers humans. L’ètica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la moral.

En quant a la forma d’orientar, l’ètica orienta de manera indirecta, és a dir, sobre les distintes morals i sobre els diferents modes de justificar racionalment la vida moral. La moral orienta de forma directa: proposa accions concretes en casos concrets.

En quant al tipus de judici, un judici moral és una opinió meditada sobre la bondat o maldat de les intencions, actes i conseqüències dels actes d'un ésser humà o d'un grup d'éssers humans i un judici ètic seria el que ens va conduir a acceptar com a vàlida aquella concepció moral que ens va servir com a referència per al nostre judici moral.

Als àmbits de la filosofia pràctica Aristotèlica es distingeix entre sabers teòrics i sabers pràctics.

Els sabers teòrics, segons Aristòtil en L’etica en nicòmac, són aquells que es constitueixen des de la finalitat de conèixer la realitat. En canvi, els sabers pràctics, són aquells que pretenen dirigir l’actuació humana. Els sabers pràctics s'agrupen davall el rètol de 'filosofía pràctica', i són els següents:

a) L’ètica: saber pràctic encaminat a orientar la presa de decisions prudents que ens conduïsquen a aconseguir una vida bona.

b) L’economía: saber pràctic encarregat de la bona administració dels béns de la casa i de la ciutat.

c) La política: saber pràctic que té com a objecte el bon govern de la polis.

En l’actualitat aquesta distinció aristotèlica sobre l'àmbit de la filosofia pràctica pot ser completada amb les següents consideracions:

-L’ètica o filosofia moral (que inclou elements d'economia normativa) continua formant part de la filosofia pràctica. Respecte d'això, cal destacar que la noció de vida bona en Aristòtil estava orientada a la realització de la felicitat individual i comunitària. Però la qüestió de la felicitat ha deixat de ser el centre de la reflexió per a moltes teories ètiques modernes, que atenen ara més al concepte de justícia.

-La filosofia política, seguix també formant part de la filosofia pràctica per dret propi. Les seues preguntes principals es referixen a la legitimitat del poder polític i als criteris que ens pogueren orientar per al disseny de models d'organització política cada vegada “millors”

-La filosofia del dret s'ha desenrotllat enormement en els segles posteriors a Aristòtil, per la qual cosa podem considerar-la una altra disciplina de la filosofia pràctica. El seu interés primordial és la reflexió sobre les qüestions relacionades amb les normes jurídiques.

1.Les sis etapes de desenvolupament moral de Kohlberg s'estructuren de la següent manera: Etapes 1 i 2 pertanyen al nivell preconvencional. Tothom és físic i les normes són percebuts com quelcom extern.

Estadis 3 i 4 pertanyen al nivell convencional. Home respecta les normes de la societat perquè són convencions útils per preservar l'ordre social. Home identifica.

Etapes 5 i 6 pertanyen al nivell postconvencional. L'home és capaç de donar raons per acceptar o rebutjar les lleis de la mateixa societat. El nivell postconvencional és lliure de la autocontradiccions que estan compromesos en els altres nivells.

1.Les sis etapes de desenvolupament moral i la noció de "assumir el paper".

"Assumir el paper" (presa de paper) mitjançant els conflictes morals també des de la Perspectiva d'altres persones. Kohlberg descriu com l'Assumpció de paper s'entén en cada etapa del desenvolupament moral.

-Etapa 1: Orientació a l'obediència i càstig. Hi ha un ordre moral i els homes tenen un estatus diferent. Assumint els homes de paper reconeixen el seu estatus. Febles reconeix que ell ha d'obeir el fort.

-Etapa 2: orientació ingènuament egoista. L'Assumpció de paper és un tipus molt senzill de reciprocitat que es pot resumir amb la següent frase: "Com ho fa em faré".

-Fase 3: Orientació de la "Bon noi" i la "bona nena". Assumir el paper és avançar en el pensament de la gent a continuació afectivament. Reciprocitat aquí no és real però ideal, similar al bíblic "regla d'or": "Fer als altres el que vol fer a vostè." Aquí el paper de la família i amics s'assumeix, però no el paper de tots els éssers humans.

-Fase 4: Orientació per a l'autoritat i el manteniment de l'ordre social. L'Assumpció de paper és la relació de l'home al sistema social. Aquí es creu que mèrit ha de portar amb ella una recompensa. L'home intenta preservar la llei i l'ordre d'una societat concreta.

Etapa 5: Orientació per contracte legal. Els homes aquí no importa tant sobre la preservació de la llei, però per fer la llei. Aquesta etapa sorgeix perquè etapa 4 té dues dificultats: en primer lloc, les regles no són vàlides per a persones que viuen fora d'una societat particular; En segon lloc, quan les normes d'una societat no són justes, no és possible canviar-les. Etapa 5 és l'escenari del contracte social. En aquesta etapa, el més important no és les lleis-se, però les lleis de manera que es creen.

Etapa 6: Orientació per consciència o principis. Assumir el paper aquí significa defensar principis morals universals. Un exemple és el següent principi: "tot home és obligat-si ell pot-per salvar les vides dels altres homes." Aquí home es considera un extrem-a-jo. Dos principis morals en l'etapa 6:1) tots els homes tenen un valor en si mateixos, perquè sempre es ha considerar com a fi en si mateix i no només com mitjà. 2) tots els homes tenen dret a una consideració igual de les seves reivindicacions.

Usos de “moral” com a substantiu: (5+2=7)

-Model de conducta socialment establert en una societat concreta (la moral vigent).

- Conjunt de conviccions morals personals (la persona X posseïx una moral molt rígida).

-Tractats sistemàtics sobre qüestions morals (Moral).

- Doctrines morals concretes (moral catòlica, etc.)

- Teories ètiques (Moral Aristotèlica, etc., encara que el correcte seria ètica aristotèlica.

-Disposició d’ànim produïda pel caràcter i actituds adquirits per una persona o grup (estar alt de moral, etc.).

-Dimensió de la vida humana per la qual ens veiem obligats a prendre decisions i a donar raó d’elles (el moral).

·Usos de “moral” com a adjectiu: (2+1=3)

- Moral front a inmoral (Usos que interesen a l'ètica).

- Moral front a amoral (Usos que interesen a l'ètica).

Certesa moral, etc. (Usos aliens a l'ètica)

MONISME: SOCIETAT TOTALITÀRIA, IMPOSICIÓ VIOLENTA D'UNA SOLA IDEOLOGIA, SIGA CONFESSIONAL O LAÏCISTA,

PLURALISME: SOCIETAT OBERTA, LLEIALTAT DE GRUPS CONFESSIONALS I LAICS A UNS PRINCIPIS ÈTICS BÀSICS QUE PERMETEN LA VARIETAT I LA CONVIVÈNCIA PACÍFICA.

POLITEISME AXIOLÒGIC: SOCIETAT DESGARRADA ENTRE GRUPS CONFESSIONALS I LAICS DAVALL LA LLEI DEL MÉS FORT. INESTABILITAT I RISC DE DESINTEGRACIÓ PER GUERRA CIVIL.

Les normes jurídiques provenen de l’estat, obliguen de mode extern i coactiu als ciutadans i es responen davant del tribunal de l’estat.

Les normes de cortesia provenen de les costums, obliguen de mode extern i semi-coactiu als membres de la societat i es responen davant de la societat circumdant.

Les normes morals procedeixen de diverses fonts, obliguen de mode intern i no-coactiu a cada persona que les reconeix i es responen a la pròpia consciència.

Les normes religioses procedeixen de la fe religiosa, obliguen de mode intern i no-coactiu als creients i es responen davant la divinitat.

Els poemes homèrics (VIII- VII a.C) foren atribuïts a Homer per la tradició. No obstant, existeixen certes discrepàncies sobre aquesta idea. Els documents i poemes homèrics reflecteixen el sistema de virtuts de l’època (formes de vida, tensions, aspiracions...). Hi ha certes característiques per les que Homer es considerat el mestre de tots els grecs:

1)Som el que fem.

La conducta dels herois és el model a seguir. Es a dir, no segueix una ètica conscient, si no que l’ethos brota dels fets relatats, no de la reflexió. L’acceptació col·lectiva d’aquest ethos conforma al mateix temps l’estructura de l’individual.

2) Escriptura del “ethos”.

La transmissió oral i escrita del ethos per mitjà dels relats dels herois tenia una gran rellevància. Els textos més coneguts de Homer són:

·La Ilíada, que compren l’espai que separa les naus dels aqueus i les muralles de Troia i que te un prisma ètic subjacent : la guerra com a horitzó de la conducta.

·L’odissea, on l’escenari del poema es l’illa dÌtaca (objectiu i meta del viatge) i la qual remet als viatges d’Ulisses i de Telèmac. L’ètica subjacent jo està ancorada en el combat. L’heroi Ulisses també es hoste, amant, captaire.

3) Els herois parlen

El llenguatge te una gran rellevància per als herois degut a que fomenta la sociabilitat i les formes de conducta. El llenguatge dels herois son les raons perquè el poble justifique les seves obres. Un exemple seria que els herois sempre estan parlant i discutint permanentment amb si mateixos. Ulisses es narrador de les seves gestes.

4) Pare de totes les coses

La polis es el reflex d’una organització política de la societat, i l’enfrontament de la polis neccesita la incorporació de l’heroi i de les seves gestes. Hi ha neccesitat d’obtindre una praxi que superi la precarietat d’una existència basada en l’enfrontament. El llenguatge dels herois te l’esperança d’abandonar l’ús de la força enfront a la misèria, la rivalitat i l’odi

Els sofistes (Segle V a.C.) són recordats per destacar com a “oradors experts” de l’antiga Grècia per el seu bon ús de la paraula, ja que, la seva tasca com a educadors dels joves (que podien permetre’s pagar-ho)en la seva societat es convertia en mestres capacitats per a ensenyar tant sobre paideia (educació o cultura) com areté (excel·lència o virtut), encara que es centraven més en ‘estudi de les llei, les costums i les convencions.

Els sofistes, recordats com a els “savis de professió”, es caracteritzen consegüentment...

per el seu ampli bagatge cultural→ tenien una autoimatge de homes savis (tant per la seva part com de part de la societat→ afirmació que es nutria reciprocament).

encara que donaven suport a un ideal de concòrdia el qual tenia com a horitzó la pau entre els grecs/polis, la defensa de la igualtat no la van aconseguir desenvolupar plenament. Per a explicar com es regia la igualtat en la seva societat, abans hi ha que explicar l’ordre per el qual es configura el món. Els sofistes diferenciaven dos ordres:

Els sofistes (Segle V a.C.) són recordats per destacar com a “oradors experts” de l’antiga Grècia per el seu bon ús de la paraula, ja que, la seva tasca com a educadors dels joves (que podien permetre’s pagar-ho)en la seva societat es convertia en mestres capacitats per a ensenyar tant sobre paideia (educació o cultura) com areté (excel·lència o virtut), encara que es centraven més en ‘estudi de les llei, les costums i les convencions.

Els sofistes, recordats com a els “savis de professió”, es caracteritzen consegüentment...

per el seu ampli bagatge cultural→ tenien una autoimatge de homes savis (tant per la seva part com de part de la societat→ afirmació que es nutria reciprocament).

encara que donaven suport a un ideal de concòrdia el qual tenia com a horitzó la pau entre els grecs/polis, la defensa de la igualtat no la  van aconseguir desenvolupar plenament. Per a explicar com es regia la igualtat en la seva societat, abans hi ha que explicar l’ordre per el qual es configura el món. Els sofistes diferenciaven dos ordres:

L’idea que tenien sobre el progrés humà consisteix en la combinació de…

·progrés intel·lectual (habilitats tècniques) +1

·normes de convivència (moralitat i justícia) +2

·educació (rellevància d’aquest factor→ la virtut no és natural, perquè s’aprén /

se hereda de l’entorn) +3

·Mite sobre les 4 etapes en el desenvolupament de la humanitat (Plató ho posa en boca de Protàgores)→

·Déus creen les espècies i els éssers humans→

·Animals > especie humana→ millor proveïts els animals.

·Prometeu (per a compensar A > H)→ foc i habilitat tècnica→ mitjançant açò vam adquirir la capacitat de progressar com a espècie→ humans podien elevar-se intel·lectualment emulant als déus.

·Zeus (a petició d’Hermes)→ sentit moral i la justícia→ per a que l’home no es destruixca a si mateix

·(Habilitats indispensables per a la convivència→ presents en tot ésser humà).

·Moralitat i justícia > habilitats tècniques

L’Oracle de Delfos el considera l’home més savi del seu temps per els següents factors a tindre en compte:

1)Declarar la pròpia ignorància

·Compleix la premissa inscrita a l’entrada de l’oracle→ «coneix-te a tu mateix»→

·Humilitat→ reconeix la seva pròpia ignorància→ «només sé que no sé res»→ (punt de partida per a començar a conèixer).  

·Es defineix a si mateix com a filòsof (amic del saber)→ cerca del saber VS

sofista (savi)--------→ possessió del saber VS

·Vol aprendre dels demés→ no vol ser més savi (superior) que els demés.

Vetllar per l’ànima→ tasca fonamental de l’ésser humà (ocupa un lloc molt important en el seu pensament).

2) Cuidar l’ànima

-La tasca fonamental de l’èsser humà es vetllar per la seva ànima buscant el coneixement de la bondat.

-El savi coneix el bo i actua en conseqüència

-Bondat + saviesa = felicitat

-El mètode Socràtic consisteix en preguntes i respostes (DIALÈCTICA)

Raonament inductiu 

Plató va néixer el 427 aC a Atenes, al bressol d'una família noble. Va ser deixeble de Sòcrates i estava molt impressionat per la seva mort i decideix dedicar-se a l'escriptura i la filosofia.

Les seves idees fonamentals són:

     -Una crítica als sofistes, considerar-los afavoridor de les persones i no de posseir realment una ciència;

-La tasca de la política te que ser fer humans virtuosos i justos per mitjà de la Paideia.

-Desconfiar de la democràcia

-Paper del filòsof: servir a la ciutat, educar als seus conciutadans

-Intenció didàctica al escriure diàlegs

L'ordre cronològic de les seves diálgos són: diàleg de joventut(398 - 389 a. C.) , diàlegs de transició(388 - 385 a. C.) , diàlegs de maduresa (384 - 370 a. C.)  i vellesa diàlegs .(369 - 347 a. C.)

Diàlegs de joventut es caracteritzen per:

-Defensa de la llibertat d'expressió

-Tenir l'objectiu de convidar a filosofar i diàlegs sense sortida,

-Fer servir el mètode socràtic, la cerca de universal i inequívoc respostes sobre preguntes com "Quina és la virtut?" "Què és bellesa?", intentant definir aquests conceptes, com la recerca de les idees platònics d'aquests conceptes;

- la idea que la política requereix experts en la ciència i la moral.

-Són exemples d'aquests diàlegs: apologia de Sòcrates, de Plató primer treball i Protàgores, probablement el darrer diàleg d'aquesta etapa.

Els diàlegs de transició es caracteritzen per:

-El pas de la cerca socràtica a la proposta platònica de la veritat i la justícia

-Per a governar la ciutat es requerix coneixement i amor per la jusYcia. No habilitat retòrica.

-Polí5c verdader: El filòsof, que coneix la jusYcia i la cultura.

-La felicitat (eudaimonía) no la dóna el poder ni la riquesa

-Dos 5pus de vida en Plató: -i). Una que busca el plaer i l'aplaudiment. -ii). Una altra que busca la jusYcia i la felicitat. Vida del filòsof.

-S'arriba a la felicitat (eudaimonía) per mitjà de: -- L'atenció de l'ànima. -- La verdadera educació (paideia). -- La busca del Bé i la JusYcia

Un eexemple de estos diálogos es el Gorgias, dónde se muestra a Sócrates dialogar con Gorgias, Pol y Calicles sucesivamente.