Diferència entre Moral i Ètica
- Moral: És la moral viscuda, quotidiana. Allò que jo faig, que jo visc. És la vivència quotidiana d'adhesió a valors, principis i normes a partir dels quals jutgem els actes com a correctes o incorrectes. Per exemple, la pregunta específicament moral és què haig de fer? I la resposta és una acció (hàbits, consums).
- Ètica: És la moral pensada. Les raons de la validesa, la "filosofia moral" intel·ligible. Reflexió d'allò que estic fent. No es limita a constatar fets, sinó que es pregunta, més enllà de la seva vigència, per la seva validesa. Per exemple, la pregunta específicament ètica és per què ho he de fer? I la resposta és un argument. L'objecte de l'ètica serà estudiar els elements que configuren els criteris i principis de cadascuna, objectivar-los i posar-los de manifest.
Possibilitats del discurs ètic
- Discurs racional: Importen els arguments (el perquè). Els arguments basats en prejudicis no tenen valor.
- Discurs crític: Critica els costums i els hàbits que hi ha en un poble o en una determinada època.
- Discurs valoratiu: Qualifiquem el discurs dels actes. Està feta de judicis de valor.
- Discurs dialògic: És el diàleg. En el diàleg s'ha d'admetre que et pots equivocar i que els altres poden tenir raó.
Així que, definitivament, l'ètica és la filosofia pràctica basada en un discurs dels actes humans voluntaris en la seva circumstància. La vida moral és un fet universal, inevitable i pur. Seria ideal fer el que pensem, però actuem sense reflexionar, és com moral sense ètica.
Ètica dels Mínims i dels Màxims
- Ètica dels mínims: Ens referim a la justícia, a les relacions equitatives, a crear una societat justa, a les relacions no discriminatòries.
- Ètica dels màxims: Aspiro a construir-me d'una determinada manera. Com a ciutadà, puc tenir una base pròpia. Per exemple, política, religió... Qualsevol religió ha de respectar els drets humans, sinó és una secta. La relació d'ètica i religió és de mínims i màxims.
Fal·làcies en el Discurs Ètic
- Fal·làcia: Pensaments que són nodrits. Pensaments que es veuen com si fossin realitat i no ho són.
- Naturalista: Dir que allò natural és bo, amb això també entenem que hi ha quelcom antinatural o directament no és ètic.
- Intel·lectualista: Donar raons és bàsic per dialogar, però no per reflexionar.
- Voluntarista: No per fer-ho amb bona voluntat està bé.
Conceptes Clau en l'Ètica Mèdica
- Medicina defensiva: Conjunt de mesures diagnòstico-terapèutiques que el metge realitza sabent la seva inutilitat amb l'objectiu d'evitar reclamacions per part del pacient. Això trenca un vincle d'amistat civil (relació de confiança) entre el professional i el pacient.
- Paternalisme: Mala praxi clínica. Consisteix a tractar el pacient com a menor, com algú que no té autonomia, quan, de fet, és autònom. Tractar com un nen a una persona que pot prendre les seves pròpies decisions.
Competència del Pacient
Depèn de l'edat, de l'estat cognitiu... Els majors de 16 anys es consideren menors madurs (amb excepcions), a aquests nens se'ls avalua per veure si són capaços de prendre la decisió en qüestió.
Fases de la Competència
Abans dels 12 anys (separació) fins als 18 anys, va creixent el coneixement, però depèn de les decisions que preguntem, necessiten un tutor o una persona que prengui la decisió per ells, tot i que es té en compte l'opinió del menor. Està formada per la capacitat cognitiva i emocional. Per ser una persona competent has de tenir ambdues capacitats. S'ha de saber si comprèn o no el que li dius i com es troba emocionalment.Importància de la Informació
Saber-me explicar, si l'altra persona és competent sabrà entendre'm, però jo he de saber explicar-me. La informació és bàsica, no s'ha d'amagar.
catalán con un tamaño de 4,54 KB