Ètica i Moralitat: De la Naturalesa Humana als Dilemes Bioètics

Els éssers morals

Visions de l'ésser humà

Hi ha dues visions principals de l'home:

• Visió negativa: Sosté que no hi ha diferències essencials entre l'home i els animals, i que si n'hi hagués, serien només de grau. Diversos estudis neguen que les característiques atribuïdes a l'home siguin propietat exclusiva d'aquest.
• Visió positiva: Afirma que l'home, per naturalesa, és diferent de la resta d'animals. Argumenta que l'home és un ésser que coneix, un ésser racional, un animal social, capaç de fabricar objectes, etc.

Socialització i Humanització

Som humans: Hominització i Humanització

L'hominització fa referència als canvis produïts en els homínids en els àmbits genètic i biològic. La humanització fa referència als canvis produïts en els homínids en els àmbits social i cultural.

La cultura és aprenentatge i societat; és la informació que aprenem socialment dels altres. Aprenem a saber escollir i actuar, a incorporar a la nostra vida interior les normes que segueixen la societat i a entendre el significat d'una cosa, una acció, una paraula, etc.

L'home ha d'adaptar-se a l'ambient i està sotmès a lleis biològiques, com també ha d'adaptar-se a les normes i regles de la societat, com a ésser social.

La socialització és el procés pel qual els humans s'integren en una societat: l'home aprèn normes i valors.

Procés de Moralització

La moralitat és la capacitat que té l'home per valorar i escollir determinades maneres d'actuació que l'ajuden a humanitzar-se. El desenvolupament moral de l'ésser humà es produeix mitjançant les experiències que acumula un individu durant la vida.

Etapes del desenvolupament moral

Etapa heterònoma

És aquella etapa en què l'individu assimila principis, normes i valors morals.

• Primer, el nen imita la conducta dels pares i accepta els fets.
• Després, les opinions de les persones comencen a prendre importància.
• D'altra banda, els companys també tenen influència sobre el nen.

Etapa autònoma

Etapa en què l'individu estableix els seus propis valors morals i normes. Es comencen a replantejar aquells valors que de petits se'ns havien inculcat, i també aquelles normes.

Conceptes clau de la moralitat

La llibertat

La llibertat és la capacitat de prendre decisions.

• Actuar en llibertat: fer el que vull fer.
• Llibertat d'acció: que ningú m'impedeixi fer el que vull.
• Llibertat per optar: poder escollir.

La responsabilitat

La responsabilitat es diu que és quan l'home està obligat a respondre de les seves accions i de les seves omissions.

• Preveure les conseqüències de les nostres accions.
• Poder jutjar les accions, considerant-les bones o dolentes.
• Poder crear diferents alternatives.

La moral

La moral seria l'acceptació que fem de les normes i els valors.

Fets morals

Els fets morals han de ser:

• Conscient: la persona ha de saber què fa.
• Voluntària: la persona ha de voler fer el que fa i escollir-ho sense coacció ni por.
• Lliure: requereix les dues condicions anteriors.

Aquests actes tenen conseqüències socials de forma directa o indirecta i, per tant, poden ser valorats positivament o negativament pels altres.

Tipus d'actes

Hi ha tres tipus d'actes:

• Actes morals: aquells que s'ajusten a les normes de la moralitat.
• Actes immorals: aquells que no s'ajusten a les normes de la moralitat.
• Actes amorals: aquells que no tenen cap relació amb una norma moral.

Quan jutgem un fet moralment, hem de tenir en compte tota una sèrie de circumstàncies que poden canviar la moralitat del fet:

• El motiu: la causa que mou a actuar (per què).
• La finalitat: el que es vol aconseguir (per a què).
• Els mitjans: allò que s'utilitza per a aconseguir la finalitat del fet (amb què i com).

Dilemes Ètics Contemporanis

Eutanàsia

L'eutanàsia és la mort d'una persona causada per una altra, en principi, per un professional de la medicina, a petició lliure de la persona que vol morir. Una persona posa fi, deliberadament, a la vida d'una altra, considerant que això li és un bé.

Tipus d'eutanàsia i conceptes relacionats

• Activa: aquella en què una persona posa fi a la vida d'una altra, considerant que això li és un bé.
• Passiva: la interrupció d'un tractament que manté en vida un pacient.
• Suïcidi assistit: significa proporcionar de forma intencional i amb coneixement a una persona els mitjans necessaris per a suïcidar-se. És el pacient el que voluntàriament acaba amb la seva vida.
• Cures pal·liatives: consisteixen a efectuar procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort. La intenció no és abreujar la vida, sinó alleugerir el sofriment.
• Distanàsia: consisteix en l'"acarnissament terapèutic", la qual es procura posposar el moment de la mort recorrent a qualsevol mitjà artificial, amb la finalitat de perllongar la vida del malalt a qualsevol preu.

Avortament

L'avortament és la interrupció de l'embaràs o l'expulsió del fetus quan aquest encara no és viable.

El debat sobre l'avortament se centra en:

• Si la mare té el dret a decidir respecte a la continuïtat o no del seu embaràs.
• Determinar quan el fetus és una persona.
• Determinar el pes que ha de tenir, si s'escau, la voluntat del pare.

Tipus d'avortament

Avortament terapèutic

Aquell que es justifica amb raons mèdiques:

• Per salvar la vida de la mare, quan l'embaràs suposa un risc per a la vida d'aquesta.
• Per salvar la salut física o mental de la mare, quan estan amenaçades per l'embaràs.
• Per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu que li provoqués patiments o discapacitats.
• Per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

Avortament electiu

Realitzat per altres motius, no per raons mèdiques:

• Quan l'embaràs és producte d'un delicte, com la violació.
• Altres raons, com la minoria d'edat de la mare o la incapacitat de mantenir el nen per raons econòmiques o socials.

Aspectes jurídics de l'avortament

• Moltes permissives (Espanya): il·legal amb excepcions:
  • Malformació del fetus.
  • Violació o inseminació no consentida.
  • Perill per a la mare.
  • Factors socioeconòmics.
• Permissives (França): il·legal, amb les mateixes excepcions que Espanya, excepte per raons socioeconòmiques.
• Restrictives (Andorra): il·legal sense excepcions.