Ètica: Normes, Lleis i Teories Morals
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 5 KB
Ètica
Normes i lleis: Les normes i lleis són regles que han de seguir conductes.
- Implícites: La norma de fer cua en una botiga, les lleis naturals. Es respecten però no s’expressen formalment.
- Explícites: Les normes de convivència de l’institut, el codi civil. S’expressen manifestant i obliguen a qui està sota la seva jurisdicció.
Regles morals | Lleis científiques |
Es basen en valors | Es basen en fets |
Es poden incomplir | No es poden incomplir |
Món del deure (fal·làcia naturalista) | Món del ser |
Valor
- El valor és aquella qualitat que fa desitjable o indesejable (valors positius - valors negatius o disvalors) la cosa a considerar, objectes morals, situacions o accions.
- Tenen polaritat (justícia, injustícia, bellesa, lleig).
- Tenen un caràcter ideal, com la pau.
- Són jerarquitzables (igualtat - llibertat).
- Problemes d’existència (realisme, objectivitat).
Teories ètiques: Sofística
- La seva activitat es desenvolupa entre els segles V i IV a.C.
- Són mestres de la retòrica, oratòria i dialectica.
- Protàgores i Gòrgies són dos dels representants més destacats.
- Defensen l’escepticisme o el relativisme moral.
- No existeixen principis morals universals i objectius.
- La moral i les lleis són convencionals i relatives.
Teories ètiques: Intel·lectualisme moral
- Sòcrates fou el primer en defensar aquesta teoria (V i IV a.C.).
- Defensa l’existència de valors objectius i universals.
- Aquests valors els podem trobar en la recerca interior.
- El coneixement dels valors morals comporta actuar correctament.
- Només per ignorància es pot actuar incorrectament.
Teories ètiques: Eudonisme
- És com conèixer la proposta d'Aristòtil (384-322 a.C.).
- Considera que la felicitat és la finalitat de la vida.
- La felicitat coincideix amb la màxima autorealització (tots els éssers tenen una finalitat específica).
- El coneixement, la vida contemplativa proporciona la felicitat intel·lectual.
- A la virtut intel·lectual s’ha d’afegir la virtut ètica (prudència), en la qual són importants l’exigència i la consideració del punt mitjà.
Teories ètiques: Hedonisme clàssic
- Considera que el plaer és la finalitat de la vida.
- Aristòtil, escola cínica (435-355 a.C.).
- El plaer és gaudir sensorial (fàcil d’aconseguir), també l’essència del dolor.
- Els plaers adequats s’obtenen després d’un càlcul.
- L’objectiu és l’ataràxia.
- La relació de l’home hedonista amb la política.
Teories ètiques: Utilitaristes
- Jeremy Bentham (1748-1832).
- La naturalesa ha sotmès a l’home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor.
- Càlcul de plaers (intensitat, certesa, proximitat, fecunditat, puresa i extensió).
- Principi utilitarista (1806-1873).
- John Stuart Mill.
- Distinció entre plaers inferiors i superiors.
Teories ètiques: Estoïcisme
- Zenó de Cítion (334-262 a.C.).
- L’objectiu és la impertorbabilitat de l’ànima (al reconèixer que el destí és inexorable).
- S’han d’eliminar totes les passions.
Teories ètiques formals
- Kant: ètica del deure.
- L’important és la forma del principi moral (imperatiu categòric), no el contingut (la matèria).
- Les teories materialistes no són ètiques perquè són codis per a aconseguir interès; per tant, el subjecte no és lliure (ètiques heterònomes).
- L’ètica ha de ser autònoma; la raó en l’ésser ha trobat la llei moral (universalitat i bona voluntat).
Humbert, comunitat del diàleg
- La comunitat del diàleg està formada per persones iguals i lliures que posseeixen els mateixos drets.
- L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant el consens dialogat de la comunitat.
- Aquest diàleg ha de ser constant i, per preservar la justícia en la presa de decisions, s’han de tenir en compte certs requisits. Per exemple: tots els participants han d’intervenir en el diàleg tenint com a finalitat l’entreteniment.
Rawls
- L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant una solució hipotètica; el vel de la ignorància. Els encarregats d’establir les normes les fan sense saber les característiques dels membres de la societat ni la posició que ocupaven els mateixos en ella.