Ètica: Normes, Lleis i Teories Morals

Ètica

Normes i lleis: Les normes i lleis són regles que han de seguir conductes.

• Implícites: La norma de fer cua en una botiga, les lleis naturals. Es respecten però no s’expressen formalment.
• Explícites: Les normes de convivència de l’institut, el codi civil. S’expressen manifestant i obliguen a qui està sota la seva jurisdicció.

Valor

• El valor és aquella qualitat que fa desitjable o indesejable (valors positius - valors negatius o disvalors) la cosa a considerar, objectes morals, situacions o accions.
• Tenen polaritat (justícia, injustícia, bellesa, lleig).
• Tenen un caràcter ideal, com la pau.
• Són jerarquitzables (igualtat - llibertat).
• Problemes d’existència (realisme, objectivitat).

Teories ètiques: Sofística

• La seva activitat es desenvolupa entre els segles V i IV a.C.
• Són mestres de la retòrica, oratòria i dialectica.
• Protàgores i Gòrgies són dos dels representants més destacats.
• Defensen l’escepticisme o el relativisme moral.
• No existeixen principis morals universals i objectius.
• La moral i les lleis són convencionals i relatives.

Teories ètiques: Intel·lectualisme moral

• Sòcrates fou el primer en defensar aquesta teoria (V i IV a.C.).
• Defensa l’existència de valors objectius i universals.
• Aquests valors els podem trobar en la recerca interior.
• El coneixement dels valors morals comporta actuar correctament.
• Només per ignorància es pot actuar incorrectament.

Teories ètiques: Eudonisme

• És com conèixer la proposta d'Aristòtil (384-322 a.C.).
• Considera que la felicitat és la finalitat de la vida.
• La felicitat coincideix amb la màxima autorealització (tots els éssers tenen una finalitat específica).
• El coneixement, la vida contemplativa proporciona la felicitat intel·lectual.
• A la virtut intel·lectual s’ha d’afegir la virtut ètica (prudència), en la qual són importants l’exigència i la consideració del punt mitjà.

Teories ètiques: Hedonisme clàssic

• Considera que el plaer és la finalitat de la vida.
• Aristòtil, escola cínica (435-355 a.C.).
• El plaer és gaudir sensorial (fàcil d’aconseguir), també l’essència del dolor.
• Els plaers adequats s’obtenen després d’un càlcul.
• L’objectiu és l’ataràxia.
• La relació de l’home hedonista amb la política.

Teories ètiques: Utilitaristes

• Jeremy Bentham (1748-1832).
• La naturalesa ha sotmès a l’home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor.
• Càlcul de plaers (intensitat, certesa, proximitat, fecunditat, puresa i extensió).
• Principi utilitarista (1806-1873).
• John Stuart Mill.
• Distinció entre plaers inferiors i superiors.

Teories ètiques: Estoïcisme

• Zenó de Cítion (334-262 a.C.).
• L’objectiu és la impertorbabilitat de l’ànima (al reconèixer que el destí és inexorable).
• S’han d’eliminar totes les passions.

Teories ètiques formals

• Kant: ètica del deure.
• L’important és la forma del principi moral (imperatiu categòric), no el contingut (la matèria).
• Les teories materialistes no són ètiques perquè són codis per a aconseguir interès; per tant, el subjecte no és lliure (ètiques heterònomes).
• L’ètica ha de ser autònoma; la raó en l’ésser ha trobat la llei moral (universalitat i bona voluntat).

Humbert, comunitat del diàleg

• La comunitat del diàleg està formada per persones iguals i lliures que posseeixen els mateixos drets.
• L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant el consens dialogat de la comunitat.
• Aquest diàleg ha de ser constant i, per preservar la justícia en la presa de decisions, s’han de tenir en compte certs requisits. Per exemple: tots els participants han d’intervenir en el diàleg tenint com a finalitat l’entreteniment.

Rawls

• L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant una solució hipotètica; el vel de la ignorància. Els encarregats d’establir les normes les fan sense saber les característiques dels membres de la societat ni la posició que ocupaven els mateixos en ella.