Ètica: Normes, Lleis i Teories Morals

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5 KB

Ètica

Normes i lleis: Les normes i lleis són regles que han de seguir conductes.

  • Implícites: La norma de fer cua en una botiga, les lleis naturals. Es respecten però no s’expressen formalment.
  • Explícites: Les normes de convivència de l’institut, el codi civil. S’expressen manifestant i obliguen a qui està sota la seva jurisdicció.

Regles morals

Lleis científiques

Es basen en valors

Es basen en fets

Es poden incomplir

No es poden incomplir

Món del deure (fal·làcia naturalista)

Món del ser

Valor

  • El valor és aquella qualitat que fa desitjable o indesejable (valors positius - valors negatius o disvalors) la cosa a considerar, objectes morals, situacions o accions.
  • Tenen polaritat (justícia, injustícia, bellesa, lleig).
  • Tenen un caràcter ideal, com la pau.
  • Són jerarquitzables (igualtat - llibertat).
  • Problemes d’existència (realisme, objectivitat).

Teories ètiques: Sofística

  • La seva activitat es desenvolupa entre els segles V i IV a.C.
  • Són mestres de la retòrica, oratòria i dialectica.
  • Protàgores i Gòrgies són dos dels representants més destacats.
  • Defensen l’escepticisme o el relativisme moral.
  • No existeixen principis morals universals i objectius.
  • La moral i les lleis són convencionals i relatives.

Teories ètiques: Intel·lectualisme moral

  • Sòcrates fou el primer en defensar aquesta teoria (V i IV a.C.).
  • Defensa l’existència de valors objectius i universals.
  • Aquests valors els podem trobar en la recerca interior.
  • El coneixement dels valors morals comporta actuar correctament.
  • Només per ignorància es pot actuar incorrectament.

Teories ètiques: Eudonisme

  • És com conèixer la proposta d'Aristòtil (384-322 a.C.).
  • Considera que la felicitat és la finalitat de la vida.
  • La felicitat coincideix amb la màxima autorealització (tots els éssers tenen una finalitat específica).
  • El coneixement, la vida contemplativa proporciona la felicitat intel·lectual.
  • A la virtut intel·lectual s’ha d’afegir la virtut ètica (prudència), en la qual són importants l’exigència i la consideració del punt mitjà.

Teories ètiques: Hedonisme clàssic

  • Considera que el plaer és la finalitat de la vida.
  • Aristòtil, escola cínica (435-355 a.C.).
  • El plaer és gaudir sensorial (fàcil d’aconseguir), també l’essència del dolor.
  • Els plaers adequats s’obtenen després d’un càlcul.
  • L’objectiu és l’ataràxia.
  • La relació de l’home hedonista amb la política.

Teories ètiques: Utilitaristes

  • Jeremy Bentham (1748-1832).
  • La naturalesa ha sotmès a l’home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor.
  • Càlcul de plaers (intensitat, certesa, proximitat, fecunditat, puresa i extensió).
  • Principi utilitarista (1806-1873).
  • John Stuart Mill.
  • Distinció entre plaers inferiors i superiors.

Teories ètiques: Estoïcisme

  • Zenó de Cítion (334-262 a.C.).
  • L’objectiu és la impertorbabilitat de l’ànima (al reconèixer que el destí és inexorable).
  • S’han d’eliminar totes les passions.

Teories ètiques formals

  • Kant: ètica del deure.
  • L’important és la forma del principi moral (imperatiu categòric), no el contingut (la matèria).
  • Les teories materialistes no són ètiques perquè són codis per a aconseguir interès; per tant, el subjecte no és lliure (ètiques heterònomes).
  • L’ètica ha de ser autònoma; la raó en l’ésser ha trobat la llei moral (universalitat i bona voluntat).

Humbert, comunitat del diàleg

  • La comunitat del diàleg està formada per persones iguals i lliures que posseeixen els mateixos drets.
  • L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant el consens dialogat de la comunitat.
  • Aquest diàleg ha de ser constant i, per preservar la justícia en la presa de decisions, s’han de tenir en compte certs requisits. Per exemple: tots els participants han d’intervenir en el diàleg tenint com a finalitat l’entreteniment.

Rawls

  • L’important és com s’aconsegueixen les normes mitjançant una solució hipotètica; el vel de la ignorància. Els encarregats d’establir les normes les fan sense saber les característiques dels membres de la societat ni la posició que ocupaven els mateixos en ella.

Entradas relacionadas: