Ètica i Política d'Aristòtil: Resum i Anàlisi

Funcions de l'Ànima

Nutritiva

• Vegetals
• Animals
• Humans

Sensitiva i Motriu

• Animals
• Humans

Pensant

• Humans

Ètica

L'ètica i la política formen part de la filosofia pràctica, on el coneixement no és exacte com en les ciències teòriques. L'ètica tracta de la bona vida individual, mentre que la política ho fa a nivell col·lectiu. Ambdues estan interrelacionades; la bona vida individual només és possible en una comunitat ben organitzada.

Teleologia i Eudaimonisme

Tota conducta persegueix un fi, i tot fi és un bé (teleologia). Alguns fins són mitjans per a altres, però ha d'haver-hi un fi últim que sigui el bé suprem. Aquest fi últim s'anomena felicitat (eudaimonía), encara que cada persona la defineix de manera diferent. La felicitat és l'objectiu de l'ètica d'Aristòtil (eudaimonisme).

Tipus de Béns. Crítica de la Idea de Bé Platònica

Per a alguns, la riquesa, la fama, l'honor i el plaer són la clau de la felicitat. Aristòtil nega la seva utilitat com a element essencial. Tampoc accepta l'existència d'un Bé en sentit platònic que cal conèixer per ser feliç. No hi ha un únic bé, i el pur coneixement no basta; la bona vida és fonamentalment pràctica. Els béns poden ser:

• Externs: riquesa, honor, fama
• Del cos: salut, plaer
• De l'ànima: contemplació, saviesa

La felicitat per a l'home és la realització de la seva entelèquia, i com que l'essència de l'home, allò que el diferencia de la resta d'éssers, és el pensament, la contemplació seria la forma superior de vida. No obstant això, Aristòtil reconeix que això és més propi dels déus que dels humans.

La Virtut, Tipus

Assolir una vida feliç no és qüestió de sort (encara que la mala sort pot influir), ni tampoc consisteix a passar un temps feliç; la felicitat és cosa de tota una vida. Per aconseguir-la, necessitem un caràcter adequat, unes virtuts. Hi ha dos tipus de virtuts:

• Ètiques (morals): s'adquireixen per hàbit.
• Dianoètiques (intel·lectuals): s'aprenen per instrucció (saviesa i prudència).

A les virtuts ètiques s'aplica la regla del terme mitjà.

El Terme Mitjà

La virtut és un hàbit de comportament dirigit per la raó i que és un terme mitjà entre dos vicis (un per excés i un altre per defecte). Exemples: liberalitat, magnificència, magnanimitat, ambició, mansuetud, amabilitat, sinceritat, agudesa, pudor, justícia, temprança, amistat. La regla del terme mitjà no s'aplica a les virtuts intel·lectuals; no hi ha excés en la saviesa o la prudència (phrónesis).

Política

El bé de la comunitat és més valuós que el bé individual. Només la ciutat-estat (polis) permet la perfecta felicitat; ni la família ni l'aldea són suficients per viure bé. Aquesta concepció xoca amb la forma política que implantaria el seu deixeble Alexandre. L'esclavitud i la inferioritat de la dona són, per a Aristòtil, naturals i, per tant, bones (compara els esclaus amb els animals i les dones amb els infants).

L'Animal Polític

L'Estat és com un organisme, i els individus són les seves parts. L'home és social per naturalesa (és animal polític, zôon politikón), ja que per naturalesa té llenguatge, i la finalitat del llenguatge és discutir sobre el just i l'injust. Només l'Estat és autàrquic. La ciutat-estat grega (polis) és la forma més elevada de vida social. L'esclavitud és una institució natural.

Crítica a l'Utopisme Platònic

La proposta platònica està massa allunyada de la realitat; no s'adapta a la naturalesa humana (la renúncia a la família i a la propietat és inaplicable). La política ha de ser pràctica, tractar d'allò possible i basar-se en l'experiència. No hi ha un únic model bo de societat; depèn de les circumstàncies.

Formes de Govern

Aristòtil va fer una recopilació de constitucions de polis gregues. Les millors formes de govern són (per ordre): monarquia, aristocràcia i república (politeia); les pitjors: tirania, oligarquia i democràcia. Però també és partidari d'un règim democràtic moderat per la classe mitjana i per les lleis.