Ètica i Responsabilitat: Reptes de l'Era Actual

L'esdeveniment de Hiroshima l'any 1945 va fer saltar les alarmes, fent-nos adonar de la potència que té la tecnologia, sobretot al servei de la guerra i de la destrucció. Vam veure que estàvem en condicions de destruir el planeta i que ja no podíem tornar enrere. Un poder que, paradoxalment, va acompanyat d'impotència. A dimensions menys brutals, trobem l'alteració dels ecosistemes i el canvi climàtic, una amenaça global. No tenim els mecanismes per arreglar-ho, només una estratègia global de difícil aplicació en un món multipolar, basat en la competència i que ho justifica tot amb els diners. Això planteja un problema ètic fonamental: el preu ecològic versus el preu de mercat. El nivell de reflexió i d'anàlisi que requereix l'autoregulació és molt elevat, exigeix maduresa i responsabilitat, i implica un treball molt intens. El perill actual principal és ni tan sols percebre aquest perill.

La responsabilitat no sorgeix de forma espontània, s'ha de treballar. El nivell de consciència requerit és molt elevat. Vivim sota una ètica que ja no és pertinent, no està actualitzada i no fa front als problemes actuals.

L'Ètica Tradicional: Abast i Limitacions

1. L’ètica tradicional estava vinculada principalment a les relacions entre les persones. Era una ètica antropocèntrica, amb un cert autisme envers la naturalesa, percebuda com un element exterior a nosaltres, del qual no se'n tenia cap responsabilitat.
2. Estava basada en una vida humana percebuda com a molt estable. Preparava per fer front a dilemes o problemes que tard o d'hora apareixerien en la nostra vida.
3. La naturalesa era percebuda com un element estable i immutable.
4. Era una ètica de la proximitat, orientada a resoldre dilemes molt limitats i de curt abast. Una ètica de l'ara i l'aquí.
5. No requeria una formació acadèmica específica ni un alt coeficient intel·lectual, ni grans esforços. Hi havia una consciència ètica generalitzada; la gent sabia el que estava bé i malament.

Avui en dia, els reptes ètics requereixen una elaboració intel·lectual i una responsabilitat molt més important. Aquesta autoregulació no sorgirà de manera espontània. La feina del comunicador es barreja amb la del divulgador, posant de manifest la desproporció entre el creixement del nostre poder i la nostra responsabilitat.

El Principi de Responsabilitat de Hans Jonas

Segons Hans Jonas, el Principi de Responsabilitat és clau per afrontar els reptes ètics i ecoètics actuals.

Aquest principi implica diverses dimensions de responsabilitat:

• Protecció de la vida i del nostre cos: Inclou l'atenció a l'alimentació, la higiene, etc. Les agressions que exercim sobre el nostre cos sovint són fruit d'un desequilibri mental.
• Responsabilitat envers el nostre entorn i la naturalesa: Tenim obligacions envers la naturalesa i els animals, ja que no tenen drets en el sentit humà. És important, per exemple, fer un consum responsable de la carn i utilitzar un transport responsable.
• Responsabilitat moral envers nosaltres mateixos: Per cultivar aquesta responsabilitat, cal desenvolupar tres actituds fonamentals:
  • Responsabilitat (en el sentit d'assumir les conseqüències)
  • Saviesa (que implica formació, sensibilitat i consciència)
  • Humilitat (entesa com a senzillesa i reconeixement dels límits)