Ètica de Sòcrates i Aristòtil: Felicitat i Virtut

Teories Ètiques al Llarg de la Història

Intel·lectualisme Moral Socràtic

Sòcrates: estimulava el pensament, la moral, la intel·ligència. Va ser el primer gran pensador de la història de la filosofia. Creia que la filosofia s’havia de viure, no escriure. Era crític, dialogava sobre qüestions morals amb altres atenencs perquè creia que aquests es contradeien parlant de moral: per tant, intentava fer-los reflexionar i que se n’adonessin de les contradiccions. Com que hi havia corrupció, no interessava cultivar la intel·ligència/reflexió entre els ciutadans, per tant Sòcrates va ser condemnat a mort. No va fugir perquè creia en la immortalitat de l’ànima.

Intel·lectualisme moral: trobar la veritat mitjançant la raó. Sòcrates deia que qui feia el mal era per ignorància, ja que el bé porta a la virtut i a la felicitat. Saber el bé comporta fer-lo, per tant, porta a la felicitat. Deia que el saber equival a virtut i porta a la felicitat.

Ètiques Eudemonistes

Eudemonistes: terme provinent del grec eudaimonia (felicitat).

• Concepte fonamental: felicitat.
• Objectiu: assolir la felicitat.
• Criteri per definir quin és el bé: consisteix a dir que les accions correctes són les que porten a la felicitat.

Aristòtil: Ètica Eudemonista

Aristòtil (que no estava d’acord amb Sòcrates) diu que, a més del coneixement del bé, cal la voluntat de fer-lo. Va ser alumne de Plató. Parteix de la base que tot el que fa la naturalesa té una finalitat, no fa res perquè sí. Tot apunta cap a un objectiu. L'objectiu de la vida humana és assolir la felicitat. Només exercitant i desenvolupant allò que ens és propi, essencial en la vida humana, es podria arribar a ser feliç.

Propi dels éssers humans:

• Racionalitat: a més dels estudis, conèixer i contemplar, aplicar la raó.
• Sociabilitat: som éssers socials. Gràcies a la societat som éssers educats, acollits.

L’ésser humà no pot dedicar-se només al coneixement, etc.; desenvolupar la racionalitat exclusivament no vol dir dedicar-se a l’estudi. És ser capaç de dur una vida raonable.

Guia per a una Vida Raonable (Aristòtil)

El Principi del Terme Mitjà

Busca l'equilibri entre dos extrems. La virtut està entre dos extrems: l’excés i el defecte.

Exemple:

• Covardia (defecte): no és capaç d’enfrontar-se a la por quan ho ha de fer.
• Valor (terme mitjà): s’enfronta quan s’ha de fer.
• Temeritat (excés): s’enfronta quan no cal.

Per naturalesa som socials. Necessitem de la societat per desenvolupar-nos i ser plenament humans i feliços.