Ètica: Teories i Corrents Filosòfics

Ètiques Materials (de Màxims)

Plató

Intel·lectualisme moral socràtic: el virtuós coneix la idea de Bé i, per tant, fa el bé. Qui fa el mal ho fa per ignorància.

Aristòtil

Teleològica/eudaimonista: el virtuós és qui és prudent, i la prudència porta a la felicitat.

Epicur

Hedonista: la virtut està en el plaer (plaers austers). El màxim plaer és l'amistat, que condueix a la felicitat.

J.S. Mill

Conseqüencialista: fer allò útil per a la felicitat general.

Ètiques Formals (de Mínims)

Kant

Ètica a priori i universal: el virtuós actua per deure, seguint l'imperatiu categòric (obligació autoimposada incondicionada). Voluntat bona.

Rawls

Teoria de la justícia: el virtuós aplica la imparcialitat (vel de la ignorància). Maximin: fórmula per compensar les desigualtats.

Epistemologia, Metafísica i Ètica

Epistemologia: Què puc conèixer?

Metafísica: Què puc esperar?

Ètica: Com he d'actuar?

Fal·làcia materialista: pas de l'«és» a l'«haver de ser».

Només puc decidir si sóc lliure.

Persegueix l'universalisme.

Ètiques Materials, Formals i Justícia

Aristòtil (Ètica a Nicòmac)

Ethos és caràcter (manera d'actuar habitual).

Teleologisme: tot té un fi/objectiu.

Felicitat = prudència.

Virtut = fer un ús excel·lent de la raó (prudència).

Kant

Ha de ser (deure) → Imperatiu categòric (no hipotètic).

Autonomia de la voluntat.

Actuar de manera que la màxima de la teva actuació pugui esdevenir llei universal.

Rawls

Diversitat/visió personal (particular).

Vel de la ignorància → Imparcialitat.

Protecció de les llibertats.

Maximin → compensar les desigualtats.

Teories Ètiques

Com he d'actuar? Què és el bé? Quina és la guia moral: el saber (raó) o el sentir (sentiments)?

Intel·lectualisme/Racionalisme Moral

• El bé és una propietat de les coses (hi ha coses bones). Ètica material. Plató, Aristòtil, Epicur, J.S. Mill.
• El bé és una manera d'actuar (fer el bé o fer el mal). Ètica formal. Kant, John Rawls.

Emotivisme Moral (Hume)

El bé és un sentiment (reacció emocional espontània).

Irracionalisme Moral (Nietzsche)

Transvaloració. Voluntat de poder.

Filòsofs i les seves Teories

Plató

Diàleg. Intel·lectualisme moral socràtic. Coneixement de la Idea de Bé. Qui coneix el bé no pot actuar malament. El mal es fa per ignorància.

Epicur

Epicureisme/hedonisme (plaer). Per ser feliços, el mitjà és el plaer (absència de dolor). Plaer auster.

John Stuart Mill

Utilitarisme. Útil - Felicitat. Càlcul de plaers. Útil → felicitat general.

Immanuel Kant

Actuar bé és una condició independentment de les conseqüències. S'ha de fer desinteressadament; bona voluntat.

Actua de manera que la màxima de la teva consciència pugui esdevenir llei universal. Imperatiu categòric; obligació = deure (deontològica).

Hume

Emotivisme moral. Qüestions de fet (necessito l'experiència prèvia) i relació d'idees (veritats corroborables, no depenen de l'experiència). La font de tot coneixement és l'experiència. No existeix una manera d'actuar sempre bona. Que una cosa sigui bona o dolenta depèn de la meva reacció emocional espontània (acceptació o rebuig). La humanitat (apreci/simpatia cap als altres) em permet corregir un sentiment.

Nietzsche

Irracionalisme moral. Moral amoral. Bo/dolent: irracionals/instint/voluntat. Conflicte entre dues forces vitals internes: Apol·lo (raó, llum, ordre) i Dionís (instint, festa, foscor). Cal controlar els instints. «Déu ha mort». Superhome: camell - lleó - nen.

Moral judeocristiana: moral dels senyors (forts, lliures, desitgen, volen) i moral dels esclaus (dèbils, sotmesos, renuncien, sacrifiquen). Preval la raó i hem de reprimir els instints. Cal sotmetre's a la voluntat divina (resignar-se). Transvaloració.

Universalisme, Relativisme i Subjectivisme

Universalisme: hi ha una manera d'actuar bona, coses bones, a tot arreu i sempre.

Relativisme: critica l'universalisme; depèn de la circumstància si una acció és bona o no.

Subjectivisme: depèn de cada subjecte; no hi ha una veritat vàlida per a tothom. Emotivisme: la raó no és vàlida.