Ètiques filosòfiques: Mill, Nietzsche, Platón

Moral de Mill

L'utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu

Allò útil és bo, per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l'acció i les seves conseqüències. Tot i que l'utilitarisme de Mill contempla unes regles a l'hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament, etc.), la seva ètica es segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats.

Moral Nietzscheana

En la crítica i la fonamentació de la moral, busca l'origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic

Primer hem de qualificar a la persona, aquesta, si és bona el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament, l'esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet de que no importi si s'és egoista o no, sinó que importa el tipus d'acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se'n treu d'una acció, en l'automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l'últim home.

Coneixement Platònic

Els sentits només serveixen pel coneixement de l'aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals.

El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna).

Coneixement Nietzscheà

Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l'ofeguen), només la podem captar mitjançant metàfores.

El súperhome (metafòricament el nen) s'ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliè a la vida.

Déu Platònic

La representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la resta d'Idees.

Déu Nietzscheà

Nega l'existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida.

Antropologia Platònica

Parteix d'una antropologia dual: l'home és una unió antinatural d'ànima i cos. Diu que el cos és la tomba de l'ànima.

Antropologia Nietzscheana

Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l'ésser humà.

Política Platònica

El més important és aconseguir el bé comú dins de la República i això s'aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d'una idea de política per la comunitat.

Política Nietzscheana

Defensa l'individualisme, tant en allò ètic com en allò polític, i rebutja l'Estat, el cataloga com 'el monstre més fred' que ens menteix dient-nos 'jo sóc el poble'.