Ètiques Materials i Deontològiques: Conceptes Clau i Teories
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,24 KB
Ètiques Materials: El Fi de l'Acció
Són les teories ètiques més antigues. Busquen un objectiu o un fi que estableix si l'acció és bona o dolenta. El valor moral es troba en la consecució d'aquest fi.
Eudemonisme (Aristòtil): La Recerca de la Felicitat
És la teoria de la felicitat (eudaimonia), impulsada per Aristòtil. Aquest reconeix tres idees inicials de felicitat (plaer, poder i fama), però les troba incompletes, ja que poden comportar altres sentiments.
Aristòtil afegeix la virtut com a idea completa de felicitat. La virtut és un terme mig entre dos extrems (vicis), on un és defecte i l'altre és excés. Aquest terme mig està establert per la raó. Aristòtil diu que hi ha 36 felicitats (virtuts) i, per tant, 72 vicis.
Cinisme: L'Autonomia i la Independència
El fi de l'acció moral és l'autonomia i la independència personal.
Estoïcisme: La Fortalesa i la Impertorbabilitat
El fi de l'acció moral ha de ser la fortalesa. Quan algú s'enfronta a la tristesa mitjançant la fortalesa, està fent una bona acció.
Epicureisme: El Plaer (Absència de Dolor)
El fi de l'acció moral és el plaer (físic, carnal, psicològic), entès com l'absència de dolor (ataràxia).
Utilitarisme: El Bé Col·lectiu
És una teoria material que només es pot entendre a partir del col·lectiu (la màxima felicitat per al màxim nombre).
Cristianisme: Creences i Moralitat
És un conjunt de creences on, en moltes teories sobre el bé o el mal, el cristianisme es posiciona com a referent moral.
Ètiques Deontològiques: El Deure i la Llei
En aquestes ètiques, la llei o el deure (deon) és el que compta, no la intenció o el resultat final de l'acció.
Ètica Dialògica: El Consens Normatiu
El bé moral no és una cosa concreta, sinó allò que estableixen un conjunt d'individus a través de les normes consensuades.
Formalisme Moral (Kant): La Bona Voluntat
Aquesta teoria, impulsada per Immanuel Kant, intenta superar l'eudemonisme. Kant es pregunta: Com seria un bé absolut, sempre bo i perfecte? La resposta és: La idea d'una bona voluntat. El bé moral és una bona voluntat.
Segons Kant, podem actuar segons dues motivacions:
Imperatiu Hipotètic: Acció Condicionada
L'acció es realitza com a mitjà per aconseguir un fi (Fer X per Y). Totes les accions són hipotètiques o categòriques i intenten construir la felicitat. Aquestes accions no tenen valor moral.
Exemple: Em tallo els cabells perquè la mare vol. (X = acció; Y = fi).
Imperatiu Categòric: Acció per Deure
L'acció és un fi en si mateixa (Fer X per X). Jo dic la veritat perquè és correcte dir-la. Aquesta forma de l'acció, sumada a l'imperatiu categòric, dona nom a la teoria del Formalisme Moral.
Conclusió Kantiana: El bé moral és actuar per deure. Kant lliga la recerca de la felicitat amb l'egoisme, oposant-la al deure moral pur.