Ètiques Materials i Deontològiques: Conceptes Clau i Teories

Ètiques Materials: El Fi de l'Acció

Són les teories ètiques més antigues. Busquen un objectiu o un fi que estableix si l'acció és bona o dolenta. El valor moral es troba en la consecució d'aquest fi.

• Eudemonisme (Aristòtil): La Recerca de la Felicitat

  És la teoria de la felicitat (eudaimonia), impulsada per Aristòtil. Aquest reconeix tres idees inicials de felicitat (plaer, poder i fama), però les troba incompletes, ja que poden comportar altres sentiments.

  Aristòtil afegeix la virtut com a idea completa de felicitat. La virtut és un terme mig entre dos extrems (vicis), on un és defecte i l'altre és excés. Aquest terme mig està establert per la raó. Aristòtil diu que hi ha 36 felicitats (virtuts) i, per tant, 72 vicis.

• Cinisme: L'Autonomia i la Independència

  El fi de l'acció moral és l'autonomia i la independència personal.

• Estoïcisme: La Fortalesa i la Impertorbabilitat

  El fi de l'acció moral ha de ser la fortalesa. Quan algú s'enfronta a la tristesa mitjançant la fortalesa, està fent una bona acció.

• Epicureisme: El Plaer (Absència de Dolor)

  El fi de l'acció moral és el plaer (físic, carnal, psicològic), entès com l'absència de dolor (ataràxia).

• Utilitarisme: El Bé Col·lectiu

  És una teoria material que només es pot entendre a partir del col·lectiu (la màxima felicitat per al màxim nombre).

• Cristianisme: Creences i Moralitat

  És un conjunt de creences on, en moltes teories sobre el bé o el mal, el cristianisme es posiciona com a referent moral.

Ètiques Deontològiques: El Deure i la Llei

En aquestes ètiques, la llei o el deure (deon) és el que compta, no la intenció o el resultat final de l'acció.

• Ètica Dialògica: El Consens Normatiu

  El bé moral no és una cosa concreta, sinó allò que estableixen un conjunt d'individus a través de les normes consensuades.

• Formalisme Moral (Kant): La Bona Voluntat

  Aquesta teoria, impulsada per Immanuel Kant, intenta superar l'eudemonisme. Kant es pregunta: Com seria un bé absolut, sempre bo i perfecte? La resposta és: La idea d'una bona voluntat. El bé moral és una bona voluntat.

  Segons Kant, podem actuar segons dues motivacions:

  • Imperatiu Hipotètic: Acció Condicionada

    L'acció es realitza com a mitjà per aconseguir un fi (Fer X per Y). Totes les accions són hipotètiques o categòriques i intenten construir la felicitat. Aquestes accions no tenen valor moral.

    Exemple: Em tallo els cabells perquè la mare vol. (X = acció; Y = fi).

  • Imperatiu Categòric: Acció per Deure

    L'acció és un fi en si mateixa (Fer X per X). Jo dic la veritat perquè és correcte dir-la. Aquesta forma de l'acció, sumada a l'imperatiu categòric, dona nom a la teoria del Formalisme Moral.

  Conclusió Kantiana: El bé moral és actuar per deure. Kant lliga la recerca de la felicitat amb l'egoisme, oposant-la al deure moral pur.