Ètiques Materials i Formals: Hedonisme, Eudemonisme, Utilitarisme i Deontologisme

Ètiques Materials i Formals

• Ètiques Materials:

-Hedonisme (Epicur)

-Eudemonisme (Aristòtil)

-Utilitarisme (Mill)

• Ètiques Formals:

-Deontologisme (Kant)

-Ètica de la Justícia (Rawls)

ÈTIQUES MATERIALS

• El bé consisteix en una propietat concreta de l’acció (és bo allò que produeix plaer, utilitat, etc.)
• Proposa normes concretes de decisió: ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé.
• Ètica de continguts.

ÈTIQUES FORMALS

• El bé consisteix en una propietat formal de l’acció (és bo allò que compleix amb una condició general)
• No proposa cap norma concreta de decisió: és més important el com s’ha d’actuar, que el què es fa.
• Ètica de condicions.

HEDONISME

El plaer és el principi i la finalitat de la vida feliç, ja que és el primer dels béns conforme a la naturalesa.

• Hédoné
• No es refereix només als plaers físics (del cos), sinó també als plaers espirituals (de l’ànima)
• El plaer no és més que l’absència de dolor.
• Una vida feliç és una vida amb el mínim de dolor, no amb el màxim de plaer.
• Ataraxia: tranquil·litat, manca de preocupacions tant a nivell físic com psíquic.
• De vegades, però, cal evitar el plaer si d’ell se n’ha de derivar un dolor futur i de vegades, s’ha d’acceptar el dolor si d’ell se’n derivarà un plaer futur.

TRES TIPUS DE DESITJOS:

Naturals i necessaris: Imprescindibles per viure. Neixen com a reacció al dolor.

Naturals i no necessaris: No imprescindibles per viure. Neixen com a diversificació del plaer.

Ni naturals ni necessaris: Neixen de les opinions dels insensats.

Pròpia de persones sàvies.

• No seguir sempre les opinions de la majoria.
• Escollir amb prudència (balança del plaer i el dolor)
• Viure amb moderació (no buscar el plaer en abundància)
• No dependre de ningú.

LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT

La felicitat és una activitat de l’ànima conforme a la virtut.

• El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat.
• La felicitat és un bé perfecte, definitiu, que es busca en funció de si mateix. (ètica teleològica)
• La felicitat és exclusivament de l’ésser humà adult.
• La felicitat es troba a través de l’ús de la raó. Feliç és aquella persona que dirigeix la seva vida segons la raó (el seny, memòria + intel·ligència)
• Dirigir la vida segons la raó és saber decidir a cada moment allò que ens convé: prudència.

És igual que la felicitat és un hàbit: resultat de la pràctica i constant.

S’aprèn a ser feliç a base de corregir els errors en les decisions.

• Capacitat de saber escollir el terme mitjà entre dos extrems (excés/defecte) en relació a una determinada emoció, acció o objecte.

MAJOR FELICITAT POSSIBLE

Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de persones.

PRINCIPI HEDONISTA:

• La felicitat (el bé) es mesura per les conseqüències de les accions. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor)

PRINCIPI D’UTILITAT:

• El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total.
• Una acció només es pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura: convenient/Bo.
• ÈTICA FORMAL.

DEONTOLOGISME

SI VOLS SER FELIÇ ESTUDIA FILOSOFIA.

Ens trobem davant de 2 normes de conducta que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat.

SI VOLS SER FELIÇ, MATA. / SI VOLS SER FELIÇ, MENTEIX.

Ens trobem davant de dues normes de conducta que no són pensables de manera universal, perquè si ho fem se segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar.

• Quan decidim n’hi ha prou amb que la nostra elecció compleixi una condició (imperatiu categòric)

NO FACIS ALS ALTRES EL QUE NO DESITJARIES QUE ET FESSIN A TU.

Kant planteja una ètica formal, no una ètica material.

• L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que ens diu COM hem d’actuar.

• L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones.
• Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL.

Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material.

Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica heterònoma.

• La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÈS, benefici o conseqüències concretes.
• Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interès.