Etnomusicologia: Àfrica i Àsia

Etnomusicologia: estudi de la música

L'etnomusicologia és l'estudi de la música segons el seu context cultural. S'aplica a totes les músiques que existeixen arreu del món.

La música de tradició oral, també anomenada popular folklòrica o popular tradicional, inclou peces d'autor desconegut i d'origen antic. Com que són de creació col·lectiva, representen un signe d'identitat de cada cultura. Les peces de tradició oral que no són de cultura occidental també es poden considerar música culta.

Àfrica: varietat musical

Àfrica del Nord

A l'Àfrica del Nord hi predomina la cultura àrab, tot i que també hi viu la cultura amaziga. Els amazics són una cultura sense estat propi i la seva llengua, l'amazic, només es parla en algunes regions. La cultura àrab va arribar a la zona a partir del segle VII dC. La música d'aquesta cultura està molt lligada a l'Islam. El primer gran període de la música àrab se situa entre els segles VII i VIII, quan la cançó solista per a ud (un llaüt) va adquirir gran importància. Va haver-hi un conflicte entre els que volien un estil musical senzill i àrab i els que preferien una música més elaborada i virtuosa. Zyriab, un músic que es va instal·lar a Còrdova, va crear una important escola de música.

• Ritme: Té molta relació amb el ritme de la poesia. Hi ha compassos molt diferents dels d'Occident.
• Melodia: En el sistema d'escales es fan servir intervals de quart de to. Molta improvisació.
• Harmonia: Monòdica i heterofònica (dues melodies que només es diferencien en un to o mig to).
• Instruments: Ud, bendir, darbukka, qarqaba i la veu, que té molta importància.
• Curiositat: Va tenir molta influència europea durant l'Edat Mitjana.

Àfrica Subsahariana

L'Àfrica Subsahariana està situada per sota del Sàhara. La música és de transmissió oral i té una important funció comunitària. És un element funcional, social i participatiu a l'abast de tothom; no es considera artísticament, especialitzadament ni elitísticament. Va molt lligada a la dansa.

• Ritme: Polirítmia (interpretar diversos ritmes diferents simultàniament).
• Melodia: Escales que tenen des de quatre fins a set notes.
• Harmonia: Polifonia molt desenvolupada.
• Instruments: Kora i djembé. Els tambors són molt importants, tot i que la veu ho és més. Normalment, hi ha un solista que improvisa i un conjunt li contesta i li interpreta la base de la peça.

Àsia: diversitat cultural

Àsia és el continent més gran del món, amb molta diversitat cultural. Algunes cultures asiàtiques van incorporar l'escriptura des de temps molt antics.

Índia

A l'Índia, al sud, hi ha l'escola carnàtica, amb una estructura musical molt rígida, i al nord, l'escola indostànica, més lliure.

• Ritme: Grup de pulsacions anomenat tala.
• Melodia: Ragas, que són l'equivalent a les nostres escales. Cadascuna està associada a una estació de l'any o a un moment del dia.
• Harmonia: Acompanyament de bordó (acompanyament harmònic molt simple: una nota greu sona sense interrupció, es toca amb la tambura).
• Instruments: Sitar, tambura i tabla.