Els Etruscs i la Fundació de Roma: Orígens i Societat

Els Etruscs: Orígens, Expansió i Declivi

A partir del segle IX aC, els etruscs sobresurten sobre la resta dels habitants de la península Itàlica, sense saber exactament d’on venien. Bastiren ciutats seguint el model grec. Cada una d'elles tenia el seu propi rei, amb funcions de comandament, coercitives i religioses. Els etruscs no es van tancar a la Toscana i, als inicis del segle VI, feren una confederació de ciutats, multiplicaren els seus ports i iniciaren una carrera comercial amb les illes de la Mediterrània i els seus ports. Iniciaren una expansió territorial al nord i al sud de la península Itàlica i negociaren una aliança amb els cartaginesos que els assegurà el domini marítim quasi durant un segle. Ara bé, els celtes pel nord i els romans pel sud acabaren per repartir-se el territori de l'Etrúria.

La Fundació de Roma i la Transició a la República

Segons diu la tradició, Roma va ser fundada per Ròmul al segle VIII aC (dades que coincideixen amb les troballes arqueològiques). Fins que arriben els etruscs allà pel 550 aC, només hi havia pobles aïllats als cims dels turons. Varen ser els etruscs els que fundaren una ciutat que a finals del segle VI ja tenia muralla, santuari i recinte sagrat. La ciutat estava governada per un rei absolut, jutge, legislador i sacerdot suprem, amb successió dinàstica. Després de l'expulsió dels etruscs, cap al 509 aC, Roma canvià de règim i de monarquia esdevingué república. L'expansió de Roma cap al nord provoca la destrucció de Veïs el 396, amb total passivitat per part dels etruscs. Entre els segles V i IV, va anar introduint canvis en la política interior, generats en part pels enfrontaments entre plebeus i patricis; es promulga la Llei de les XII Taules i, posteriorment, la igualtat jurídica. Després dels èxits militars dels segles IV i III, s'aconsegueix el domini territorial, es consolida el poder romà amb la reorganització de l'Estat i l'administració.

Estructura Social a Grècia i Roma Primitives

Tant les ciutats gregues com les romanes, en un primer moment, tenien una estructura social semblant en tractar-se de societats agràries, amb conflictes entre propietaris, posseïdors del poder i de les terres, i el camperolat quasi sempre deutor. El control dels recursos i de la mà d'obra permetia als primers adquirir armes i cavalls, importar articles de primera necessitat i metalls, i fer obres públiques.