Europa al Segle XVII: Imperis, Conflictes i Monarquies

Europa al Segle XVII: L'Era dels Grans Imperis

El segle XVII a Europa va ser l'època dels grans imperis. La casa d'Àustria, els Habsburg (família reial d'Àustria), es va fer molt potent gràcies a Felip el Bell. Al segle XVI, van governar amb Carles I sobre dos imperis: Espanya i Àustria. Carles I és l'únic que ha estat emperador de dos països.

A França i Anglaterra no els agradava que Carles I manés sobre gairebé més de la meitat del continent. Carles I no va ser un rei obsessionat a conquerir. Al seu testament, va declarar que el seu descendent seria només rei d'Espanya perquè, si no, França i Anglaterra s'aliarien i hi hauria una guerra. Carles I va renunciar a què el seu fill Felip II fos rei dels dos imperis. Al llarg del segle XVII, hi va haver un desgast amb Anglaterra i França. Espanya era la potència militar a occident i la porta a un nou món. Àustria era el dic de contenció de l'Imperi Otomà i una potència militar al centre d'Europa.

Altres Potències

• Gran Bretanya: domini marítim i factor d'equilibri.
• Itàlia: fragmentada.
• Polònia i Rússia: grans imperis a l'est.
• Suècia, Dinamarca i Noruega: al nord.

Els Grans Conflictes: La Guerra dels Trenta Anys

La primera gran guerra que va haver-hi al segle XVII s'anomena "La Guerra dels Trenta Anys" (1618-1648). Es tractava de diversos conflictes sota una mateixa denominació que aplegava qüestions polítiques, territorials i religioses.

Motius

• Els prínceps alemanys protestants rebutgen els reis austríacs catòlics.
• Domini continental d'Europa: Habsburg vs. Borbons (França).

Bàndols

• Alemanya (protestants) + Anglaterra + Suècia i Noruega + França
• Espanya (catòlics) + Àustria

Nota: A França també eren catòlics, però volien lluitar contra Espanya.

Resultats

• Victòria francesa.
• Derrota dels Habsburg.
• Independència de les Províncies Unides (Països Baixos, Regne de Nàpols, etc.).

La pau la van firmar tots menys França i Espanya, que van seguir en guerra.

Els Reis Habsburg d'Espanya

Carles I

Va ser el rei més poderós d'Europa, ja que governava gairebé la meitat del continent. La Revolta dels Comuners va ser la revolta dels burgesos de Castella contra el rei. Castella va perdre els seus furs. Mentrestant, van haver-hi conflictes amb França, guerres contra els pirates turcs i la revolta dels prínceps protestants.

Felip IV i la Guerra dels Segadors

Felip IV, juntament amb el seu favorit, el Comte-Duc d'Olivares, va impulsar la Unió d'Armes (aplicació de les lleis castellanes a Catalunya per temes de guerra). En aquell moment, hi havia una guerra contra França. La presència de soldats castellans a Catalunya va provocar problemes i crims. Això va desembocar en la Revolta dels Segadors a Barcelona. La Generalitat es va sumar a la rebel·lió contra el rei. Es va proclamar la República Catalana i es va establir una aliança amb França. França no va ajudar i va aprofitar per ocupar Catalunya. Finalment, la Generalitat es va reconciliar amb el rei.

La guerra va acabar amb el Tractat dels Pirineus, pel qual França es va quedar amb la Catalunya Nord.

La Monarquia Absoluta

La monarquia absoluta va imposar la centralització política, va prendre poder a les institucions locals i va unificar les lleis i els impostos de tot el territori. Va eliminar la dissidència religiosa i va intentar sotmetre l'Església. Va aconseguir controlar la noblesa i va convertir la cort en el centre de l'administració de l'Estat.

La Monarquia Parlamentària Anglesa

La monarquia parlamentària anglesa era una institució d'origen medieval en què estaven representats l'alta noblesa, el clergat i els representants de la noblesa menys important i de la burgesia.