Europa al Segle XVIII: Societat, Política i la Crisi de l'Absolutisme

Europa al Segle XVIII: Context General

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura senyorial es caracteritzava per ser una agricultura de subsistència amb un sistema de rotació triennal (guaret). Les collites, sovint amb crisis de subsistència (escassetat d'aliments i pujades de preus), generaven misèria i eren l'origen de revoltes. La terra estava en mans de la noblesa i el clergat, transmesa de generació en generació. La majoria de la població eren pagesos amb forts impostos.

Des del punt de vista polític, la monarquia absoluta significava que el rei tenia poder absolut, una monarquia de caràcter diví que concentrava tots els poders. Els governats no gaudien de cap dret. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven i havia de consultar els parlaments. El parlament era una institució composta per tres estaments.

Expansió Econòmica i Creixement Demogràfic

Després dels conflictes del segle XVII, la pau internacional, amb la firma del Tractat d'Utrecht, va donar equilibri internacional. La població va augmentar entre el 1650 i el 1800 gràcies als nous conreus i l'absència d'epidèmies. Això va augmentar la producció, es van finançar la instal·lació de manufactures i es van protegir companyies comercials. Les comunicacions van millorar i va créixer el comerç colonial.

La Societat Estamental: Desigualtat Civil

La societat de l'Antic Règim era profundament desigual, ja que estava dividida en dos grans grups: els privilegiats (noblesa i clergat) i els no privilegiats (Tercer Estat).

Els Estaments Privilegiats: Noblesa i Clergat

• Posseïen la major part de les terres.
• Monopolitzaven tots els càrrecs.
• No pagaven impostos.

La noblesa vivia de les rendes de les terres i gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. El clergat vivia de les rendes de l'explotació del seu patrimoni territorial i del delme. L'alt clergat gaudia dels luxes i privilegis de la noblesa, mentre que el baix clergat duia una vida modesta.

Els Estaments No Privilegiats: El Tercer Estat

L'estat popular era la majoria de la població. Els unia la seva oposició als privilegiats i al règim senyorial, així com la reivindicació de la igualtat civil.

La Burgesia: Ascens Econòmic, Sense Poder Polític

La burgesia incloïa els artesans, comerciants i banquers. Tot i el seu creixent poder econòmic, no tenia influència política i estava marginada del poder.

Les Classes Populars Urbanes

Les classes populars agrupaven petits artesans, servents, soldats, etc.

Els Pagesos: La Base de la Societat

Els pagesos eren el grup més nombrós, obligats a treballar les terres dels privilegiats i a pagar-los impostos.

La Fallida de l'Absolutisme i Noves Idees

A finals del segle XVII, a Holanda i Anglaterra, hi va haver transformacions polítiques que van limitar el poder de la monarquia absoluta. Les idees il·lustrades van donar lloc al despotisme il·lustrat ('tot per al poble, però sense el poble').

Les Revolucions Angleses: Limitació del Poder Reial

El poder reial a Anglaterra estava limitat per dues cambres: la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns. Els monarques necessitaven autorització per declarar la guerra i cobrar impostos.

Causes de la Guerra Civil Anglesa

Al segle XVII, els Stuart pretenien governar sense el control del Parlament i detenir els qui s'hi oposaven. Això va donar lloc a una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta.

Desenvolupament i Proclamació de la República

El 1649, Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la República. Oliver Cromwell va impulsar un canvi polític que va transformar la República en una dictadura militar. El 1660, el Parlament va restablir la monarquia.

Conseqüències: Vers la Monarquia Parlamentària

1. Carles II, nou rei d'Anglaterra, va acceptar el control del Parlament, que el 1679 va votar a favor de l'Habeas Corpus, garantint la llibertat individual.
2. El 1689, una segona revolució va posar fi a la monarquia dels Stuart i la va atorgar a Guillem d'Orange, que va jurar la Declaració de Drets, la qual limitava els poders del monarca.
3. Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia de poder limitat, perquè el rei estava condicionat pel Parlament. Els poders executiu i legislatiu estaven separats per una justícia independent. Els ciutadans tenien garantida la llibertat individual. La monarquia parlamentària es va convertir en un exemple per a Europa.

El Despotisme Il·lustrat: Reformes des de Dalt

La majoria de monarques europeus tenien poder absolut, però alguns, com Frederic II de Prússia, van intentar fer compatible l'autoritat de l'absolutisme amb la modernitat de la Il·lustració. Els dèspotes il·lustrats van promoure:

1. Un reformisme per actuar a favor del poble, però sota el lema: "tot per al poble, però sense el poble".
2. Una política reformista per la racionalització de l'administració, la reforma de l'ensenyament i la modernització de l'agricultura, entre altres àmbits.

Les contradiccions de la via reformista van obrir la porta a grans revolucions.