Europa i el Món entre Guerres: Revolució, Crisi i Totalitarismes

Vocabulari Clau del Període d'Entreguerres

Autocràcia

El rei tenia el poder absolut, governava per decret i no estava sotmès a cap constitució.

Dictadura del proletariat

Classe proletària que s'estableix com a dominant i exerceix el control sobre la resta de les classes socials, especialment la burgesia.

Culte a la personalitat

Adulació i adoració excessiva que s'atorga a la persona d'un líder polític viu.

Inflació

Augment dels preus.

Grups paramilitars

Grups que no són militars però actuen com ells.

Irredemptisme

Actitud política que propugna la incorporació d'un territori a una altra nació a la qual creu que pertany.

Putsch de Múnic

Intent fracassat de cop d'Estat entre el 8 i 9 de novembre del 1923 a Múnic, pel qual Hitler va ser empresonat.

Gestapo

Policia secreta nazi, creada el 1933. Sota l'administració de les SS, la seva funció era perseguir totes les tendències perilloses per a l'Estat.

Autarquia

Forma d'organització estatal que aspira a l'autosuficiència política i econòmica. En l'aspecte econòmic, permet reduir al mínim les importacions i produir a l'interior del país tot el que es consumeix.

Espai vital

Expansió utilitzada pel nazisme per defensar la necessitat d'Alemanya de disposar d'un territori en correspondència amb la seva població. Es pretenia restaurar les fronteres d'Alemanya d'abans de la Primera Guerra Mundial i expandir-se cap a l'est, a expenses de les considerades races inferiors.

Resistència

Denominació que durant la Segona Guerra Mundial es va donar al conjunt d'organitzacions clandestines de lluita contra el domini nazi en els països ocupats per Alemanya.

La Revolució Russa: Causes i Desenvolupament

Situació abans de la Revolució

• Política: El tsar tenia poder absolut i el control de l'imperi estava en mans de la burocràcia fidel i un exèrcit poderós.
• Econòmicament: La base de l'economia era l'agricultura, amb terres en mans de terratinents i treballades per llauradors. En algunes zones s'havia iniciat un procés industrial i existia un proletariat industrial molt nombrós.
• Partit més important: El Partit Socialdemòcrata, que s'havia dividit en menxevics i bolxevics.

Revolució de Febrer de 1917

• Causes: Els desastres militars es van succeir; la mobilització dels llauradors originà un descens de la producció i fam tant al camp com a la ciutat; la població va començar a organitzar-se en soviets que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia; i l'oposició política exigí la seva abdicació.
• Desenvolupament: Esclatà una revolució que provocà la caiguda del tsarisme. El poder va passar a un govern provisional que inicià unes reformes. La lentitud amb què es duia a terme la reforma agrària i el manteniment de Rússia en la guerra va donar lloc a una major influència dels bolxevics.

La Revolució d'Octubre de 1917

• Causes: Els bolxevics volien posar en marxa el seu programa: la pau, el repartiment de terres entre els llauradors, la direcció de les fàbriques pels obrers i la nacionalització de la banca i el transport.
• Desenvolupament: Els bolxevics donaren un cop d'Estat, destruïren el govern provisional i Lenin va formar un govern obrer. Es prengueren les primeres mesures revolucionàries: expropiació de terres per repartir-les entre els llauradors, fàbriques que quedaren sota el control de comitès obrers i es va signar la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya.

L'URSS de Stalin: Guerra Civil i Consolidació

La Guerra Civil i la Creació de l'URSS

• La Guerra Civil enfrontà l'Exèrcit Blanc (fracció de l'exèrcit tsarista i antigues classes privilegiades) i l'Exèrcit Roig, dirigit per Trotski.
• Durant el conflicte, el partit bolxevic canvià el nom per Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
• El 1922 es va crear l'URSS, un estat federal que era governat per un Parlament i un sol partit. Era un sistema totalitari: les institucions no eren elegides democràticament i el nou sistema es justificava per la dictadura del proletariat.
• En la lluita pel poder, s'enfrontaren Trotski, que volia exportar la revolució a altres països, i Stalin, que volia la construcció del socialisme en un sol país. Aquest es va fer l'amo de la situació el 1927.

L'Estalinisme: Economia i Societat Col·lectivitzada

Stalin va imposar una economia i una societat col·lectivitzades. Volia una potència industrial, prohibí la propietat privada, donà més importància a la indústria pesant i establí una economia dirigida per l'Estat, on elaborava plans quinquennals per planificar la producció agrícola i industrial.

Resultats: Industrialització ràpida, retard de l'agricultura, es va descuidar la producció de béns de consum i gran part de les necessitats de la producció van ser desateses. A més, va exercir una dictadura que quedà reforçada pel culte a la personalitat.

Els Estats Units: Feliços Anys Vint i Crisi

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Els EUA van sortir molt beneficiats perquè es dedicaren a la venda d'aliments, d'armes i de productes industrials.
• S'originà l'acumulació de la meitat de les reserves d'or.
• La fi de la guerra els convertí en la primera potència econòmica mundial perquè la seva competitivitat obrí els mercats internacionals als seus productes.
• Envaïren mercats mundials.
• Molts països estaven endeutats amb els EUA pels préstecs de la guerra.

La Prosperitat Americana

El creixement americà es va prolongar durant deu anys i es va basar en un gran consumisme.

Característiques: L'expansió va ser a causa de la innovació tècnica; s'introduí el taylorisme i el fordisme; augmentaren els salaris dels obrers; augmentà la compra a terminis i els préstecs bancaris obriren l'època del consum de masses. Tot això es reflectí en la borsa: l'eufòria borsària va generar una bombolla especulativa, que consistia en què el valor de les accions, per la demanda creixent, no corresponia a l'augment dels beneficis industrials.

La Crisi de Superproducció

La prosperitat no beneficià a tots:

• Llauradors: Durant la guerra es van endeutar per comprar terres i màquines, i així augmentar la producció. Acabada la guerra, les exportacions disminuïren i així es produí acumulació d'estocs i baixada de preus. Els agricultors no van poder retornar els préstecs i es van arruïnar.
• La indústria: La producció va créixer més de pressa que el mercat, donant lloc a l'acumulació d'estocs, baixada de preus i l'atur obrer es va estendre.

El Crac Borsari i la Gran Depressió

Causes

La gent va comprar moltes accions amb un afany especulatiu. El 24 d'octubre de 1929, es va posar a la venda totes les accions, la qual cosa va produir el Crac Borsari de 1929.

Conseqüències

• Molts inversors es van arruïnar.
• Els ciutadans acudiren als bancs a recuperar els diners, però els bancs no tenien fons perquè els havien prestat per invertir en borsa, provocant la fallida de molts bancs.
• En poc temps, aquesta crisi es va propagar al comerç, l'agricultura i la indústria, provocant una crisi generalitzada (la Gran Depressió).
• Així, el consum va disminuir, les fàbriques van tancar perquè no podien vendre la producció i el nombre d'aturats va augmentar.

Extensió de la Crisi al Món

Els bancs americans van retirar els capitals dipositats als bancs europeus, les empreses van reduir les inversions i les importacions van caure en picat.

Solució a la Crisi: El New Deal

La solució va ser el New Deal, creat per Roosevelt.

Mesures

• Econòmiques: Ajudes a empreses en dificultats, creació d'empreses públiques, destrucció d'estocs agrícoles, control sobre els bancs.
• Socials: Per lluitar contra l'atur, l'Estat impulsà la creació de grans obres públiques, política de suport als preus agrícoles, augment de salaris, jornada laboral de 40 hores setmanals.

Resultats

Rellançament de l'economia americana i descens dels aturats, però no es recuperà del tot fins l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Causes del Sorgiment del Feixisme a Itàlia

A la fi de la guerra:

• El cost de la vida va augmentar, els salaris disminuïren i creixia el nombre d'aturats.
• Els acords de pau, la inestabilitat política i la forta tensió social al nord d'Itàlia (on es va organitzar un moviment vaguístic) van generar por a una revolució social que espantà les classes conservadores.

En aquesta situació de crisi, apareix Benito Mussolini. El 1919 es crearen els Fasci di Combattimento, formats pels Camises Negres. El 1921, els Fasci es transformaren en el Partit Feixista. El seu Programa incloïa la creació d'un estat fort que garantís la propietat privada i que practiqués una política exterior expansionista.

Va aconseguir el poder mitjançant un cop d'Estat: els Camises Negres van esclafar una vaga general i van realitzar la Marxa sobre Roma, obligant el rei a lliurar-li el govern.

Característiques de la Dictadura Feixista

Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i persecució dels seus adversaris. Instaurà un règim autoritari: Mussolini s'atribuí plens poders i rebé el nom de Duce; prohibí els partits polítics, excepte el feixista, i substituí el Parlament per la Cambra dels Fasci. Creà un sistema de corporacions que englobava obrers, patrons i representants de l'Estat. Controlava l'economia i recolzava les empreses privades amb comandes militars i subvencions.

La República de Weimar i l'Ascens del Nazisme

Guillem II va dimitir i s'instaurà la República de Weimar.

Situació d'Alemanya

• Va assumir la derrota de la guerra i acceptar les condicions de Versalles. Molts alemanys consideraven humiliant aquest tractat.
• Els anys posteriors a la guerra foren de crisi econòmica, misèria i atur.
• Els deutes de la guerra provocaren una gran inflació.
• Els primers anys es va veure amenaçada pels moviments recurrents de cop d'Estat (Putsch de Múnic).

El Nazisme: Ideologia i Ascens al Poder

El 1920, Hitler va crear el Partit Nazi i una organització paramilitar, les Seccions d'Assalt (SA). A la presó, va escriure el llibre Mein Kampf (La meva lluita).

Programa Nazi

• Menyspreu per la democràcia parlamentària.
• Odi al bolxevisme.
• Defensa de l'antisemitisme.
• Superioritat de la raça ària.
• Necessitat de forjar un gran imperi (Espai Vital).

Hitler prometé: treball per a tots, reduir costos, millorar salaris. Va acusar els jueus, comunistes i demòcrates dels problemes d'Alemanya.

Ascens del Nazisme

Conseqüències de la crisi: La retirada del capital americà provocà la fallida de bancs, tancament de fàbriques, atur i descontentament social. El malestar social originà que la població recolzés els partits extremistes. Així, aconseguiren la majoria en les eleccions i Hitler va ser nomenat canceller. Posteriorment, es proclamà Führer i canceller del III Reich.

La Dictadura Nazi: Política, Societat i Economia

• Política: Dissolgué partits i sindicats, tancà el Parlament, s'eliminaren les eleccions, depurà l'administració i va desaparèixer la judicatura.
• Social: Es basava en la superioritat de la raça ària i en la ideologia nacionalsocialista. La universitat, el sistema educatiu, la cultura i l'art seguien les consignes nazis. La dona quedà relegada a la llar. Els joves eren adoctrinats per les Joventuts Hitlerianes. L'Estat era policíac, amb les Seccions de Seguretat (SS) i la Gestapo.
• Economia: Volia Alemanya convertida en una potència econòmica mundial, responent als projectes militaristes i expansionistes de Hitler. La política militarista reforçà l'exèrcit implantant el servei militar i creà un nou exèrcit i una aviació moderna. Finalment, es va sentir preparat per llançar-se a la construcció d'un gran imperi i conquerir el seu espai vital.