L'Europa Medieval: Societat, Economia, Política i Cultura (S. XII-XV)

1. Què va ocórrer amb la població i l'agricultura durant els segles XII i XIII?

Va augmentar.

2. Quants habitants es calcula que tenia Europa al voltant del 1300?

Uns 73 milions.

3. Quin fet va provocar l'expansió agrària?

Va millorar el clima.

4. Com es van guanyar terres per al cultiu?

Talant boscos i dessecant terres de pantans.

5. Fes una relació de les innovacions tècniques a l'agricultura:

• Rotació triennal
• Selecció de llavors i adobs
• Utilització de l'aladre de rodes i de pala
• Utilització del cavall
• Invenció de la collera
• Ús dels molins

6. Com s'organitzava la ciutat medieval? Quins edificis hi podies trobar?

S'organitzava al voltant de la plaça major. S'hi podia trobar la catedral o l'ajuntament.

7. Per a què servien els accessos de les muralles?

Per a controlar les mercaderies i les persones que accedien a la ciutat.

8. En quins llocs van néixer les primeres ciutats?

En llocs de pas, a prop de castells i monestirs o en encreuaments de camins.

9. Quins eren els productes més demanats als mercats?

Blat, carn, vi i peix.

10. Recordes si als feus hi havia mercats? Com era la seva economia?

No hi havia mercats. L'economia era autosuficient o d'autoabastiment.

11. Escriu una ciutat comercial, una artesanal i una política:

• Comercial: Barcelona
• Artesanal: Bruges
• Política: Londres

12. Què eren els gremis?

Corporacions que van néixer a les ciutats perquè els artesans d'un mateix ofici s'ajudessin mútuament.

13. Qui treballava als tallers?

El mestre, els oficials i els aprenents.

14. Assenyala els canvis principals de la noblesa des del segle XII:

Van abandonar els seus castells i es van desplaçar a la ciutat, on van construir palaus luxosos i van començar a gaudir de la vida cortesana. Van substituir activitats com la caça per noves aficions, entre les quals destacaven la cultura, l'art i el ball.

15. Quins canvis va experimentar el clergat des del segle XII? I els camperols?

Clergat:

Va millorar la formació cultural dels seus membres i es van fundar ordes religiosos a les ciutats.

Camperols:

Van poder abandonar els seus feus i convertir-se en homes lliures.

16. Explica breument la procedència de la burgesia:

Eren antics camperols lliures o serfs que havien fugit dels feus i de les càrregues feudals.

17. Penses que els nobles tenien tant de poder a les ciutats com als feus? Per què?

No, perquè les ciutats es van independitzar progressivament del poder feudal.

18. Quins avantatges tenia per a una ciutat la concessió d'un fur o carta de poblament?

• No pagar certs impostos feudals.
• Poder cobrar impostos als comerciants que arribaven de fora.
• Contribuir amb homes en cas de guerra (milícies urbanes).
• Tenir un govern propi i més autonomia.

19. En quines institucions es basava el govern municipal?

• Consell: Format per membres de les famílies nobles i burgeses més riques i influents.
• Magistrats: Alcaldes, regidors o cònsols, encarregats de l'administració diària.

20. Quines dinasties van accedir al tron de França i d'Anglaterra?

• França: La dinastia dels Capets.
• Anglaterra: La dinastia dels Plantagenet (o Angevins).

21. Quines solucions van proposar els monarques per reforçar l'autoritat?

Anomenar delegats reials (batlles, senescals) que representessin el rei als territoris i recaptessin impostos.

22. Quina diferència hi ha entre l'antic consell reial i les corts?

A l'antic consell reial (Cúria Règia) només hi participaven nobles i clergues propers al rei. A les corts o parlaments també hi participaven representants de les ciutats més destacades (el Tercer Estat o braç reial).

23. A què es van dedicar els ordes mendicants del segle XIII?

Principalment a la predicació, l'evangelització i la caritat, vivint de l'almoina i establint-se a les ciutats.

24. Què eren els ordes militars? Digues un orde militar del segle XII:

Eren congregacions religioses formades per monjos-soldats que defensaven els pelegrins i lluitaven contra els infidels. Alguns van adquirir gran poder econòmic i polític. Un exemple sorgit al segle XII és l'Orde del Temple (els templers).

25. Qui dirigia les escoles urbanes?

Podien ser dirigides per bisbes (escoles catedralícies) o per les autoritats municipals.

26. Què és el geocentrisme?

És la creença antiga que la Terra estava immòbil al centre de l'univers i que el Sol, la Lluna i els planetes giraven al seu voltant.

27. Característiques principals de l'arquitectura gòtica:

• Utilització de carreus de pedra ben tallats.
• Edificis molt més alts i lluminosos que els romànics.
• Grans finestrals als murs (sovint ogivals), decorats amb vidrieres de colors.
• Ús sistemàtic de l'arc apuntat (ogival) i la volta de creueria.
• Construcció d'arcbotants i contraforts a l'exterior per sostenir els murs.
• Absis sovint poligonal i envoltat de petites capelles radials (formant una girola).
• Interior d'esglésies i catedrals estructurat en alçada (arcades, trifori, claristori).
• Presència freqüent d'una gran rosassa a les façanes principals.

28. Tenien més llum els edificis gòtics que els romànics? Per què?

Sí, tenien molta més llum. L'ús de la volta de creueria, els arcbotants i els contraforts va permetre obrir grans finestrals als murs, cosa que no era possible amb els pesats murs i voltes de canó del romànic.

29. Diferències entre l'escultura romànica i la gòtica:

L'escultura gòtica és més naturalista i realista que la romànica. Les figures gòtiques mostren més expressivitat en rostres i gestos, les proporcions són més correctes i les vestidures cauen amb més naturalitat, formant plecs més realistes. L'escultura romànica era més rígida, simbòlica i sovint desproporcionada.

30. Motius i conseqüències socials de la crisi del segle XIV:

Motius:

• Successió de males collites (possiblement per un canvi climàtic).
• Fam generalitzada.
• Gran disminució de la població.
• Terribles epidèmies, especialment la Pesta Negra (a partir de 1348).
• Nombroses guerres, com la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.

Conseqüències socials:

• Augment de la pobresa, captaires, bandolerisme i inseguretat.
• Fortes tensions socials i rebel·lions dels grups més desfavorits, tant al camp (revoltes camperoles) com a les ciutats.
• Persecució de minories (com els jueus), acusades de ser culpables de les calamitats.

31. Què va ser el Cisma d'Occident? I el Concili de Constança?

• Cisma d'Occident (1378-1417): Va ser una profunda crisi i divisió dins de l'Església Catòlica durant la qual van arribar a coexistir dos (i fins i tot tres) papes rivals, un a Roma i un altre a Avinyó (i posteriorment un tercer elegit a Pisa), cadascun amb el suport de diferents regnes europeus.
• Concili de Constança (1414-1418): Va ser una important assemblea eclesiàstica convocada per posar fi al Cisma. Finalment, es va aconseguir la deposició o renúncia dels papes rivals i es va elegir Martí V com a únic papa, reunificant l'Església.

32. Canvis a finals del segle XIV i durant el segle XV:

• Lenta recuperació demogràfica i econòmica després de la crisi, amb millors collites i reactivació del comerç.
• Enfortiment progressiu de les monarquies, que van aconseguir imposar la seva autoritat sobre part de la noblesa feudal i van començar a centralitzar el poder i l'administració (creació d'exèrcits permanents, burocràcia, impostos reials).
• Consolidació d'institucions polítiques representatives (parlaments, corts, estats generals) on s'aprovaven lleis i nous impostos, tot i que sovint amb conflictes amb el poder reial.
• Sorgiment de l'Humanisme a Itàlia, un nou corrent cultural i intel·lectual centrat en l'ésser humà, i inicis de la investigació científica basada en l'observació i la raó.
• Important desenvolupament de les tècniques de navegació (brúixola, astrolabi, caravel·la) que van facilitar les grans exploracions i els descobriments geogràfics de finals del segle XV.

33. Quina etapa històrica segueix l'Edat Mitjana? Què va ocórrer a Europa?

L'etapa històrica que segueix l'Edat Mitjana es denomina Edat Moderna. Durant aquesta etapa, a Europa es van consolidar les monarquies autoritàries, es van formar els grans estats moderns, es van produir els descobriments geogràfics, va tenir lloc la Reforma protestant i el Renaixement cultural.