Europa S.XVIII: Antic Règim, Il·lustració i Revolució Francesa

L'Europa del segle XVIII

Part d'Europa estava sota l'Antic Règim.

Agricultura Senyorial

L'agricultura era el punt de vista més important. Era una agricultura de subsistència amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret. Es van produir les crisis de subsistència, que eren períodes d'escassetat d'aliments i de pujades de preus, que generaven fam i misèria, i també revoltes populars.

L'Expansió Econòmica

Al segle XVIII va haver-hi pau internacional. Entre el 1650 i el 1800, Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants, amb un creixement demogràfic més elevat. Les epidèmies van desaparèixer, es van introduir nous conreus i l'economia es va estabilitzar. Hi va haver augments de la producció, va incrementar notablement el comerç i, per això, el comerç colonial va tenir un creixement més desenvolupat. La base del comerç colonial era el comerç triangular.

La Il·lustració

És un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim.

Els precedents de la Il·lustració van ser John Locke i Isaac Newton. Locke va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió de poders. Newton va establir el mètode científic basat en l'observació i comprovació dels fets.

La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món. Les idees de la Il·lustració van ser propagades per un grup de pensadors francesos com Montesquieu, Voltaire, Diderot i Rousseau. En els seus escrits van defensar els principis de llibertat i d'igualtat dels éssers humans. Van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals, promovent la mobilitat social basada en el mèrit, la vàlua i la intel·ligència de les persones.

Hi havia dos tipus de pensaments principals:

• Pensament econòmic
• Pensament polític

Pensament Econòmic

En oposició al mercantilisme, que defensava l'acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-ho, s'hi va imposar la fisiocràcia. Els fisiòcrates afirmaven que l'agricultura era la base per a la riquesa d'un país i, a més, defensaven la propietat privada, la llibertat de comerç i indústria, i s'oposaven a qualsevol intervenció de l'Estat.

Pensament Polític

La Il·lustració es va oposar a l'absolutisme i va configurar una nova doctrina que va ser el liberalisme.

Pensadors Il·lustrats Clau

• Montesquieu: Va defensar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) i va posar èmfasi en la independència del poder judicial.
• Rousseau: Va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional (tots els ciutadans tenien dret al vot).
• Voltaire: Va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal que no recaigués sobre el poble.

L'Enciclopèdia

Diderot i d'Alembert van posar en marxa el projecte de l'Enciclopèdia. Tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l'època, fonamentats en la raó i en l'estudi de la natura. Es va començar a publicar el 1751, tenia 35 volums i va comptar amb l'ajut dels escriptors de la Il·lustració. Es van difondre els coneixements i es confrontaven idees a les acadèmies.

La Constitució dels Estats Units

És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre de 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.

Causes de la Revolució Francesa

1. Causes Estructurals

La revolució va ser el resultat de l'enfrontament de dos models d'organització econòmica i social diferents: la burgesia s'enfronta a l'Antic Règim. A finals del segle XVIII hi havia un gran desequilibri entre el desenvolupament econòmic i l'estructura social i política de l'Antic Règim. La burgesia tenia el poder econòmic i la noblesa el poder polític. Les indústries s'anaven multiplicant, cosa que significava prosperitat, sobretot per a la burgesia. Però aquesta prosperitat estava amenaçada per:

• Les estructures feudals i gremials.
• Limitacions de la llibertat de comerç i indústria.
• L'oposició de la burgesia al privilegi social i fiscal de la noblesa i el clergat.
• La reclamació de la burgesia d'un lloc a l'Estat i a la societat d'acord amb el seu poder econòmic.
• La noblesa, aferrada al seu model feudal, no podia introduir les millores que demanava la burgesia sense alterar aquest model.

2. Causes Conjunturals (Dècada de 1780)

Van ser l'espurna que va encendre el foc revolucionari:

• Crisis de subsistència: Fallida de collites de cereals, crisi del vi i el bestiar a partir de 1788 que van provocar l'augment del preu del pa i, en general, de l'alimentació.
• Disminució dels salaris: Entre 1785-1789, pèrdua de més de la meitat del poder adquisitiu.
• Davallada de la producció: Deguda a la minva del poder adquisitiu dels pagesos, va disminuir la demanda de productes.
• Entrada de productes anglesos a França: A partir de 1786, un tractat de comerç franco-anglès va obrir les portes a productes anglesos.
• Crisi industrial i atur: Deguda al punt anterior.
• Crisi financera: La Monarquia francesa estava molt endeutada i només podia recuperar-se eliminant els privilegis fiscals a la noblesa i el clergat. Com que no ho van fer, l'Estat va arribar molt a prop de la fallida financera.

El Despotisme Il·lustrat

És la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de"tot per al poble però sense el pobl".

Trets comuns del despotisme il·lustrat són:

• L'absolutisme centralitzador.
• La racionalització de l'administració de l'Estat (legislació, impostos i funcionaris).
• La reforma de l'ensenyament, orientat cap a les anomenades ciències útils i deslliurat del llast de la tradició.
• La modernització econòmica, mitjançant la liberalització de la propietat i la creació de programes de desenvolupament agrícola i industrial.
• La defensa de les prerrogatives reials davant les de l'Església (lluita regalista).

La Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim estava dividida, segons el dret tradicional, en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La característica principal de la societat estamental era la seva desigualtat civil. Hi havia dos grups molt diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats.

Els Privilegiats

El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població. Posseïa moltes propietats urbanes i rurals, i a més els bisbes i els abats eren senyors de molts pobles i territoris. El clergat es podia distingir entre l'alt i el baix clergat. L'alt clergat estava compost per abats, bisbes, canonges i alts càrrecs, en canvi el baix clergat estava compost per capellans, mossens i frares.

La noblesa era el segon estament privilegiat i el nucli fonamental de la classe dominant. La base de la seva riquesa era la propietat territorial, posseïa entre el 30 i el 40% de les terres i gaudia d'un seguit de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

Els No Privilegiats

El tercer estat estava representat per la immensa majoria de la població. A pesar d'aquesta diversitat, al final de l'Antic Règim (segle XVIII) estaven units per un interès comú: la seva oposició als privilegis socials i al manteniment del règim feudal, així com la reivindicació de la igualtat civil.

Es poden distingir tres grans grups entre els no privilegiats:

• La burgesia: Constituïa la classe predominant dins del tercer estat i era el grup econòmic més dinàmic de tota la societat.
• Les classes populars urbanes: Aplegaven una munió de treballadors manuals de les ciutats.
• La pagesia: Constituïa el sector més nombrós de la població de l'Antic Règim.

Fases de la Revolució Francesa

• Monarquia Constitucional (1789-1792)
• República Democràtica (1792-1794)
• República Burgesa (1794-1799)

El Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva.

El Nacionalisme

És una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.