Evolució de l'Activitat Física al Llarg de la Història i el Desenvolupament Infantil

Prehistòria: Conducta propera als animals, aprenentatge d'habilitats de supervivència i habilitats relacionades amb la caça.

Grècia: Activitat orientada a l'educació social i la interacció social, participació activa, formació de l'home adult i sistema educatiu.

Roma: Aparició del concepte "esport espectacle", participació com a espectacles, vàlvula d'escapament i utilització política de l'activitat física.

Edat Mitjana: Estaments que ostenten el poder (església), negació del cos, màxima importància de l'ànima, tornejos amb l'objectiu de preparació per a la guerra i només activitats de celebració de collites.

Renaixement: Retorn als valors de la Grècia clàssica, recuperació del concepte educatiu del joc i transmissió de valors i normes de convivència social.

Il·lustració: Primers estudis sobre activitat física i joc, forma d'alliberar tensions de la vida moderna, elecció dels jocs en el temps lliure com a reflex del moment evolutiu i teoria de Piaget sobre els estudis evolutius del nen.

Desenvolupament Infantil i Activitat Física per Etapes

6-8 anys:

• Cognitiu (c): Inici de la definició de la lateralitat, capacitat de diferenciació del propi cos respecte als altres i gran millora de la coordinació i precisió motriu.
• Motriu (m): Millora sostinguda de les qualitats físiques bàsiques (qqffbb).
• Psicosocial (p): Construcció progressiva del pensament social, bona acollida i compliment de les regles del joc, regles del joc considerades "sagrades" i voluntat de definir el paper o el rol dins del grup.

8-10 anys:

• Cognitiu (c): Domini de la lateralitat, important millora de la coordinació motriu degut a la independència segmentària i millora de la capacitat de captació d'estímuls.
• Motriu (m): Increment moderat de les qualitats físiques bàsiques (qqffbb).
• Psicosocial (p): Equilibri emocional per la creació d'un sistema de valors fix, bona acceptació de les normes socials i predisposició i interès per a les relacions socials i l'aprenentatge.

10-12 anys: Inici dels canvis propis del període pre-puberal al final de l'etapa (noies i nois), facilitat i interès per a les relacions socials (extraversió), amics i companys comencen a exercir major influència, gran capacitat d'aprenentatge motriu, gran millora dels factors perceptius que milloren la capacitat cognitiva, important increment de la resistència, important millora de la velocitat sobretot per la millora coordinativa i pèrdua important de la flexibilitat si no es treballa. Les regles dels jocs poden ser modificables.

12-14 anys:

• Cognitiu (c): Important millora cognitiva, complexitat de les regles de joc i voluntat de competir per mostrar capacitat als companys.
• Motriu (m): Readaptació motriu a les noves condicions corporals, millora sostinguda de les qualitats físiques bàsiques (qqffbb) i important pèrdua de flexibilitat si no es treballa.
• Psicosocial (p): Període de plena adolescència, introversió de la conducta social donada la pèrdua de seguretat, comportament imprevisible, canviant estat emocional i pèrdua de valors de referència.

14-16 anys:

• Cognitiu (c): Possibilitat de treball amb regles molt complexes de joc i inici de l'especialització esportiva.
• Motriu (m): Final del període d'adaptació motriu i important millora de la velocitat i força muscular.
• Psicosocial (p): Estabilització emocional al final de l'etapa i gran influència del grup d'amics en la construcció del sistema de valors.