Evolució Antropològica: De Grècia Clàssica a l'Edat Mitjana

LA GRÈCIA CLÀSSICA: El Cos com a Presó

Aquesta visió prové de l'orfisme i el pitagorisme.

• El cos és considerat la presó de l'ànima i és mortal.
• Es valora més l'ànima, ja que és el pilar central de l'ésser humà i és immortal.
• Objectiu de la vida: menysprear el cos i cultivar l'ànima.

Quan una ànima és expulsada del món diví per cometre alguna acció que molesta els déus, cau al món material i queda empresonada en un cos del qual no s'alliberarà fins que aquest mori.

Influència en Plató

Influïts per aquests moviments, trobem Plató, qui defensarà que:

La naturalesa de l'ànima és espiritual i, per tant, es troba temporalment al cos. Un cop alliberada, el seu futur dependrà de com hagi viscut:

1. Si es troba molt contaminada, descendirà a l'Hades (infern) i patirà càstigs durant anys.
2. Si no es troba contaminada, es reencarnarà en un altre cos i disposarà d'una nova oportunitat per netejar-se.

L'EDAT MITJANA: Antropologia Cristiana

En el politeisme grecoromà, els déus s'assemblaven als éssers humans i el seu comportament reflectia les maldats i virtuts humanes. Per contra, el cristianisme creia en:

• Un Déu espiritual, totpoderós i dotat de perfecció.
• Déu havia creat l'home a imatge i semblança seva, dotant-lo d'una ànima immortal.
• Els cristians creien que Déu era l'entitat perfecta que exemplificava un home perfecte.

La Llibertat i el Pecat

Déu ens dota de LLIBERTAT. Qui compleixi l'antropologia de Jesús, anirà amb Jesús. Hem nascut amb un pecat i per salvar-nos hem de seguir i fer cas a la Bíblia. Aquest fet és conegut com a concepció antropològica.

El Sacrifici Diví

Déu ens ha donat una ànima immortal. Déu no té cos. Ens salva fent-se mortal i morint davant nostre; es sacrifica. Aquest sentiment d'amor universal cap a la resta dels éssers humans donarà lloc a una idea totalment nova: la necessitat de saber perdonar els que ens ofenen. El que ens fa divins és la capacitat de DECIDIR.

Converteixen el cristianisme en l'imperi per calmar les revoltes, i això és un altre factor que influeix en la caiguda de l'imperi.

Filosofia Cristiana Medieval

Durant l'Edat Mitjana, grans teòlegs com Sant Agustí d'Hipona o Sant Tomàs d'Aquino van destacar en l'elaboració d'una filosofia cristiana. El seu objectiu era fer més comprensibles qüestions controvertides per arribar a entendre la concepció antropològica.