Evolució de l'Art: Del Cinquecento al Barroc

Arq. Cinquecento: perfecció, proposició, equilibri, harmonia, simetria. Trenca perspectiva lineal, monumentalitat. Arquitectura no ornamentada. Creen un mòdul que es repeteix. Cúpules i plantes centralitzades. Utilització de distils (2 columnes juntes). Un ordre gegant. Escultura de Miguel Àngel, treballa en marbre blanc, les obres les extreu a partir d'un sol bloc, temàtica religiosa, tracta de captar l’idea, la representació ideal i no la realitat. Captació dels sentiments a partir de la terribilitat. Escultures monumentals centrades en el volum i moviment que trenca l'harmonia clàssica. Contraposto i forma serpentinata.

Pintura: mural al fresc, i comença l’oli i el llenç. Perspectiva aèria, la línia de les figures es difumina sota el color, pinzellada solta, llum dramàtica, hi ha volum = major realisme, major naturalisme i composicions clares i dinàmiques.

Greco: composicions manieristes, complexes, predomini de línies corves i serpentinades, això dóna inestabilitat i desequilibri. Altera proporcions, les figures s’estilitzen però sense perdre humanitat, expressa sentiment buscant moviment ascensional, espiritualitat... Figures limitades en marcs estrets = sensació d'angúnia. Llum irreal, fons negre, paisatge no important, utilitza una gran gamma de colors. Pinzellada àmplia i solta amb temàtica religiosa.

Arq. Barroc (església): pretén donar forma a un espai únic tractant-lo com si fos escultura. Nau única de gran amplitud amb capelles laterals. Elements de la façana se superposen i els murs s’ondulen (sensació de moviment i jocs lumínics que potencien la teatralitat) planta centralitzada.

Escultura: desenvolupa en façanes, retaules i monuments públics. Materials: pedra, marbre, bronze, fusta... Temàtica religiosa, monuments funeraris i contingut mitològic. Figura exempta es relaciona amb relleu. Unifacialitat es relaciona amb teatralitat, l'arquitectura és l'escenari de l’escultura.

Bernini: l'objectiu és propaganda a qui li paga, naturalisme i realisme, moviment exaltat, forta intensitat dramàtica, tracta de fer retrats espirituals i idealitzats, teatralitat, forts contrastos de llums i ombres per accentuar el dramatisme, plasma la qualitat de les coses, intenta fer creure que són teles, composicions en forma serpentina o en forma d’aspa, asimetria i desequilibri, visió de l’obra multifacial, treballa en marbre i predomina la temàtica religiosa.

Pintura Barroc: tendència al naturalisme i realisme, triomf del color sobre el dibuix, ric colorit, importància de la llum, forts contrastos (tenebrisme), pintura a l'oli sobre tela, cerca del moviment i dinamisme, composicions asimètriques i desequilibrades, línia corba, perspectiva aèria i temàtica variada.

Pintura barroca a Espanya: -València: llum tenebrista, anatomia, naturalisme, autors: Ribalta i Ribera. -Sevilla (1ª meitat): realisme, delicadesa, contrast de llum, autors: Zurbarán i Alonso Cano. -Sevilla (2ª meitat): senzillesa, naturalisme, tons brillants, autors: Murillo i Valdés. -Madrid: pinzellada pastosa i desfeta, perspectiva aèria, domini de la llum i dibuix, autors: Velázquez i Murillo.

Pintura rococó: galanteria, elegància, lleugeresa... Autors a França: Watteau i Fragonard. Autors a Itàlia: Canaletto.

Tendències artístiques:

Classicista: corre en contrari al manierisme, màxim representant Carracci, composicions igual que al Cinquecento i la valoració del dibuix. Naturalista: pren la realitat com a model i els temes són històrics o religiosos, màxim representant Caravaggio, pren com a model el seu entorn i els fa protagonistes, fa servir llum artificial, apareix el tenebrisme. Realista: pren com a model la realitat i la fa el màxim real possible, reflecteix una societat. Barroca: màxim representant Rubens, predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes, unitàries, complexes i en profunditat.