Evolució de l'Art Medieval i Renaixentista: Guia Completa

Art Bizantí: Orígens i Característiques Clau

Localització i Períodes Històrics

• Part oriental de l'Imperi Romà.
• Segle d'or: V-VII.
• Correspon a dos períodes històrics principals:
  • El regnat de Justinià i la dinastia dels Heraclits.
  • El període iconoclasta: es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses, i es van destruir les d'èpoques anteriors.
  • El període posticonoclasta: es va produir el Cisma d'Orient, que va suposar la divisió de les esglésies d'Occident i d'Orient.

Característiques Arquitectòniques

Recupera elements de l'arquitectura romana i paleocristiana pel que fa a les plantes i l'ornamentació dels edificis. També introdueix aportacions referents al sosteniment de les voltes i a la concepció de l'espai.

• Arquitectura arquitravada i voltada.
• Principal aportació: Cúpula sobre petxines.

Estructura de la Basílica Bizantina

Igual que la basílica paleocristiana, les basíliques bizantines estan precedides per un atri, en el centre del qual es troba la pila (recipient per a l'aigua beneïda).

A continuació es troba el nàrtex, lloc de reunió dels catecúmens, que només podien escoltar missa fins al cànon.

El seu interior es divideix en dues parts:

• La naos: destinada als fidels.
• El presbiteri: per al clergat major.

El presbiteri s'aïlla de la naos per l'iconòstasi, una mena de mampara perforada que permet veure l'absis (generalment semicircular) fins al moment de la consagració, en què uns vels l'oculten de la vista dels fidels.

Elements de la Basílica Bizantina

• Nàrtex
• Naus laterals
• Nau central
• Pròtesis
• Diacònicon
• Absis

Sobre les naus laterals es troba la tribuna, al pis superior, destinada a les dones (també anomenat matroneu).

Tipologies de Temples Bizantins

A més de la planta basilical (de naus laterals amb voltes, generalment de canó, sobre les quals es troba el matroneu), també van ser molt freqüents les esglésies de planta centralitzada, especialment de creu grega (amb els quatre braços de la mateixa llargària), i coberta amb cúpula sobre petxines, que suporta més pes i alhora permet el pas de l'espai quadrangular al circular.

• Creu grega: Sants Apòstols
• Cúpula i planta Central: San Vital
• Cúpules superposades: Santa Sofia

Columnes i Capitells Bizantins

• Columnes bizantines:
  • Lleuger èntasi central.
  • Fust llis.
  • Ordres corinti i compost.
  • Cimaci.
  • Capitell Teodosi.
• Capitells bizantins:
  • Cúbics amb decoració vegetal.
  • Acaben en forma plana.
  • El capitell més original és el capitell cúbic, ornamentat amb decoració vegetal que no es projecta cap a l'exterior, sinó que apareix en una superfície plana que li dóna forma cúbica.
• Destaca també el cimaci, cos troncocònic situat entre el capitell i l'arc.

Elements de Suport i Sustentats

Com a elements de suport es van emprar el pilar i la columna, amb predomini d'aquesta darrera en l'etapa final.

Com a elements sustentats s'utilitza l'arc semicircular i la volta de canó.

Un dels elements arquitectònics més destacats és la volta aixecada sobre el creuer, que se sustenta sobre uns grans arcs que, alhora, estan sustentats sobre pilars.

• Exemples de Capitells:
  • Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI)
  • Capitell de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI)
  • Capitell Teodosi (Santa Sofia de Constantinoble, segle VI)

Art Preromànic: Transició i Diversitat

Localització i Cronologia

Cronològicament, les manifestacions artístiques de l'anomenat preromànic se situen entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident per la invasió de pobles germànics (segle V) i el segle XI.

A la Península Ibèrica, el període de l'art preromànic es divideix en tres etapes ben diferenciades:

• La visigòtica (segles V-VII)
• L'asturiana o ramirense (segles VIII-X)
• La mossàrab (segles X-XI)

Característiques Generals

• L'art preromànic és tècnicament pobre.
• Imita els monuments romans i n'aprofita els materials.
• L'església té una funció molt important durant aquest període.
• Els pobles germànics van perpetuar les característiques de l'art romà.

Preromànic Europeu

Art Visigòtic

Arquitectura Visigòtica

• Edificis petits i més tancats, amb gran escassetat de finestres.
• Edificis intimistes, que fugen dels espais amplis.
• Material de construcció: pedra i mur de carreus.
• Element peculiar: l'arc de ferradura (que després farien servir els musulmans).
• Cobertes: voltes de canó i d'aresta.
• Plantes: forma de creu grega i, menys freqüentment, de creu llatina.
• Suports: columnes (procedents de monuments romans) i capitells (imitacions tosques de l'ordre corinti, quan no són aprofitats).

Escultura Visigòtica

A més de l'ornamentació de capitells, destaquen els sarcòfags i la decoració arquitectònica, com per exemple els relleus.

Orfebreria Visigòtica

L'art visigot va ser original en l'orfebreria, ja que eren molt aficionats a l'ús de joies. El capítol més important de l'orfebreria visigoda pertany als tresors trobats a Espanya.

• Tresor de Guarrazar: Constituït per deu corones d'or, sens dubte peces votives que els reis haurien ofert a alguna església i havien estat penjades en algun altar.

Art Asturià

L'art asturià es va desenvolupar durant els segles VIII-IX.

Arquitectura Asturiana

Es divideix en tres períodes:

• Preramirense
• Ramirense
• Postramirense

Escultura Asturiana

Era d'àmbit decoratiu.

Pintura Asturiana

Es centrava en pintures murals.

Art Mossàrab

Arquitectura Mossàrab

• Esglésies de petites dimensions.
• Gran varietat de plantes: basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangulars a l'exterior i de ferradura a l'interior.
• Coberta: acostuma a ser de fusta.
• Elements de suport: columna i pilar compost.
• Arc de ferradura: semblant a l'estil musulmà, més tancat que el visigòtic i emmarcat amb una arrabà.
• Parets: gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.
• Obra més coneguda: San Miguel de Escalada, a Lleó (segle X).

Miniatures Mossàrabs

Va destacar en les miniatures. Es feia servir principalment per decorar bíblies i comentaris a l'Apocalipsi de Sant Joan, escrits pel monjo Beatus de Liébana (segle VIII).

Art Romànic: L'Art de la Fe i la Peregrinació

Localització i Difusió

• Cronologia: Segles XI al XIII.
• Localització: Europa Occidental (França, Itàlia, Espanya).

La difusió del Romànic es va produir gràcies a:

• Les Croades a Terra Santa.
• Els Pelegrinatges a Santiago de Compostel·la.
• La construcció de monestirs: especialment l'Orde de Cluny, sorgida a partir de la reforma benedictina al segle X, que va fundar monestirs per tota Europa.

Característiques Arquitectòniques

Durant els segles XI i XII es van edificar a Europa milers d'esglésies, repartides pels poblats i les ciutats. L'arquitectura romànica va aparèixer en primer lloc a les regions de Llombardia, Borgonya i Normandia (França) i més tard es va estendre per la resta d'Europa.

• Va ser utilitzat als monestirs de les ordres del Cister i Cluny.
• Va ser utilitzat en la majoria d'esglésies que es van construir en les rutes de pelegrinatge, principalment a Roma i Santiago de Compostel·la.
• Tipologies d'edificis: esglésies i castells.

S'utilitzen cobertes de pedra per cobrir les esglésies, per la qual cosa es van tornar a utilitzar tècniques romanes com:

• Volta de canó
• Volta d'aresta
• Cúpules (aquestes sustentades per arcs de mig punt)

Com les cobertes eren molt pesants, es van construir murs molt gruixuts reforçats amb contraforts. Les finestres eren escasses i de mides reduïdes, la qual cosa va provocar que tinguessin poca llum interior i un aspecte molt sòlid i compacte.

Exemple: Església romànica de Sant Climent de Taüll.

Escultura i Pintura Romàniques

Durant l'Edat Mitjana, l'escultura i la pintura tenien una temàtica religiosa i estaven subordinades a l'arquitectura. Es feien per ocupar un lloc concret dins d'un edifici, sobretot esglésies, i tenien una finalitat didàctica. Com que la majoria de la gent no sabia llegir ni escriure, s'utilitzaven les imatges per transmetre els ensenyaments religiosos.

La pintura i l'escultura romàniques pretenien provocar emocions.

Escultura Romànica

• Eren relleus (imatges esculpides als pòrtics, capitells, columnes).
• Hi ha escultures tallades en fusta i després pintades en vius colors (policromia).
• Eren imatges de Crist crucificat i de la Mare de Déu amb Infant.

Pintura Romànica

• Estava composta per frescos pintats als sostres i a les parets al voltant de l'altar de les esglésies.
• Les figures no tenien moviment, no eren realistes i no tenien perspectiva.

Exemple: Absis de l'església de Sant Climent de Taüll.

Art Gòtic: L'Esplendor de la Llum i l'Alçada

Localització i Difusió

• Cronologia: Segles XII al XV.
• Localització: Neix a França i s'estén per tota Europa Occidental.

La difusió del Gòtic es va produir gràcies a:

• Els monestirs de l'Orde del Cister: Orde benedictina del nord de França, que amb la seva expansió a través d'Europa va ajudar a difondre l'estil, sobretot l'arquitectura. El Gòtic inicial o cistercenc era molt auster i senzill en decoració (influència de Bernat de Claraval).

Característiques Generals

Al segle XII va aparèixer un nou estil a França, l'estil gòtic, que es va estendre per tota Europa. Va ser un art principalment religiós, però també es van fer edificis civils com castells, palaus, ajuntaments, universitats, etc.

L'art gòtic va ser essencialment urbà. La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. La construcció d'una catedral tardava dècades, i hi participava tota la població. Hi havia arquitectes especialitzats anomenats mestres d'obres que es desplaçaven d'una ciutat a una altra i que coneixien les tècniques del nou estil.

Els edificis gòtics eren més grans, més alts i més lluminosos gràcies a:

• L'ús de l'arc ogival.
• L'ús de la volta de creueria, que permetia recolzar el pes de la volta sobre tres elements: els pilars (interior de l'edifici), arcbotants i contraforts (a l'exterior).
• Es van obrir grans finestres, i la llum penetrava a través de vidrieres de rics colors.

Elements Clau de l'Arquitectura Gòtica

• Pilars
• Rosassa
• Arc ogival
• Volta de creueria

Escultura Gòtica

Les escultures imitaven formes reals, eren molt detallistes i tenien un moviment natural. L'escultura també es va centrar en els relleus i en les representacions de Crist crucificat i la Mare de Déu, però les figures comencen a mostrar sentiments humans.

Pintura Gòtica

La pintura va abandonar els llocs que ocupava en el Romànic perquè els finestrals van substituir els murs. Les obres més importants són els retaules, en els quals generalment es feia servir la tècnica del tremp sobre fusta.

• Vidrieres de colors.
• Miniatures als llibres.

Art Renaixement: El Retorn a l'Antiguitat Clàssica

Localització i Períodes

• Cronologia: Segles XV i XVI.
• Localització: Neix a Florència i Roma.

El Renaixement es divideix en dos períodes principals:

• El Quattrocento (segle XV)
• El Cinquecento (segle XVI)

La tendència artística d'aquest període serà el Manierisme.

Característiques Generals

Quattrocento (segle XV)

• Utilització dels elements formals de l'art grec i romà: ordres clàssics (dòric, jònic, corinti, toscà i compost); arc de mig punt, cúpula de mitja esfera; estructures arquitravades.
• Racionalització de l'espai: edifici concebut com a una unitat. Elements clau: unitat, simetria i proporció; formes geomètriques: cercle, quadrat, esfera, cub.
• Caràcter teòric: traçat amb projecte previ; utilització de la perspectiva per visionar globalment l'edifici abans de la seva construcció.
• Filippo Brunelleschi (1377-1446): Iniciador de l'arquitectura renaixentista.

Cinquecento (segle XVI)

Es divideix en dues fases:

Alt Renaixement (1500-1527)

• L'obra d'art es basa en models canònics i repetibles.
• La qualitat de l'obra està en funció de la correcta aplicació d'unes normes considerades com a científiques.
• L'artista necessita una gran formació.
• Art fonamentat en l'harmonia, la proporció, la bellesa i el principi d'unitat.
• Utòpic més que real.
• Artistes destacats: Leonardo da Vinci, Rafael, Bramante, Miquel Àngel, Tiziano.

Manierisme (segle XVI)

• Terme italià "maniera" que equival a estil o mode.
• Caire pejoratiu: els pintors pinten a "la maniera" dels grans mestres (Leonardo, Rafael, Miquel Àngel).
• Característica principal: Varietat i diversificació més que imitació.
• Allunyament de la imitació de la realitat.
• Rebuig de normes, llibertat en la composició, colors i formes.
• Fora d'Itàlia: difusió dels ideals estètics del Renaixement.

El Renaixement a Espanya

• No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos d'inspiració clàssica.
• Va quedar circumscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de l'Església.
• Hi ha una escassa iniciativa artística i cultural a les ciutats.