Evolució de l'Estat i la Ciutadania: Teories Contractualistes
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,53 KB
Conceptes Clau
Globalització: Interconnexió social, cultural, política, econòmica i financera en l'àmbit mundial.
Anarquisme de drets: Eliminar el govern per a què hi hagi llibertat econòmica i lluiten interessadament per millorar la societat.
Anarquisme d'esquerres: La societat es manté unida gràcies a la col·laboració democràtica voluntària, no hi ha ni estat ni propietat privada.
Dret natural: Conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans (contrari a dret positiu).
Dret positiu: Lleis que són promulgades per l'estat.
Estat presidencialista: El cap suprem és el president que elegeix els que formaran el govern i governen independentment el poder executiu.
Societat civil: Relacions establertes lliurement entre humans.
Estat: Territori amb fronteres, un poder polític i un sistema legal.
Democràcia: Forma d'organització de grups de persones basada en el sufragi universal, el dret a vot i la participació ciutadana.
Evolució Històrica de l'Estat
L'estat modern sorgeix amb la modernitat a partir del s. XV. Es poden veure 4 modalitats diferents d'estat en aquest període: absolutista, liberal, democràtic i social i democràtic. Al s. XX apareixen els totalitaris: nazisme, feixisme i l'estalinisme soviètic.
- Estat absolutista (XV-XVII, Europa continental): El poder polític està exercit per una sola persona (rei), els membres d'aquest estat són súbdits. Posterior desenvolupament: despotisme il·lustrat.
- Estat liberal (XVII-XIX, Anglaterra): Es basa en el predomini de la constitució i la defensa de drets humans, el monarca l'ha de respectar també la separació de poders (només voten qui té un cert nivell de rendes).
- Estat democràtic (1900-1940): Basat en el sufragi universal, igualtat de drets i de vot de tots els ciutadans i els representants són elegits lliurement per ells.
- Estat Social i Democràtic (1940): Garanteix drets socials i econòmics, igualtat econòmica i social, conegut també com estat del benestar ja que compensa desigualtats (distribució de rendes i prestacions socials).
Evolució Històrica del Concepte de Ciutadania
- En l'antiga Grècia s'entén com la participació activa en la vida pública, l'ordre polític s'ha de complir a la llei (diàleg i deliberació) i no a la força (violència).
- En quant a la mentalitat romana el ciutadà és un subjecte de drets legals, el qual atorga i reclama drets i actua segons la llei, que el protegeix.
- La idea moderna del ciutadà és la ciutadania com a nacionalitat. L'estat només s'atribueix als ''nacionals''.
- Durant el s. XX al ciutadà se'l reconeix com a ésser humà i es tracta d'un espai obert als no nacionals.
Teories Contractualistes
- Hobbes: L'home és igual per naturalesa. La relació entre éssers humans és una lluita constant per dominar i ser el més fort. Per l'estat de naturalesa, la societat s'organitza per viure en pau i renuncia al poder i a la llibertat en pro de l'assemblea.
- Locke: Homes iguals i lliures. Prefereixen viure en pau però se senten amenaçats. Prioritat en preservar la vida, la llibertat i la propietat. Enfront la societat, el poder polític neix per garantir i preservar la vida, la llibertat i la propietat, limitat per la llei.
- Rousseau: L'home és bo (igual). L'origen de la societat civil és un engany, la societat corromp i encadena. La societat comporta desigualtat i pèrdua de la llibertat. El contracte social es basa en: organitzar-se, associar-se, renúncia de voluntats individuals per la col·lectivitat.
- Rawls: L'home és igual i lliure. Les voluntats individuals es transformen en generals per necessitat. La societat es basa en principis de justícia.
Principis de l'Estat Democràtic
Igualitari: Igual reconeixement dels drets de tots els ciutadans, sufragi universal, imperi de la llei (llei per damunt de tot aplicada igual als governants que als governats), igualtat de vot.
Representatiu: Representants elegits pel poble, poder exercit en nom i representació del poble, mecanismes del poble de control dels representants.