L'evolució de les classes socials i l'obrerisme

Noves relacions socials i societat de classes

Al segle XIX es produeix el pas d'una societat estamental a una societat de classes. L'estat liberal atorga la igualtat jurídica: tots els ciutadans paguen impostos, són jutjats per igual pels mateixos tribunals i gaudeixen dels mateixos drets.

Nova organització social

• Burgesia: Posseeix riqueses derivades de les seves propietats. Es divideix en una elit de diners i una burgesia urbana petita i mitjana.
• Classe treballadora: El nou sector social sorgit de la industrialització.

El paper de la noblesa i la burgesia

Situació i particularitats de la societat catalana

La noblesa

• Alta noblesa: No redueix el seu poder econòmic; conserva les seves terres i n'adquireix de noves.
• Petita noblesa: Els hidalgos perden els seus privilegis tradicionals.
• Noblesa catalana: Es troba en un procés d'empobriment.

La burgesia

• Burgesia industrial: Vinculada als negocis, engrandeix les seves fortunes gràcies a la industrialització.
• Burgesia catalana: Viu una etapa d'esplendor industrial a Barcelona, amb famílies lligades als negocis mercantils, el cotó i les indianes.

Primeres manifestacions de protesta

El luddisme i l'associacionisme (1820-1855)

El luddisme va ser la primera rebel·lió obrera contra les màquines per la pèrdua de treball que suposaven:

• 1821: Revolta a Alcoi.
• 1835: Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.
• 1839: Aprovació de les societats de socors mutus.
• 1840: Neix la primera organització sindical espanyola: l'Associació de Teixidors de Barcelona.
• 1854: Autorització de les associacions de treball i vaga contra les selfactines.
• 1855: Primera vaga general de l'Estat.

Revoltes agràries

A Andalusia comencen les revoltes a causa de l'augment de la població sense un increment paral·lel de la feina ni dels recursos.

Socialisme utòpic i internacionalisme

Socialisme utòpic

Nou corrent del moviment socialista que pretén crear societats igualitàries amb propietats col·lectives per posar fi a les injustícies.

L'arribada de l'AIT (1868)

A partir de setembre de 1868, arriba l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) i s'expandeixen les idees anarquistes entre els obrers catalans. El 1869, les associacions obreres s'estenen per tot Espanya.

Al primer congrés de la Federació Regional Espanyola s'adopten acords clarament anarquistes: dret a la vaga, apoliticisme i revolució per acció directa.

• 1871: Arriba el gendre de Marx a Madrid i impulsa el grup internacionalista marxista, que volia que els obrers conquerissin el poder polític.
• 1872: Les discrepàncies ideològiques fan que el nou grup sigui expulsat de la FRE.

Anarquisme i socialisme

Dins l'anarquisme sorgeixen discrepàncies entre l'acció directa i l'acció de masses. Per la seva banda, els socialistes s'agrupen a Madrid i reclamen:

• Dret d'associació, reunió i manifestació.
• Sufragi universal.
• Reducció de les hores de treball i prohibició del treball infantil.
• Celebració de l'1 de maig com a dia del treballador.

El 1888, en el seu primer congrés, es funden la UGT i el PSOE. El moviment s'expandeix, tot i que a Andalusia i Catalunya li costa arrelar per la forta competència de l'anarcosindicalisme.

Reformisme i la qüestió social

A partir de 1880, la duresa de les condicions de vida i treball fa que els sectors liberalistes prenguin consciència. Es plantegen la necessitat que l'Estat compensi les relacions econòmiques i laborals.

• 1878: S'aprova la primera llei reguladora del treball infantil, ajudes per a invàlids i la creació de barris obrers.
• 1883: Creació de la Comissió de Reformes Socials.