Evolució de la Comunicació Mòbil: De la 1G a la 2G i GSM

Evolució de la Comunicació Mòbil: De la 1G a la 2G

Primera Generació (1G): L'Era Analògica

La primera generació de comunicació mòbil va ser purament analògica, centrada principalment en la transmissió de veu.

1. Adoptava la tècnica d'accés FDMA/FDD (Frequency Division Multiple Access/Frequency Division Duplex).
2. Emprava dues freqüències portadores diferents per establir la comunicació de transmissió (Tx) i recepció (Rx).
3. Als EUA, l'any 1981, va començar a utilitzar-se el sistema AMPS (Advanced Mobile Phone System), el qual oferia 666 canals (624 de veu i 42 de senyalització de 30 kHz cadascun).
4. A Europa, l'any 1981, es va introduir el sistema NMT-450 (Nordic Mobile Telephone System), que operava en la banda de 450 MHz (utilitzat a Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega).
5. A Gran Bretanya, l'any 1985, a partir del sistema AMPS, es va adoptar el sistema TACS (Total Access Communication System), que comptava amb 1000 canals de 25 kHz cadascun i operava en la banda de 900 MHz.
6. En aquesta dècada, també van aparèixer altres estàndards com el sistema NTT (estàndard japonès), el C-Netz (estàndard alemany) i el French Radiocom 2000 (estàndard francès).

Segona Generació (2G): L'Arribada del Digital i GSM

La segona generació, a part de la veu, va permetre la transmissió de dades a baixa velocitat. No obstant això, la creixent necessitat de transmetre videoconferències, connexió a Internet, gestió multimèdia i correu amb vídeo i àudio, juntament amb la necessitat de proporcionar roaming internacional a terminals mòbils que perdien la connexió, va propiciar el sorgiment de la tercera generació (3G).

Amb tants estàndards diferents, els proveïdors europeus van patir la incompatibilitat de normes entre si. Com a conseqüència, va aparèixer l'estàndard GSM.

• L'any 1982, van començar els primers serveis cel·lulars comercials.
• La CEPT (Conférence Européenne des Administrations des Postes et des Télécommunications) va formar el grup de treball Groupe Spécial Mobile (GSM), encarregat d'especificar un sistema de telecomunicacions comú per a Europa en la banda de 900 MHz.
• El GSM es va crear per unificar els sistemes mòbils digitals i substituir deu sistemes analògics en ús.
• A França, l'any 1987, es va adoptar el tipus d'accés TDMA (Time Division Multiple Access).
• L'any 1988, divuit països van donar el vistiplau a l'estàndard únic i van posar en marxa el servei comercial GSM, que oferia el seguiment automàtic dels mòbils en tots els països.
• En l'actualitat, l'acrònim GSM s'interpreta com Global System for Mobile Communications.

Característiques de les Tecnologies 2G (AMPS, TDMA, CDMA)

Les tecnologies de segona generació, com AMPS, TDMA i CDMA, oferien les següents característiques millorades:

• Millor qualitat en la transmissió de veu.
• Major capacitat d'usuaris.
• Major fiabilitat de les converses.
• La possibilitat d'enviar missatges de mòbil alfanumèrics (fins a 160 caràcters).
• Navegar per Internet a través de WAP (Wireless Application Protocol).