Evolució i conceptes de la salut i la malaltia

Salut: Al llarg de la història hi ha hagut canvis en la comprensió del concepte de salut-malaltia. Cada societat o grup social ha tingut algun tipus de concepció de què vol dir “salut”, però en totes elles gairebé sempre trobem elements dominants o comuns. Etimològicament, la paraula deriva del llatí saluus, que prové del grec ólos, que vol dir “tot”. La paraula salut té una relació etimològica i semàntica amb la paraula “salvació”. Etimològicament, es fa referència a una condició ideal total.

La salut a través de la història

Egipte i Mesopotàmia (3.000 a.C.): Impulsors de la higiene personal i pública; van relacionar la salut com a absència de malaltia, que es podia tractar amb “prevenció”. Encara hi havia pensament màgic.

Hipòcrates, pare de la medicina: Se'l coneix com el “pare de la medicina”. Va trencar amb les explicacions màgiques o divines de la malaltia i defensava que les malalties tenien causes naturals.

Societat romana: Va aplicar els coneixements mèdics d’Hipòcrates a la planificació urbanística per fer les ciutats més netes:

• Aqüeductes: Per portar aigua neta a les ciutats.
• Cloaca Maxima i clavegueres: Per evacuar aigües brutes.
• Banys públics (termes): Per a la higiene corporal.

Tot això feia que les ciutats fossin més netes i saludables que en altres èpoques.

Edat Mitjana: Només les escoles monàstiques aprenien medicina hipocràtica i higiene, però el coneixement no s'aplicava a les ciutats ni entre els habitants. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, moltes d’aquestes infraestructures van desaparèixer a causa de la manca de manteniment dels aqüeductes, clavegueres i banys públics.

Renaixement: La recerca científica aporta grans descobriments al camp de la medicina com a necessitat, per les pestes que assolaven Europa i que feien que la salut comencés a considerar-se prioritària.

El concepte de malaltia

La malaltia es defineix com un desajust en el funcionament adequat d’un organisme, ja sigui a escala fisiològica, psicològica, sociològica o ambiental. Es manifesta com una sensació, o presència real, de trastorns físics o psíquics.

Es tracta d'un desequilibri físic, mental o social, amb manifestacions objectives i subjectives, que disminueix la capacitat de la persona per dur a terme les seves activitats habituals i el seu projecte personal, obligant-la a demanar ajut dels serveis professionals de salut.

• Aguda: Inici ràpid i curta durada.
• Crònica: Inici lent i llarga durada.

Grans descobriments mèdics

Redi: Va demostrar que patir una malaltia pot ser fruit d'una infecció o contacte amb un patogen. Va realitzar un experiment amb la carn.

Alexander Fleming: Va descobrir la penicil·lina, el primer antibiòtic. Això va suposar un punt d'inflexió per demostrar que es podia posar cura a malalties considerades intractables. Ho va veure de casualitat: en un cultiu de bacteris (estafilococs) hi havia crescut un fong (Penicillium notatum), i al voltant del fong els bacteris morien. Per tant, si els microbis causen malalties, podem combatre’ls amb substàncies que els maten: els antibiòtics.

Definicions modernes de salut

OMS: “Estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties”.

Milton Terris: La salut no és un estat fix, sinó una situació dinàmica que canvia al llarg de la vida. No vol dir només “no tenir malalties”, sinó que inclou:

• Benestar físic: Cos que funciona bé.
• Benestar mental: Emocions equilibrades i estabilitat psicològica.
• Benestar social: Bones relacions i condicions de vida dignes.

Indicadors i terminologia clínica

Índex de Swaroop: Mesura que augmenta el nivell de desenvolupament d’un país; el valor d’aquest índex és més alt. En els països desenvolupats serà superior al 80-90%, ja que la majoria de les defuncions tenen lloc en ancians. En els països en vies de desenvolupament el valor és molt més baix, fins i tot menor al 50%, ja que moren molts nens i joves.

Prevalença: Nombre de casos totals d’una malaltia determinada en una població i en un moment determinat; se sol aplicar en malalties cròniques.

Incidència: Nombre de casos nous d’una malaltia que sorgeixen en una població al llarg d’un període de temps.

• Símptomes: Aspecte subjectiu, referits pel pacient (mareig, dolor, malestar...).
• Signes: Aspecte objectiu, detectats en el pacient (febre, tos, pal·lidesa...).