L'Evolució del Catalanisme Polític (1875-1900)

El Catalanisme Polític durant la Restauració (1875-1900)

Els Inicis i Valentí Almirall (1875-1887)

Al 1875, durant el regnat d’Alfons XII, el catalanisme polític es troba en decadència després del fracàs que va ser la Primera República (1873-1874). Són uns anys de menys impuls per a aquest moviment que es replanteja el model del federalisme, el qual era una petició històrica ja des de Pi i Margall, ferm defensor d’aquest model i que ja va crear al seu dia el Partit Republicà Democràtic Federal i va signar el Pacte de Tortosa. Per mitjà d’algunes figures, s’intenta canviar aquesta mala dinàmica.

Al 1880, Valentí Almirall, una persona que serà molt important dins del moviment catalanista, convoca el primer congrés catalanista per unificar les idees i establir un full de ruta unitari. Malgrat això, és un fracàs a causa de les discrepàncies entre Almirall, monàrquic, i Pi i Margall, republicà i primer president de la Primera República, un altre dels referents dins del moviment.

Centre Català i les Primeres Reivindicacions

És al 1882 quan Valentí Almirall decideix crear Centre Català, un partit catalanista de centre i majoritàriament burgès que reivindica la política i l'economia, i pretén unir totes les ideologies catalanistes. Així, al 1883, és Centre Català qui convoca el segon congrés catalanista, on van proclamar la necessitat que els catalans s’afiliessin tan sols a partits catalanistes. S’arriba a la conclusió que, per aconseguir els vots, la gent els ha de veure com un partit útil.

Així, decideixen presentar al rei Alfons XII el Projecte de Constitució de l’Estat Català dins d’Espanya (1883), malgrat que és un fracàs, ja que el rei es nega a signar-lo. No és fins al 1885 que decideixen presentar al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, impulsat per Valentí Almirall. Aquest és un manifest polític de les queixes dels catalanistes, que incloïa:

• El rebuig al centralisme.
• La voluntat de restablir el proteccionisme que s’havia eliminat durant l’obra reformista de Sagasta.
• La voluntat de mantenir el codi civil català.

Aquest va ser un gran èxit que, a més, va tenir molta influència, però que va tenir poca utilitat amb la mort d’Alfons XII abans de signar res.

La Dissolució de Centre Català

Després de veure la bona voluntat que tenia Alfons XII en relació al Memorial de Greuges (1885), Valentí Almirall va dur a terme un intent d’ampliar les bases del catalanisme i es va tornar més progressista, començant a demanar més coses per a Catalunya, generant una divisió dins del partit. A més, ell publica Lo Catalanisme, un llibre on deixa clars els seus ideals catalanistes progressistes, i on afirma que Catalunya és el principal motor econòmic d’Espanya i està a favor d’una tasca d’agitació cultural. És un autèntic fracàs, ja que no agrada ni als catalanistes ni a Espanya.

Finalment, al 1887, per culpa d’aquestes discrepàncies entre el líder del partit i les seves bases, es dissol Centre Català. Alguns joves catalanistes escindits del partit, com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, i altres personatges importants com Narcís Verdaguer i Àngel Guimerà, van formar la Lliga de Catalunya, un partit catalanista conservador amb afinitat amb la burgesia.

L'Ascens de la Lliga de Catalunya (1887-1890)

El Missatge a la Reina Regent i el Dret Civil

Al 1888, incentivat per la Lliga de Catalunya, redactat per Àngel Guimerà i signat per més de 2.500 persones, es va redactar el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina, que principalment demanava l’autonomia de Catalunya i el català com a llengua oficial. A partir de la negativa de Maria Cristina, al 1889, la Lliga de Catalunya va iniciar una forta campanya per aconseguir el canvi del Dret Civil, el qual van aconseguir, essent la primera gran victòria del catalanisme.

Nous Corrents i la Unió Catalanista (1890-1898)

El Catalanisme Conservador: Carlisme i Vigatanisme

A partir del 1890 van aparèixer moviments catalanistes més conservadors. Un d’ells va ser el carlisme, que es va intentar afiliar amb l’Església, però va ser un fracàs, ja que aquests van reconèixer a Alfons XII i Alfons XIII com a reis.

L’altre moviment era el catolicisme, que necessitava guanyar suport a Catalunya. El bisbe Josep Torras i Bages i el bisbe Josep Morgades van ser dos dels màxims exponents del Vigatanisme, un corrent cultural que buscava expandir el missatge de l’Església a Catalunya i aconseguir vots. Al 1892, Josep Torras i Bages va publicar La Tradició Catalana, obra on parlava de cristianitzar la societat, feia una crítica constructiva a l’obrerisme i proposava la restauració de tots els edificis religiosos.

La Lliga de Catalunya esdevé Unió Catalanista

Pel que fa a la Lliga de Catalunya, també necessitava aconseguir el vot del món rural, així que van decidir canviar el nom a Unió Catalanista, un partit catalanista que pretenia ser un grup que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia, amb Lluís Domènech com a president. L’objectiu del partit era una major coordinació dels grups catalanistes comarcals i defensava un ampli autogovern per a Catalunya.

Les Bases de Manresa: Una Proposta Federal

Al 1892 van redactar les Bases de Manresa, una proposta de constitució que explicava el paper que tindria Catalunya dins d’Espanya, plantejant un model d’Estat federal.

Crisi i Reorganització Post-1898

L'Impacte del Desastre de Cuba i el Regeneracionisme

Al 1898, després del Desastre de Cuba, es van generar esperances dins del catalanisme, que exerceix pressió a Espanya amb l’ajuda de la burgesia per aconseguir millores. Però és un fracàs degut a la negació d’Espanya, que vol evitar trencar més la nació. Comença a més un nou corrent, el regeneracionisme, i fins i tot des d’Espanya, es comença a defensar la demanda d’autonomia a partir de la democràcia.

El Tancament de Caixes i la Divisió Catalanista

Al 1899, a causa del Tancament de Caixes, que va ser una protesta contra la reforma Villaverde i va comportar molta repressió, es va crear una forta divisió dins d’Unió Catalanista. Aquest partit s’havia de posicionar i ho va fer a favor, ja que era la burgesia qui el finançava.

Naixement d'Unió Regionalista i Centre Nacional Català

Així doncs, es va crear Unió Regionalista al 1899, liderat per Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona, que defensava que això no passaria si Espanya fos industrial. Ja finalment, al 1900, amb Narcís Verdaguer com a líder i Prat de la Riba com a secretari, es va crear Centre Nacional Català, que afirmava que el problema era polític i no l'economia. El seu diari principal de difusió era La Veu de Catalunya i va comptar amb personalitats importants com Francesc Cambó i Jaume Carner.