Evolució del Concepte de Ciutadania: De Grècia a l'Estat Modern

Evolució del Concepte de Ciutadania

La ciutadania la formen els ciutadans. Un ciutadà és algú que pertany plenament a una comunitat. Possseeix certs drets i deures i participa en la vida política.

Grècia Antiga: Ciutadania Activa

A la Grècia antiga, ser ciutadà equivalia a participar en el govern de la comunitat pròpia. Segons Aristòtil, la clau és la ciutadania activa. El ciutadà no es defineix per res millor que la participació en l'administració del govern i la justícia.

Roma: Ciutadania Limitada i Innovació

Segons Ciceró (a Roma), la societat política és una associació d'homes units per un ordenament polític, resultant en una ciutadania limitada. Quan Roma va estendre la ciutadania a tot l'imperi, es va fer impossible la participació directa en el govern i la magistratura. La gran innovació romana va ser que qualsevol podia ser ciutadà amb independència de la identitat i l'origen ètnic.

L'Humanisme Cívic

L'humanisme cívic es basa en recuperar el sistema democràtic i el concepte de ciutadà. Les seves idees centrals són:

• Respecte a la llei.
• El sentit de la justícia.
• La participació responsable en la vida pública.

En els segles posteriors al Renaixement, la ciutadania activa desapareix i els ciutadans es converteixen en súbdits.

Distincions entre Sobirà, Súbdit i Ciutadà

Bodin distingeix entre:

• El sobirà: tutela i protegeix.
• El súbdit: reconeix i obeeix al sobirà.

El ciutadà té certs privilegis i drets que el distingeixen de l'estranger, però la ciutadania no resideix únicament en aquests privilegis.

Locke i la Ciutadania Moderna

Locke estableix que l'individu precedeix el ciutadà i la seva vinculació amb la societat. L'individu és titular d'uns drets naturals que el poder polític no pot envair ni disposar.

Aspectes Essencials de la Ciutadania Moderna

Les revolucions burgeses van originar la ciutadania moderna, en la qual es van desenvolupar 3 aspectes essencials:

1. Ciutadania legal: Els ciutadans són iguals davant la llei.
2. Ciutadania política: Recupera la concepció clàssica republicana del ciutadà que participa en el govern dels afers públics.
3. Ciutadania nacional-estatal: Té un caràcter excloent; és ciutadà el membre d'un estat nació, no els estrangers.

Tot i que les revolucions burgeses van proclamar la igualtat i la llibertat universals, van excloure les dones a causa de diferències naturals. Aquesta desigualtat va portar la dona a l'àmbit privat i a definir-la com a naturalesa complementària del baró.