Evolució del concepte de patrimoni cultural: Anàlisi i tendències

Evolució del concepte de patrimoni cultural

El concepte de patrimoni cultural s'ha anat produint i modificant en el temps. Al llarg dels segles XIX i XX podem observar com s'ha anat consolidant una tendència ferma cap a la patrimonialització de la cultura. Aquest moviment ha suposat la selecció, classificació i interpretació d'elements significatius mereixedors de conservar-se i protegir-se per al present i el futur. En aquesta transformació és possible observar com el patrimoni cultural no només s'ha universalitzat sinó que també ha ampliat la seva significació. Podem observar com el patrimoni ha sofert una constant expansió: "des del concepte clàssic de monument fins al de bé cultural; des dels béns tangibles als intangibles i als testimoniatges vius; i des d'una visió insularista fins a la confluència entre el patrimoni natural i patrimoni cultural en el marc de la societat de risc".

Canvis en el patrimoni cultural al segle XX

Entre els canvis que poden observar-se, a partir de la segona meitat del segle XX, podem assenyalar els següents:

1. S'ha produït una transició d'un patrimoni "culte" i restrictiu a un ampli i abarcador que inclou qualsevol expressió significativa, o el que és el mateix, d'una "alta cultura" susceptible de ser patrimonialitzada a una concepció oberta i negociable sobre la possibilitat de patrimonialitzar qualsevol aspecte de la pràctica cultural.

2. D'un patrimoni tradicional, rural i localitzable hem passat a un patrimoni modern, urbà i desterritorialitzat. Pensem en la vella concepció del patrimoni caracteritzada per la valoració dels aspectes artístics i històrics enfront dels nous patrimonis que sorgeixen com el patrimoni audiovisual, el cinematogràfic o el virtual, entre altres exemples.

3. Els recursos patrimonials han deixat de ser només tangibles i materials per passar a considerar-se, d'igual manera, recursos intangibles i immaterials.

4. Hem assistit a un canvi en els agents i interessos tradicionals d'activació del patrimoni. De la patrimonialització impulsada pels processos de construcció de l'Estat-Nació hem passat a una pluralitat d'agents i interessos. Des de la societat civil, a través d'associacions que promouen l'activació de recursos patrimonials, a les empreses, sobretot turístiques, que veuen en el patrimoni una font d'ingressos, passant per organitzacions internacionals, com la UNESCO que vetlla pel patrimoni, i els experts, amb l'entrada de diferents disciplines en la recerca del patrimoni. La pluralitat d'agents ha fet que l'activació del patrimoni hagi caminat cap a la seva democratització.

5. Del clàssic patrimoni nacional hem passat al patrimoni local i universal. Dos exemples il·lustratius: la pròpia formulació de "patrimoni de la humanitat" condensa i conté el referit a la universalització patrimonial; i els nombrosos moviments associatius, sota el significatiu i genèric "salvar a", que es vénen activant a partir de 1990, responen a les noves formes de reactivació local del patrimoni.

6. S'ha passat del patrimoni cultural a la consideració del patrimoni cultural-natural.

7. Finalment, és necessari tenir present que també hem passat d'una concepció estàtica i aproblemàtica del patrimoni, com un conjunt d'objectes caracteritzats per la seva estètica, a una visió dinàmica i problemàtica del mateix, definida a partir del seu caràcter social i on interessen més els processos d'elaboració, circulació i assignació de significats.