Evolució del constitucionalisme americà

Aquesta confederació acaba fracassant a causa dels dèbils poders de la força supraestatal i de l’estructura federal (que necessitava l’aprovació dels Estats per aprovar una decisió, i això aportava rigidesa i lentitud.

Finalment s’adapta una nova forma d’organització política, una Federació amb una Constitució, redactada per Madison. Així és com es crea un nou país, la primera federació de la història. El contingut inicial de la Constitució parla d’una doble divisió de poders:

• Divisió horitzontal de poders (Poder legislatiu, executiu i judicial)
• Divisió vertical de poders (Referent al federalisme. A nivell de cada Estat hi ha aquests tres poders però en diferent mesura)

Hi ha un federalisme dual, hi ha un doble ordre de poders que actua sobre les competències (divisió vertical), les competències seran de la federació o dels Estats, però no seran compartides. Al 1791 es discuteix si a la Constitució ha d’entrar-hi una declaració de drets. Hamilton no hi està a favor, i Madison, si.

• Hamilton: Argumenta que dir quins són els drets fonamentals limita la llibertat, ja que exclou tots els drets que no estiguin escrits al text. També aporta l’argument federalista, on pretén que els drets estiguin a les constitucions dels Estats per no limitar-los.
• Madison: Creu que al incloure els drets a la Constitució se li dóna major unitat a la federació.

L’ideal de federació ha anat canviant durant els anys. Hi ha una diferència clara entre Confederació i Federació. De les confederacions en va derivar l’estat federal, que es pot considerar una mescla entre Estat Unitari i Confederació. La federació suposa la subordinació dels poders en un nou poder federal. La Confederació en canvi, es pot considerar un tractat entre els membres on només hi ha un òrgan de poder, no aguanten el pas del temps. Al 1830, per exemple, hi ha un intens debat entre Calhoun (Sud-esclavista) i Jackson (Nord-industrial).

• Calhoun: Parla dels drets dels estats, diu que la Constitució és un pacte polític entre estats i que aquests mantenen la seva sobirania, podent-se separar.
• Jackson: Diu que la Constitució té origen en un pacte però que una vegada pactada és suprema, la federació és sobirana.

Guerra Sud vs. Nord l’any 1860, en la que surt guanyador Abraham Lincoln (Nord). Aquesta guerra suposa la prohibició de l’esclavatge i la federació es posiciona en un lloc superior respecte els estats.

• Poder constituent (la constitució és obra de la voluntat del poble i poder de reforma, que garanteix aquest poder constituent)
• Poder constituït (Els poders que deriven de la Constitució)

El segon gran moment de l’evolució es dona a l’any 30, amb la gran crisi econòmica, el New Deal. Aquí apareix la idea de intervencionisme per solucionar la situació. El tribunal considera que tot el que passi comercialment dins l’Estat es competència de cada Estat, i el que afecti a la Federació es competència de la federació. Una vegada més la federació guanya sobre els Estats. Un altre moment d’evolució constitucional es dona als anys 50, durant la lluita pels drets civils. L’any 1954 es dona el cas Brown vs Board of Education. Es planteja si la federació pot intervenir sobre certs drets civils dels estats, hi ha estats que discriminen per raça i altres que no. Hi ha una tendència una vegada més a la centralització ja que el Congrés fa lleis per anul·lar les dels estats que es consideraven discriminatòries. Constitucionalisme americà és individualista (es basa en la il·lustració i posa a la persona subjecta a uns drets per sobre de l’Estat), historicista (Ruptura del model angles i es vol trobar el constitucionalisme tradicional) i antiestatista (aconsegueix la separació de poders hi ha desconfiança cap als poders públics i cap a l’Estat).