Evolució del Feminisme: De la Ciutadania al Gènere i el Desig

Primera Evolució del Feminisme: El Dret a la Ciutadania

Montserrat Barba Pan

La primera evolució del feminisme es va centrar en la reivindicació de la ciutadania per a les dones. La seva obra més representativa és "Vindicació dels Drets de la Dona" de Mary Wollstonecraft.

Les seves principals característiques són:

• S'estén des de la Revolució Francesa fins a mitjans del segle XIX.
• El debat se centra en la igualtat de la intel·ligència i la reivindicació de l'educació.
• Fonamenta les seves reivindicacions en el pensament del Segle de les Llums, tot i que molts autors com Rousseau desplaçaven les dones a un segon pla dins de l'estat liberal.
• Les ciutadanes que van presentar el 1789 a l'Assemblea Francesa el seu quadern de "Quadern de Reformes" van incloure el dret a votar, la reforma de la institució del matrimoni i la custòdia dels fills, a més de l'accés a la instrucció.

Aquesta fase posa l'èmfasi en el dret que les nenes puguin estudiar i és la primera instància del feminisme. En aquella època, si les dones se separaven, els fills eren propietat dels homes, i les dones no tenien opció de quedar-se amb ells.

Segona Evolució del Feminisme: El Gènere

Estela Pavón Mayoral

La primera fase del feminisme assenyala que les dones estan discriminades pel fet de ser-ho i no tenen dret a estudiar, sent identificades com a subjectes no educables. Una segona fase del feminisme, en canvi, planteja que no és que "naixem dona", sinó que "arribem a ser dones". Aquesta perspectiva és interessant des d'un punt de vista educatiu perquè posa l'èmfasi en allò més sistèmic i social que ens influencia.

Totes les persones, independentment del seu sexe o gènere, han de tenir els mateixos drets i igualtat. Malgrat que avui dia homes i dones som iguals davant la llei, a la pràctica existeixen formes indirectes de desigualtat que la llei no contempla. La política ha de ser l'encarregada de fonamentar aquesta igualtat real.

En aquesta segona fase, el sufragi femení esdevé una reivindicació clau, juntament amb el dret a tenir propietats, el dret de les dones a poder-se divorciar, a la reproducció i a l'avortament, i el dret a la sexualitat, incloent-hi el plaer femení explícit.

Tercera Revolució del Feminisme: El Desig

Monique Wittig, "El Pensament Heterosexual"

Oposar-se a l'obligació del coit i a les institucions que aquesta obligació ha produït com a necessàries per a la constitució d'una societat és, simplement, impossible per a la ment heterosexual. Fer-ho significaria denegar la possibilitat de construir "l'altre" i la denegació de l'"ordre simbòlic", la qual cosa faria impossible la constitució de significats, sense els quals ningú pot mantenir la seva coherència interna.

Així, el lesbianisme, l'homosexualitat i les societats que formem no poden ser pensades ni parlades, tot i que sempre han existit. La ment heterosexual continua afirmant que l'incest, i no l'homosexualitat, és la seva principal prohibició. Per tant, quan és pensada per la ment heterosexual, la homosexualitat no és res més que heterosexualitat. No hi ha possibilitat de construir una imatge de la persona que no sigui heterosexual.

L'homosexualitat es presenta com una nova tècnica i un espai per ser i superar la idea de gènere i la idea que no es pot veure més enllà de la relació home-dona.