Evolució del Pensament Científic: Mètodes, Teories i Humanització

Mètodes de Raonament Científic

El mètode deductiu es troba a les disciplines o ciències deductives, que no es basen en l'experiència. Consisteix a extreure una conclusió concreta a partir de dades generals. La seva validesa és inqüestionable perquè la conclusió ja és implícitament present en les dades de partida.

El mètode inductiu es troba a les ciències empíriques, que es basen en l'experiència. Parteix de casos particulars i arriba a una conclusió general. És una forma de generalització: després d'haver observat el que passa en un gran nombre de casos, considerem que passarà el mateix per a tots els casos del mateix tipus.

Fixisme i Creacionisme: Visions Històriques

El fixisme explica que l'ésser humà i les criatures existeixen des que existeix el món, de forma fixa i sense canvis substancials des del començament del temps. Aquesta teoria ha estat refutada contínuament per evidències científiques.

D'altra banda, el fixisme està molt vinculat al creacionisme, on tota la naturalesa i els éssers vius van ser creats per un ésser superior. Aquesta visió és defensada per la majoria de grans religions monoteistes. Aquestes teories van ser l'explicació dominant durant molts segles, fins que al segle XIX van ser substituïdes per les teories evolucionistes.

Actualment, el fixisme no té sentit des d'una perspectiva científica, però considerar la idea d'un ésser creador superior és lògica per a un observador que veu com res a la natura es genera espontàniament, i que tot allò que és creat necessita un creador.

Darwinisme i la Selecció Natural

Charles Darwin va encertar la interpretació evolutiva dels canvis que observava en la naturalesa, i la va fer pública a la seva famosa obra L'origen de les espècies. La seva teoria més important és la de la selecció natural, la qual explica que els individus s'han d'adaptar als canvis del seu entorn; si no, no sobreviuen. Aquells que posseeixin unes característiques físiques més apropiades sobreviuran.

Cal destacar que els més aptes no són sempre els més forts o els més grans; de vegades, el tret adaptatiu és qualsevol petita diferència. Un exemple clàssic és el de les girafes, on finalment van sobreviure les que tenien el coll llarg, i aquestes van ser les que es van reproduir.

El problema que Darwin no podia resoldre era el de com es produïa aquesta transmissió. Quines regles definien la transmissió dels caràcters? Com es generaven els canvis en els individus?

Humanització: L'Evolució de l'Homo Sapiens

L'Homo sapiens ha experimentat una evolució cultural d'adaptació al medi que ens ha portat a passar de ser víctimes dels depredadors a ser nosaltres mateixos el predador absolut.

Un canvi en la dieta va facilitar una major ingesta de proteïnes i greixos, que van derivar en un major volum i massa encefàlica, és a dir, un cervell més gran. Aquesta intel·ligència es desenvolupa amb la interacció entre la ment i la mà. Els humans també van desenvolupar la capacitat d'abstracció, sent capaços de codificar i descodificar la realitat amb símbols.

El sorgiment del llenguatge verbal va ser fonamental. Els humans van poder comprendre les intencions i desitjos dels altres membres del grup i donar a entendre els seus propis. Això va facilitar l'aparició de:

• Les primeres institucions socials
• El treball cooperatiu
• La divisió del treball
• Les jerarquies de poder

D'altra banda, la capacitat de control del comportament va portar al naixement de les normes morals, les lleis i els codis de conducta. A més, es van establir relacions duradores i compromisos com el matrimoni, la família i les jerarquies. Els humans es van convertir en "animals polítics".

Cercaran respostes que transcendeixen allò físic per interpretar la realitat. La idea de la mort acompanyarà l'ésser humà en el seu procés evolutiu i li farà cercar un sentit a la vida. Sembla que l'evolució biològica està estancada, però la cultural ha guanyat molt de protagonisme i s'accelera amb la tecnologia.

Mètode Hipoteticodeductiu: La Síntesi Científica

El mètode hipoteticodeductiu és una combinació dels mètodes deductiu i inductiu, que inclou les dades empíriques de la inducció i la consistència de la deducció. Consta de diversos passos:

1. Definició del problema: Té lloc un esdeveniment que genera una qüestió sense resposta.
2. Formulació d'una hipòtesi: Es proposa una possible explicació.
3. Deducció de conseqüències: Mitjançant el mètode deductiu, s'extreuen les conseqüències que tindria la hipòtesi si fos veritable.
4. Contrastació de les hipòtesis: Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes mitjançant l'experimentació. Es concreta la validesa de la hipòtesi.
5. Refutació d'hipòtesi: Té lloc quan no es compleixen les conseqüències previstes. Cal tornar a començar el procés.
6. Confirmació d'hipòtesi: Es compleixen les conseqüències previstes.
7. Obtenció de resultats: Es confirma una nova llei o teoria.