L'Evolució del Teatre Independent: Característiques i Tendències

Des dels anys seixanta, l’espectacle teatral ha presentat nous canvis en la incorporació dels gestos, el mim, la festa al carrer i la participació del públic. El màxim representant fou el teatre independent, un moviment alternatiu al teatre oficial-comercial. Aquest tipus de teatre busca un públic amb una formació cultural imprescindible.

Malgrat les moltes limitacions que va tenir (la pressió de la censura, els entrebancs administratius i polítics, els problemes econòmics per la manca de subvencions, etc.), el teatre independent va fer una feina immensa en la creació d’un públic nou i en la introducció de nous gèneres teatrals.

Orígens i Característiques (Anys 70)

Durant els anys setanta, la seva pràctica escènica es va centrar a construir una alternativa on “tot era col·lectiu i tots feien tot”. Aquest teatre es caracteritza pels trets següents:

Trets Distintius del Teatre Independent

• Estableix una diferenciació entre teatre i literatura dramàtica.
• Rebutja l’autor com a part fonamental del fet teatral.
• És un teatre compromès amb la societat i no limitat a les minories.
• Investiga nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats.
• Rebutja la visió occidental del teatre, i incorpora elements d'Àfrica o Orient.
• Barreja mitjans expressius. Tot és vàlid en l’expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ (Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).
• Es desentén de la paraula i el protagonisme l'assoleix l'espectacle, destacant companyies com Els Joglars, Els Comediants o La Cubana.

La Recuperació del Text i Tendències Actuals

A finals dels anys 80, es va iniciar un procés de recuperació del text. La paraula es va tornar a valorar com un element clau de la representació teatral, per la seva capacitat d'abstracció i, sobretot, d'acció.

En l'actualitat, el teatre presenta les següents característiques:

Característiques del Teatre Actual

• Investigació de nous espais escènics. Cada espectacle reclama un espai diferent; és a dir, no hi pot haver mai un model d’espai únic per al teatre. A partir d’aquí, les companyies de teatre actuals improvisen espais escènics i sovint representen les obres en places, al carrer o amb elements del tot insospitats dalt de l’escenari.
• Rebuig progressiu del teatre escrit a priori. Hi ha companyies teatrals que elaboren el text a l’interior del grup. Parteixen de la base que un escriptor tancat a casa seva no pot concebre una obra de teatre perquè, en aquestes circumstàncies, no pot arribar a conèixer mai tot el funcionament de l’obra.
• Relleu de la figura del director escènic. D’un temps ençà, el director escènic ha pres molta importància perquè, en darrer terme, és ell qui decideix tots els detalls d’allò que s’ha de representar.
• Rebuig de la visió massa occidental del teatre. El teatre ja no és només paraula, sinó ritual, i darrerament ha augmentat l’interès pel teatre d’Àfrica, del Japó, de la Xina i de tots els països orientals, perquè la visió massa occidentalitzada del món sembla haver entrat en crisi.
• Combinació no jeràrquica dels mitjans expressius. Tot és vàlid per expressar allò que ha d’arribar al públic.