Evolució dels Mitjans de Comunicació: De la Premsa al Segle XX

Evolució dels Mitjans de Comunicació

El Desenvolupament de la Premsa Popular de Gran Tiratge (1871-1914)

A finals del segle XIX i principis del XX, el periòdic es va convertir en un producte de consum habitual.

Factors i Característiques dels Progressos de la Premsa

Continuaven essent les mateixes que en etapes anteriors:

• Generalització de la instrucció.
• Democratització de la vida política.
• Urbanització creixent.
• Desenvolupament dels transports i mitjans de transmissió.
• Perfeccionament de les impremtes.
• La composició es revoluciona amb les màquines de compondre mecàniques.
• La fotografia, descoberta la primera meitat del segle XIX, va tenir la seva reproducció impresa molt més tard.

Progressos Formals dels Periòdics

Des d'un punt de vista formal, els periòdics també van experimentar molts progressos:

• Augment del nombre de pàgines: Especialment als països anglosaxons, a causa d'un creixement de la publicitat.
• La confecció: Es trenca l'estructura inamovible de les columnes. Es multipliquen els grans titulars. Hi ha un increment d'il·lustracions i, a partir del 1900, de les fotografies.
• Transformació de continguts i estil: La democratització de la premsa i l'augment del nombre de pàgines transformen els continguts i l'estil dels periòdics. Les notícies ocupen un lloc preeminent. A causa de la competència, sorgeix un tipus de periodisme sensacionalista.
• Influència política: La influència política de la premsa era feble a nivell electoral, però la seva acció sobre les mentalitats, els gustos i les reaccions primàries del públic va acabar tenint una gran importància.
• Nous gustos dels lectors: Els periòdics reflectien els nous gustos dels lectors. Proves esportives (ciclistes, automobilístiques i les primeres proeses de l'aviació) foren estimulades pels periòdics.
• Noves seccions: L'augment del nombre de pàgines va propiciar la creació de noves seccions, parant atenció, per primera vegada, al públic femení. La premsa esdevé l'instrument d'adaptació de les mentalitats i dels sistemes de vida al progrés de les societats industrials.

La necessitat d'obtenir informacions de moltes parts del món i el cost de la seva difusió va ajudar a estendre's les grans agències telegràfiques. Només alguns dels grans periòdics disposaven d'una infraestructura suficient i potent per a mantenir la seva pròpia xarxa de corresponsals particulars i enviar reporters per seguir els grans esdeveniments.

L'Era dels Grans Periòdics (1919-1939)

Després de la Primera Guerra Mundial, apareix un gran i divers estol de periòdics. L'èxit de les revistes il·lustrades d'informació general o especialitzada va esdevenir una clara competència per a la premsa diària. Des d'aleshores, van existir dos mercats de premsa.

En els anys 30, el ràpid increment de l'audiència radiofònica va plantejar a la premsa escrita uns aparents problemes. A cada país, els organismes patronals de la premsa van intentar prohibir, o almenys frenar, el desenvolupament dels "diaris parlats". Als EUA, el primer fou emès el 1920 i, atès que no existia cap reglamentació en contra, es van multiplicar fins al 1938, any en què la pressió de la premsa va aturar la seva progressió. A la Gran Bretanya, el primer butlletí informatiu fou emès el 1923, però la premsa va aconseguir que no es poguessin emetre fins després de les 19 h. A França, el primer diari parlat fou el 1925, i les relacions entre premsa i ràdio foren difícils. Sempre hi havia l'objectiu de retardar més cap al vespre les emissions informatives radiofòniques.

La premsa continuava en el seu afany d'estendre els temes periodístics, fins a intentar interessar tots els membres de la família. Tant la millora de la presentació —sobretot en l'àmbit de les il·lustracions— com la diversificació del contingut, representaven el motor de l'evolució de la premsa: grans reportatges, pàgines literàries, pàgines femenines de consells i moda, passatemps, automobilisme, esports...

Un dels resultats d'aquesta evolució fou la pèrdua de compromís polític per part dels periòdics de gran tiratge. Els articles polítics ocupaven, ara, un espai molt reduït.

En molts països, sobretot Alemanya i França, la premsa havia perdut prestigi amb motiu de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), per haver servit com a instrument de propaganda. El lector no cercava compartir idees polítiques, sinó que volia satisfer les seves curiositats, gustos o costums.

La premsa, que encara era una potència, ja no era un poder. No obstant això, encara podia influir en la manera de viure i de pensar, però era incapaç de formar i dirigir les opinions.

La crisi econòmica dels anys 1929-1930 va tenir efectes catastròfics. Van disminuir els ingressos publicitaris, van augmentar els costos de fabricació, es van encarir les matèries primeres i les càrregues salarials provocades per la pressió sindical.

La tipografia va anar millorant, amb l'òfset i el gravat al buit (huecograbado).

L'aparició del telèfon el 1880 i la seva posterior generalització havien modificat profundament les pràctiques del periodisme d'informació.

Es pot considerar que a partir del 1934 els antics acords entre les agències de premsa deixen d'existir.