Evolució dels Models Atòmics i Estructura de la Matèria

Models Atòmics i Estructura de la Matèria

J. Dalton afirmava que els àtoms eren les partícules més elementals de la matèria i no tenien estructura interna.

Model de Thomson

J.J. Thomson va proposar un model que incloïa els electrons. D'acord amb aquest model, un àtom estaria constituït per una esfera de matèria amb càrrega positiva i a l'interior hi haurien distribuïts els electrons.

Model de Rutherford

E. Rutherford va postular que l'àtom està constituït per un petit nucli central format per partícules de càrrega positiva (protons), i una gran zona externa, l'escorça electrònica, on hi ha electrons que giren al seu voltant.

Isòtops i Abundància Natural

Isòtop: Són els àtoms que tenen en el nucli el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.

Abundància natural: La majoria d'elements químics es componen d'una mescla d'isòtops en proporcions diferents.

Model de Bohr

Niels Bohr va arribar a la conclusió que l'escorça electrònica estava estructurada en capes (amb una capacitat de 2, 8, 18, 32 electrons).

Reactivitat Química i Formació d'Ions

La reactivitat química d'un element està determinada per la seva configuració electrònica, principalment pels electrons amb més energia, els anomenats electrons de valència, que són els que ocupen el nivell més extern.

Un ió monoatòmic és un àtom que ha perdut o ha guanyat electrons de l'escorça electrònica i, en conseqüència, té càrrega elèctrica.

• Un anió: Es forma quan un àtom guanya un o més electrons. Per simbolitzar-lo, s'escriu el símbol de l'element i la càrrega negativa com a superíndex.
• Un catió: Es forma quan un àtom perd un o més electrons i, per tant, adquireix un excés de càrrega positiva. Aquesta càrrega és igual a la diferència entre el nombre de protons i el nombre d'electrons que hi queden.

El Caràcter Metàl·lic dels Elements

El caràcter metàl·lic està relacionat amb algunes propietats físiques i químiques com ara:

• La brillantor característica.
• La conductivitat elèctrica i tèrmica.
• La mal·leabilitat.
• La tendència a formar cations.

Aquest caràcter està determinat per la seva configuració electrònica, el nombre d'electrons de valència i la mida de l'àtom. Com més gran sigui l'àtom, més gran serà el seu caràcter metàl·lic; així mateix, com menys electrons tingui a la capa de valència, més gran serà el seu caràcter metàl·lic.