Evolució dels Sistemes de Joc al Futbol: del WM a la Muralla Defensiva

Evolució dels Sistemes de Joc al Futbol

Orígens i el WM (1920-1958)

Els sistemes de joc van aparèixer entre 1920 i 1925. En aquella època, el sistema WM regnava en el futbol, sobretot a partir de 1932. Aquestes dues lletres representen la disposició de l'equip en el terreny de joc, amb una formació en W a l'atac i en M a la defensa. La seva eficàcia era innegable fins al 1958, quan un mètode revolucionari defensiu va fer trontollar el WM, permetent a Brasil guanyar la Copa del Món.

Abans, era habitual jugar amb molts atacants i pocs defensors. Les concepcions tàctico-defensives gairebé no existien. Els escocesos van ser els primers a adonar-se de la necessitat d'una millor organització defensiva.

Dates Clau i Influències

La gran evolució del futbol, no en un sistema concret, sinó en la intenció d'organitzar-se millor, té tres dates clau: 1810, 1863 i 1872.

Evolució del sistema de joc cap al WM

• El fora de joc i les seves modificacions han influït en els sistemes de joc, que l'han utilitzat per reforçar els atacs.
• La qualitat dels millors jugadors del món també ha estat determinant. Els equips han hagut d'inventar noves fórmules per marcar-los.

Actualment, els equips poden canviar de sistema durant un mateix partit, cosa impossible fa anys. El futbol ha entrat en una fase de canvi permanent. Quan el sistema preval sobre el valor dels jugadors, el futbol perd imaginació. L'espontaneïtat i el risc donen caràcter a un equip.

El WM en Detall

Disposició

1 porter, 3 defensors, 2 mitjos, 5 davanters.

Aquest sistema, més col·lectiu, exigeix rigor a tots els jugadors. La neutralització de l'adversari es basa en el marcatge individual.

Adaptacions del WM

La Muralla Defensiva

El defensa no marca cap jugador en concret, sinó tots els que entren a la zona perillosa. També ha de tenir bon llançament per iniciar el contraatac.

L'inconvenient és que obliga els altres jugadors a compensar l'absència de marcatge individual.

Dues maneres d'oposar-s'hi:

• El davanter centre atrau el lliure.
• Un migcampista menys avançat orienta el joc, desestabilitza la defensa i paralitza el lliure.

El Forrellat Suís

S'origina a partir del WM. Els mitjos marquen els extrems contraris, i els laterals donen prioritat al centre. Això allibera un defensor que esdevé el portador del joc des de la defensa. El retrocés dels mitjos obliga un davanter a baixar.

L'eficàcia depèn de la rapidesa del davanter que puja i baixa. Sense ell, els altres davanters queden aïllats. Aquest sistema exigeix una bona condició física.

A diferència de la muralla defensiva, el que tanca la defensa fa un marcatge en zona.

L'inconvenient és que afavoreix un futbol defensiu i pot resultar inestable.