Evolució i Democratització del Sistema Polític Britànic

Democratització i Parlamentarització (S. XVIII-XIX)

A partir del s. XVIII i s. XIX, es va produir una progressiva parlamentarització i democratització del sistema polític britànic.

Això es va manifestar en la millora de les relacions Parlament-Govern, la democratització del sistema electoral i l'aparició dels partits polítics.

L'Imperi de la Llei i la Separació de Poders

El Settlement Act i la Doctrina de l'Imperi de la Llei

El Settlement Act inclou el principi de nullum crimen et nulla poena sine lege (cap crim ni cap pena sense llei). El Parlament guanya poders respecte al Rei i s’afiança el poder dels jutges, establint la doctrina de l’imperi de la llei.

Pensadors Clau sobre la Llei

• HUME: El govern ha d’estar sota l’imperi de la llei. La llei ha de ser uniforme, permanent i universal.

• PALEY: El poder legislatiu i el judicial han d’estar separats. La llei ha de ser una llei general, igual per a tots.

Crisi i Retorn a la Tradició Britànica

A finals del s. XVIII, el sistema va entrar en crisi a causa de la Revolució Francesa. Es va donar més importància a la llibertat política que no pas a les llibertats individuals. Malgrat això, es va aconseguir tornar a la tradició britànica.

Relació Parlament-Govern i la Figura del PM

Pel que fa a la relació Parlament-Govern, el 1695, el gabinet del Rei ja era un gabinet de partit, fet que marca el naixement de la relació directa entre el Parlament i el Govern.

Els principis de la Revolució perduren al llarg del temps, mantenint així l’estabilitat política. Aquests principis no s’intenten anul·lar per l'oposició, sinó que s’accepten. Poc a poc apareix la figura del Primer Ministre (PM). A partir de 1803, el PM es consolida com a líder del partit.

La Dinàmica de les Cambres i la Reforma Electoral

Relació de les Cambres

En un principi, les dues cambres es trobaven en igualtat, però la Cambra dels Comuns (CC) va anar adquirint importància, especialment pel que fa al control del govern.

La reforma electoral va lligada a l’opinió pública lliure. La més significativa és la de 1832, que tracta d’ampliar el dret de sufragi.

Evolució i Reformes de la Cambra dels Lords

Primacia dels Comuns i Potestat de Veto

Fins al s. XX, la Cambra dels Lords (CL) era una Cambra hereditària. Per convenció, els Comuns tindran primacia sobre la CL. Només els Comuns tenen la competència dels pressupostos i la política financera.

Inicialment, la CL només podia vetar per 3 anys. Si no s’arribava a cap acord, la llei entrava en vigor i s’abolia el veto a la Cambra dels Comuns.

Reducció del Veto i la House of Lords Act (1999)

Reformes clau de la Cambra dels Lords:

• 1949: Es redueix la potestat de veto a 2 anys.

• 1958: Apareixen les dones a la Cambra dels Lords.

• 1999 - House of Lords Act: Es canvia la composició de la Cambra:

  • Només 99 Lords membres (dels 650 que hi havia).
  • 26 membres de l’Església.
  • La major part està formada per les parts vitalícies (nomenats per la Reina a proposta del Primer Ministre per la seva trajectòria laboral o cultural, és a dir, són electes).
  • Els 12 Lords jutges que formaven el Tribunal Suprem Britànic (abans de la seva reforma).

Conclusió: Prestigi de la Cambra dels Lords

El prestigi social de la Cambra dels Lords és superior al de la Cambra dels Comuns, gràcies a la capacitat i el prestigi dels seus membres, i per la qualitat dels seus informes (professionalitat).